Els que hem coneixeu fa temps sabeu de la meva relació i treball amb les persones discpaacitades. Acabo de rebre un vídeo de la Laia, ara, una amiga. No cal més explicacions perquè la filmació us posarà al corrent del que ha aconseguit a través del temps, la constància i l'empenta d'una mare extraordinària. Ella també ha aconseguit fer realitat els seus somnis. Ella sempre manifesta que vol ser feliç i que és feliç. Gràcies Laia per ensenyar-nos coses del teu món tan meravellós.
Estàs guapíssima a totes les fotografies. Ets un Crac!
T'estimem.
http://www.youtube.com/watch?v=NUgBCEf1AdE
31/3/10
20/3/10
L'AMOR I LES RELACIONS INTERPERSONALS
Ahir, a les VI Jornades d'Educació Emocional que organitza la UB a les Llars Mundet.Em quedo amb moltes activitats que vam compartir des del sentit d'humor que tanta falta fa en aquests moments a la societat i també amb dues idees que cal continuar treballant.
D'una banda, el sentiment de l'amor del que sempre parlo a les xerrades de formació i intento viure amb les persones que conec. A vegades tinc la sensació de no poder compartir el sentit del constructe amor. Un sentiment tan important com és el d'estimar a les persones, les coses que faig, el paisatge que veig, una actuació que m'agrada, etc. perquè quan parles d'amor es pensa amb el romanticisme. Ahir, mentre estava amb el grup de discapacitats, amb qui comparteixo estones, el Nil em comentava que jo no podia estimar un arbre, que els arbres no es poden estimar perquè no és una persona. Penseu igual que el Nil? Només podem estimar a les persones?
El Carlos Hué, durant la seva conferència pràctica a les VI Jornades Emocionals va parlar sobre l'amor, l'afecte i l'estimació i llavors em vaig adonar que no estic sola en quan al significat i la importància del què representar viure amb i des de l'amor.
Un dia abans,el dijous al vespre, vaig fer una comunicació davant un grup de persones interessades en les "Pinzellades d'Educació Emocional" que vaig exposar per explicar la feina que faig com a formadora. Al final de la comunicació vaig anunciar un missatge que per a mi és molt important i bàsic; un somni com tants altres que s'han acabat fent realitat. Com podem millorar la humanitat i el món a través de l'Educació Emocional?
L'Antoni Bolinches diu: Si cadascun/a escombrés el seu portal, tota la ciutat, tot el poble, estaria net. Així, si cadascun/a de nosaltres posa el seu granet, obre la ment i el cor, i ens deixem fluir per a ser simplement nosaltres aquest món pot millorar amb amor.
D'altra banda, també s'ha parlar a les Jornades de la importància de les relacions interpersonals per contrarestar l’estrès present i en augment a la nostra societat actual. Per trobar sentit a la vida en aquests moments de recerques. Algunes de les conclusions d'aquests estudis verifiquen la importància de parlar i de compartir amb les persones que tenim al voltant, amb els company/es de feina, amb els amics/gues, amb la família i de com tranquil.litza i relaxa el compartir situacions positives o negatives amb elles.
PD: El cor que veieu a la fotografia està fet de massa de pa i l'han fet la Bet i la Gina. Una gran amiga i la seva filla. Gràcies!!!
12/3/10
HÉROES COTIDIANOS
Fa poc temps vaig descobrir a la Pilar Jericó. Una dona senzilla i plena de sabiduria. M'agrada el què diu i com ho diu. Val la pena llegir-la per a prendre a ser NOSALTRES MATEIXOS des de la nostra riquesa!!!
Sé el protagonista de tu propia vida y conviértete en tu héroe personal.
Este es el gran secreto: No eres consciente del potencial que posees hasta que no te enfrentas a determinadas situaciones (despidos, cambios de vida, pérdidas afectivas, nuevos retos, fracasos…) Este libro es una invitación a la épica y al liderazgo personal.
No hace falta ser el héroe tradicional que nos pintan los comics y el cine o que aparecen puntualmente a lo largo de la historia, para superar todas las dificultades. Hay personas corrientes que se convierten en ejemplo de entereza y asumen el protagonismo de su vida en situaciones complicadas comprometiéndose con algo más que con ellos mismos. Son aquellos que siguen adelante a pesar de las dificultades en vez de habitar en la queja o el lamento, personas que aprovechan las situaciones límite como lanzadera para una transformación y ejercen una influencia positiva en su entorno. Ellos son los auténticos héroes cotidianos, anónimos para la historia, pero inspiradores para quienes tienen el privilegio de estar a su alrededor. A lo largo de sus páginas se explica cómo afrontar la llamada, superar la negación y el miedo, atravesar los desiertos y aprender a crear una nueva realidad de ti mismo, como ya hicieron los héroes de los mitos y de los cuentos tradicionales. En definitiva en él encontrarás las claves para superar tus dificultades personales y profesionales y aprovecharlas para transformarte positivamente.
Héroes Cotidianos nace a raíz de una investigación y experiencia de cinco años de duración sobre nuestras capacidades y basado en casos reales.
“La vida nos enfrenta a dificultades que tienen nuestra talla, aunque a veces puedan parecer más poderosas”.
“Tu reto está en convertirte en el mejor proyecto de ti mismo”
Sé el protagonista de tu propia vida y conviértete en tu héroe personal.
Este es el gran secreto: No eres consciente del potencial que posees hasta que no te enfrentas a determinadas situaciones (despidos, cambios de vida, pérdidas afectivas, nuevos retos, fracasos…) Este libro es una invitación a la épica y al liderazgo personal.
No hace falta ser el héroe tradicional que nos pintan los comics y el cine o que aparecen puntualmente a lo largo de la historia, para superar todas las dificultades. Hay personas corrientes que se convierten en ejemplo de entereza y asumen el protagonismo de su vida en situaciones complicadas comprometiéndose con algo más que con ellos mismos. Son aquellos que siguen adelante a pesar de las dificultades en vez de habitar en la queja o el lamento, personas que aprovechan las situaciones límite como lanzadera para una transformación y ejercen una influencia positiva en su entorno. Ellos son los auténticos héroes cotidianos, anónimos para la historia, pero inspiradores para quienes tienen el privilegio de estar a su alrededor. A lo largo de sus páginas se explica cómo afrontar la llamada, superar la negación y el miedo, atravesar los desiertos y aprender a crear una nueva realidad de ti mismo, como ya hicieron los héroes de los mitos y de los cuentos tradicionales. En definitiva en él encontrarás las claves para superar tus dificultades personales y profesionales y aprovecharlas para transformarte positivamente.
Héroes Cotidianos nace a raíz de una investigación y experiencia de cinco años de duración sobre nuestras capacidades y basado en casos reales.
“La vida nos enfrenta a dificultades que tienen nuestra talla, aunque a veces puedan parecer más poderosas”.
“Tu reto está en convertirte en el mejor proyecto de ti mismo”
9/3/10
EL PEIX IRISAT
Un conte per sensenyar com a través del compartir i donar als altres podem ser feliços.
Mireu els alumnes de P-3 i el mural penjat a la pissarra que hem construit conjuntament amb pares i mares i l'escola. Ara el mural se l'emportaran a l'escola bressol del poble per explicar-lo als més xics. Una manera més de compartir materials, il.lusions i aprenentatges.
2/3/10
EL COR I LA MENT. EMOCIONS I PENSAMENT
Un vídeo realment interessant i instructiu. Relació de les emocions amb el cervell, el pensament, i el llenguatge. Com s'activa el cervell amb les emocions?
La importància de l'educació en el procés de desenvolupament dels infants i de les persones.
Com entrenar la ment.
Com podem canviar-nos i reinventar-nos cada dia.
La importància d'una actitud positiva davant la vida.
Com viure la tristesa.
MOLT INTERESSANT!
La importància de l'educació en el procés de desenvolupament dels infants i de les persones.
Com entrenar la ment.
Com podem canviar-nos i reinventar-nos cada dia.
La importància d'una actitud positiva davant la vida.
Com viure la tristesa.
MOLT INTERESSANT!
1/3/10
LA POR
Adjnto el link d'un vídeo molt interessant sobre la por de Pilar Jericó. Val la pena. Tots tenim por. Com sorgeix l'emoció de la por? Relació de la por amb l'amor i l'apego, etc.
http://www.pilarjerico.com/entrevista-sobre-heroes-cotidianos-en-tv
http://www.pilarjerico.com/entrevista-sobre-heroes-cotidianos-en-tv
27/2/10
CREAR CONSCIÈNCIA
Hola de nou lectors/es.
Als cursos que faig sempre insisteixo en la importànica bàsica de crear i interioritzar una nova consciència i el canvi d'actitud que implica si volem aconseguir canvis i enriquiment personals i socials.
Us adjunto un power point que recull profundament què implica el canvi de consciència. Gens fàcil, però possible. A treballar-nos!
Llegiu-lo tranquil.la i profundament com es mereix aquest material.
Als cursos que faig sempre insisteixo en la importànica bàsica de crear i interioritzar una nova consciència i el canvi d'actitud que implica si volem aconseguir canvis i enriquiment personals i socials.
Us adjunto un power point que recull profundament què implica el canvi de consciència. Gens fàcil, però possible. A treballar-nos!
Llegiu-lo tranquil.la i profundament com es mereix aquest material.
Nueva Conciencia
View more presentations from mabella4.
13/2/10
LA DANSA DE LA VIDA
Bon dia amics, amigues i lectors/es d'aquest bloc. Avui he rebut un missatge d'una persona especial, en Carlos González. M'ha enviat per e-mail el llibre que ha editat i un escrit on m'explica la seva trajectoria professional com a professor de secundària i els somnis que el van portar a deixar la docència.
Una persona generosa que fa difusió del que ja s'ha convertit en una necessitat. Una necessitat que alguns sentim com una realitat perquè ja fa un temps que estem treballant en aquesta línia.
Fa temps també que les persones cerquem una alternativa, un nou paradigma professional, persona i de relació. Des de la meva concepció del què i com ha de ser la vida ha d'estar carregat d'amor cap a nosaltres mateixos i cap els altres. Un món on el compartir, aprendre i avançar de manera conjunta i cooperativa dóna sentit a la vida. La dansa de la vida, que diu en Carlos González, una dansa plena d'amor que pot contribuir a canviar el sentit de la vida i a millorar el món.
Cada dia tenim oportunitats de sentir com junts podem anar treballant per millorar aquest món i això m'emociona.
Sempre repeteixo, no és fàcil, però possible.
Us deixo un vídeo per emocionar-nos junts. La dansa que tots i totes podem ballar.
Per si voleu visitar la seva web no té desperdici. M'han agradat molts articles i crec que estem en una mateixa línia de forma complementària.
http://www.ladanzadelavida12.blogspot.com/
Una persona generosa que fa difusió del que ja s'ha convertit en una necessitat. Una necessitat que alguns sentim com una realitat perquè ja fa un temps que estem treballant en aquesta línia.
Fa temps també que les persones cerquem una alternativa, un nou paradigma professional, persona i de relació. Des de la meva concepció del què i com ha de ser la vida ha d'estar carregat d'amor cap a nosaltres mateixos i cap els altres. Un món on el compartir, aprendre i avançar de manera conjunta i cooperativa dóna sentit a la vida. La dansa de la vida, que diu en Carlos González, una dansa plena d'amor que pot contribuir a canviar el sentit de la vida i a millorar el món.
Cada dia tenim oportunitats de sentir com junts podem anar treballant per millorar aquest món i això m'emociona.
Sempre repeteixo, no és fàcil, però possible.
Us deixo un vídeo per emocionar-nos junts. La dansa que tots i totes podem ballar.
Per si voleu visitar la seva web no té desperdici. M'han agradat molts articles i crec que estem en una mateixa línia de forma complementària.
http://www.ladanzadelavida12.blogspot.com/
7/2/10
LA CULTURA DE L'ESFORÇ
Últimament se’n parla força de la cultura de l’esforç. Un tema de preocupació que cal anar afrontant.
Dins les famílies, hi ha una tendència, actualment força estesa, a sobreprotegir els fills/es. Els pares i mares tendeixen a anticipar i resoldre els problemes i dificultats que el dia a dia, de forma natural, posa davant la vida dels infants. Algunes vegades, condicionats per la situació social actual en quan a ritme de treball, poc espai de temps per compartir amb els fills/es, etc o bé per no saber com afrontar les negatives i actituds dels infants, altres vegades, estem educant persones amb poca capacitat d’esforç. Sense voler-ho i sense ser conscients els adults educadors condicionen i limiten les possibilitats dels infants de sentir-se satisfets i responsables de sí mateixos.
L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se'n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.
La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.
Recordem el Principi de la prevenció de dependències que proposa
la M. Mercè Conangla: No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita)
Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo..., a buscarte tu propia felicidad”
Dins les famílies, hi ha una tendència, actualment força estesa, a sobreprotegir els fills/es. Els pares i mares tendeixen a anticipar i resoldre els problemes i dificultats que el dia a dia, de forma natural, posa davant la vida dels infants. Algunes vegades, condicionats per la situació social actual en quan a ritme de treball, poc espai de temps per compartir amb els fills/es, etc o bé per no saber com afrontar les negatives i actituds dels infants, altres vegades, estem educant persones amb poca capacitat d’esforç. Sense voler-ho i sense ser conscients els adults educadors condicionen i limiten les possibilitats dels infants de sentir-se satisfets i responsables de sí mateixos.
L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se'n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.
La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.
Recordem el Principi de la prevenció de dependències que proposa
la M. Mercè Conangla: No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita)
Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo..., a buscarte tu propia felicidad”
31/1/10
PLÀSTICA I EMOCIONS
Una lectora del bloc em demanava li enviés alguna programació sobre la plàstica i les emocions per treballar-ho amb els seus alumnes de primària. Li he enviat una unitat de programació que teníem feta al cicle inicial del nostre centre, però també li he adjuntat algunes reflexions que aprofito per deixar al bloc.
"Et recomano que primer et plantegis què vols treballar amb el teu grup, quins són els objectius del treball? Què coneixen els alumnes de les emocions? N'heu parlat alguna vegada a l'aula? Com contacten amb elles? Com les expressen? Quina cara fan les emocions?
Totes aquestes preguntes per dir-te que pots fer un treball de plàstica relacionat amb les emocions, com a mitjà per a expressar les emocions, però paral.lelament, o abans millor, caldria també parlar-ne de què són, com les manifestatem? com les veiem en les actuacions dels altres, etc. Si es fa un treball previ, els resultats també seran diferents perquè hi ha una comprensió, una aproximació i possible interiorització que permetrà manifestar millor el què es vol comunicar artísticament. Podran dir quin color li associen a una emoció concreta, com manyegar el fang amb ràbia o amb dolçor tot pensant en una emoció o sentiment, etc.
La plàstica dóna per molt i pots aconseguir, podeu aconseguir conjuntament amb l'alumnat, com comunicar sensacions i emocions concretes amb un ventall gran de possibilitats.
"Et recomano que primer et plantegis què vols treballar amb el teu grup, quins són els objectius del treball? Què coneixen els alumnes de les emocions? N'heu parlat alguna vegada a l'aula? Com contacten amb elles? Com les expressen? Quina cara fan les emocions?
Totes aquestes preguntes per dir-te que pots fer un treball de plàstica relacionat amb les emocions, com a mitjà per a expressar les emocions, però paral.lelament, o abans millor, caldria també parlar-ne de què són, com les manifestatem? com les veiem en les actuacions dels altres, etc. Si es fa un treball previ, els resultats també seran diferents perquè hi ha una comprensió, una aproximació i possible interiorització que permetrà manifestar millor el què es vol comunicar artísticament. Podran dir quin color li associen a una emoció concreta, com manyegar el fang amb ràbia o amb dolçor tot pensant en una emoció o sentiment, etc.
La plàstica dóna per molt i pots aconseguir, podeu aconseguir conjuntament amb l'alumnat, com comunicar sensacions i emocions concretes amb un ventall gran de possibilitats.
Penso que qualsevol activitat d'educació emocional que es vol fer amb un grup en concret cal plantejar-la des dels objectius que es volen aconseguir, què vull treballar o què necessita treballar aquest grup en concret?
Gràcies per il.lusionar-te amb el bloc"
30/1/10
ENUIG, RÀBIA, IRA I ODI, EMOCIONS GRADUADES
Els grup de 2n ja fa molt de temps que treballa les emocions a l'aula. Mireu la capacitat de poder diferenciar algunes emocions. Fins i tot van ser capaços d'imaginar quan pot durar en dies cadascuna de les emocions; enuig des del primer moment, un dia, la ràbia i la ira uns 4 dies i l'odi, tota una vida.
És sensacional. No calen paraules. Felicitats nois i noies.
L'ALUMNAT DE 6È PUBLICA UN ARTICLE
Els nois i noies de 6è van fer un article que ha sortit publicat a la revista Protagonistes. En ell, cadascun/a dels i les alumnes expliquen un espai del treball que fem a educació emocional, des dels orígens del projecte a la capsa de les emocions, la flor del com em sento, com resoldre conflictes, el racó emocional de la classe, què és la mediació i per què és necessària, etc. Gràcies a la Paloma, encarregada de les publicacions de la revista, els alumnes de 6è han assaborit un deliciós pastís dolç, sortir en una revista com a protagonistes.
Gràcies Paloma.
28/1/10
JUGANT AMB BOMBOLLES, UNA ESTONA DE FELICITAT!
Avui, la classe de P-3 era plena d'il.lusions, riures, alegries, curiosistat i experimentacions amb les bombolles de sabó que els pares de l'Andreu han creat a l'aula. A les 10 del matí, carregats amb una bossa plena plena d'artilugis la Judith i el Francesc, amants de les bombolles, ens han deleitat amb una estona molt agradable on reinava la curiositat, la sorpresa i finalment l'experimentació de fer bombolles petites i grans, molt grans!!!Només mirant les cares dels infants era una gratificació increïble. Eren feliços!!!
Gràcies Judith, Francesc i Andreu, els protagonistes d'avui que ens han fet passar una estona molt agradable i feliç.
26/1/10
EL BANC DE LA TORTUGA
Seguint fidels a la història de la tortuga que introdueix l'estratègia d'autocontrol als infants, hem pintat a l'escola un banc del pati amb ella.
Dissabte passat, unes mares, algun infant i jo mateixa vam pintar el banc. Va ser una estona agradable on la creativitat ens va reunir per riure i fer broma. Un disssabte al matí agradable.
Gràcies a totes per pintar i als pares per estar amb els fills mentre les mares pintaven.
18/1/10
L'ESFORÇ NECESSARI
FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS
Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d'aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.
Tot estava en calma, com si allà s'hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l'únic habitant d'aquell lloc, un ancià homenet d'ulls tristos.
- Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments - va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar|comptar la seva història.
L'ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l'atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l'agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l'edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.
Els viatgers no podien creure el que veien.
- Seriosament sents enveja de la resta?
- És clar!- va respondre Puk- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més... això no és vida!
Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d'ells, i amb l'excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.
Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure'ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s'havien perdut.
I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d'haver estat l'únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.
Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d'aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.
Tot estava en calma, com si allà s'hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l'únic habitant d'aquell lloc, un ancià homenet d'ulls tristos.
- Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments - va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar|comptar la seva història.
L'ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l'atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l'agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l'edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.
Els viatgers no podien creure el que veien.
- Seriosament sents enveja de la resta?
- És clar!- va respondre Puk- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més... això no és vida!
Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d'ells, i amb l'excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.
Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure'ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s'havien perdut.
I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d'haver estat l'únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.
13/1/10
11/1/10
SENTINT I EXPRESSANT EMOCIONS A TRAVÉS DE LA MÚSICA
Divendres passat els mestres de l'escola vam programar una activitat especial i lúdica per iniciar el nou trimestre. Després del pati es van formar tallers diversos amb la participació d'alumnes de tots els cursos (des de 6è fins a P-3) Tallers d'experimentació, expressió corporal i teatre, matemàtica manipulativa, etc.
Us explico el taller que vaig fer: Sentint i expressant emocions a través e la música.
Amb 12 alumnes de totes les edats i en un espai espaiós iniciem el taller, després de la breu explicació del funcionament del taller, maquillant-nos la cara i representant dues emocions lliures. Després amb un munt de robes de tots colors els alumnes en van vestir respectant les emocions pintades a la cara.
Una vegada preparats es comencen a escoltar múques diferents; africana, de relaxació, clàssica, pasdobles, etc. l'activitat consistia en bellugar-nos per l'espai seguint el ritme de les diferents músiques i verbalitzant en un moment determinat què sentíem i què ens transmitia la música. En finalitzar la peça musical ens concentràvem al centre de la sala i feiem una postura escultural conjunta. També es va fer una representació gràfica del que més havia agradat del taller; un dibuix en paper gran i material divers per pintar.
Vam gaudir d'una hora i mitja que a tots ens va semblar molt curta.
Les avaluacions finals per part de cada infant van ser molt positives. Tots estaven interessats i preguntaven quan tornaríem a fer una altra sessió semblant. Va haver una avaluació que em va agradar especialment, la de l'Alejandro. Manifestava la necessitat d'expressar les emocions d'una o altra manera; fent referència a la sessió, perquè sinó poden sortir de mala manera. Continuava explicant, si tenim l'oportunitat de manifestar les emocions ens sentim tranquils per dins i llavors quan tenim un problema la ràbia surt més tranquil.la.Molt bé Alejandro! Sempre ens deleita amb les seves excel.lents explicacions emocionals.
La meva avaluació va ser també molt positiva. Vaig sortir de la sessió sentint que la relació que vam tenir entre tots/es era enriquidora. Quelcom diferent que ens va fer sentir units i feliços. Vam passar de la timidesa inicial al deixar-nos fluir per l'espai i fent volar les robes i el nostre esperit.
Gràcies nens i nenes per fer-me passar una estona tan agradable.
CITA DEL DIA
Aquello que no eres capaz de aceptar es la única causa de tu sufrimiento
Gerardo Schmedling
Gerardo Schmedling
1/1/10
"EL TEMPS TOT HO CURA"
A la cuina de casa meva tinc una pissarra de mida mitjana on apunto coses que em passen pel cap, propòsits que em vaig fent, missatges per als meus dos fills, etc.
Fa pocs dies vaig fer un curs amb la M. Mercè Conangla sobre el significat de dites i refranys populars. Recordo un d'ells: El temps tot ho cura . D'entrada vaig dir que no, però sempre em dono la possibilitat de continuar reflexionant i meditant la meva resposta sobre la dita.
Un dels dies que va venir el Manolo a casa va afegir un escrit al costat de la dita: Puede que no se trate de curar, sinó de colocar todo en su lugar de forma que tenga la importància y el silencio necesario para que oiga el latir del corazón. Gràcies Manolo.
Interpreto que proposar una reflexió, donar un temps per pensar, tranquil.litzar-nos, madurar el problema o la situació i estic totalment d'acord. El temps d'espera és necessari perquè a vegades l'impulsuvitat inicial ens fa comunicar de forma poc adequada i deixant-nos portar per l'enuig, la ràbia o l'ira i no solucionem bé els problemes. Ara bé, una vegada tranquils, hi ha situacions, problemes realment importants, que cal aclarir-los perquè sinó a la llarga ens pot fer més mal que bé. Les ferides creades amb el problema es podrien mal cicatritzar o quedar obertes i en qualsevol moment saltar amb l'ira no canalitzada i, a part de fer-nos mal, cada vegada seria més difícil i complicat recuperar la situació per aclarir-la.
Penso que cal aclarir de forma assertiva les situacions conflictives. Si l'altra part no té el moment, no pot o no sap com tramitar-ho és una dificultat afegida, però llavors tindrem la satisfacció personal d'haver fet tot el que estava a les nostres mans.
Desitjo que tingueu tots un bon inici del nou any que ens acompanyarà i ajudarà a envellir.
Fa pocs dies vaig fer un curs amb la M. Mercè Conangla sobre el significat de dites i refranys populars. Recordo un d'ells: El temps tot ho cura . D'entrada vaig dir que no, però sempre em dono la possibilitat de continuar reflexionant i meditant la meva resposta sobre la dita.
Un dels dies que va venir el Manolo a casa va afegir un escrit al costat de la dita: Puede que no se trate de curar, sinó de colocar todo en su lugar de forma que tenga la importància y el silencio necesario para que oiga el latir del corazón. Gràcies Manolo.
Interpreto que proposar una reflexió, donar un temps per pensar, tranquil.litzar-nos, madurar el problema o la situació i estic totalment d'acord. El temps d'espera és necessari perquè a vegades l'impulsuvitat inicial ens fa comunicar de forma poc adequada i deixant-nos portar per l'enuig, la ràbia o l'ira i no solucionem bé els problemes. Ara bé, una vegada tranquils, hi ha situacions, problemes realment importants, que cal aclarir-los perquè sinó a la llarga ens pot fer més mal que bé. Les ferides creades amb el problema es podrien mal cicatritzar o quedar obertes i en qualsevol moment saltar amb l'ira no canalitzada i, a part de fer-nos mal, cada vegada seria més difícil i complicat recuperar la situació per aclarir-la.
Penso que cal aclarir de forma assertiva les situacions conflictives. Si l'altra part no té el moment, no pot o no sap com tramitar-ho és una dificultat afegida, però llavors tindrem la satisfacció personal d'haver fet tot el que estava a les nostres mans.
Desitjo que tingueu tots un bon inici del nou any que ens acompanyarà i ajudarà a envellir.
31/12/09
ESTIMEM-NOS
Penjo un power point que m'ha enviat la meva amiga Encarna. Tot ell està ple de missatges que ens ajudaran a créixer.
Que aquesta nit de pas a l'any nou sigui plena d'amor i preparació de somnis i il.lusions.
Una abraçada i un granet de raïm.
Que aquesta nit de pas a l'any nou sigui plena d'amor i preparació de somnis i il.lusions.
Una abraçada i un granet de raïm.
Me Doy Permiso[1]...
View more presentations from mabella4.
26/12/09
CITA DEL DIA
Treballant i remenant entre els papers m'ha sortit una frase que deuria haver recollit algun dia, ves a saber de on. Una cita idònia per als mestres.
Una reflexió per al dia de Sant Esteve."Ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol altra matèria perquè segons aquesta disposició bàsica, res no pot ser transmès"
Una reflexió per al dia de Sant Esteve."Ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol altra matèria perquè segons aquesta disposició bàsica, res no pot ser transmès"
19/12/09
Subscriure's a:
Missatges (Atom)