16/6/11

EDUCAR PER LA VIDA I PER LA MORT

La mort forma part de la vida, i si volem educar als fills per la vida també els hem d’educar per la mort.(revista FAPAC)

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar i educar per a la mort com ho van fer els nostres pares amb nosaltres. Cal parlar de la mort, sense por, i fer-la present. Només sigueu pudents i feu moltes preguntes. Les respostes que donen els infants són indicatives del grau de coneixement que tenen, dels seus interessos i preocupacions, del que poden o no poden entendre, etc.

Les respostes dels infants, el vostre sentit comú i actuar de forma coherent com a models d’actuació per als infants, són bons aliats per educar per la vida i la mort.

Educar per la vida i per la mort implica:
1- Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
2- Identificar,acceptar i expressar les emocions; agradables o desagradables.
3- Educar per a l'èxit i per a la frustració.
4- Saber demanar i oferir ajuda als altres; material o espiritual.
5- Educar una actitud positiva i amb sentit d'humor; l’actitud i model de l’adult és bàsica per aquest aprenentatge: prediquem amb l’exemple.

Us deixo alguna bibliografia per a tractar el tema de la mort amb els més petits:

LLIBRES I CONTES PER A INFANTS
­- Layunta, Anton (2002) Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? Edicions Integral, Barcelona.
­- Capdevila, R (1987) Els dies diferents: l'enterrament. Edicions La Galera, Barcelona.
­- Verrept, P (2000) Et trobo a faltar. - Barcelona: Joventut, 2000
­- Sigrid Zeevaert (1989) Max, el meu germà. Edicions B, Barcelona
­- Bawuin, Marie-Aline i Hellings, Colette. L'avi d'en Tom ha mort. Combel.
­- Anton Layunta. Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? - Barcelona: Integral, 2002.
­- M.M. Vassart. Llibre de la vida.
­- Capdevila, R. Els dies diferents: l'enterrament. Barcelona: La Galera, 1987.
­- Verrept, P. Et trobo a faltar. Barcelona: Joventut, 2000
­- Zeevaert, Sigrid. Max, el meu germà. - Barcelona: Edicions B, 1989
­- Cortina, M i Peguero,A (2001) On és el iaio? Edicions Tàndem València.
- Labbé, B i Puech, M (2001) La vida i la mort. Edicions Cruïlla Barcelona.
­- Company, M (1947) Adéu àvia.
­­- Wilhelm, H (1989) Jo sempre t’estimaré Edicions Joventud .Barcelona.
­- Poch, C De la vida i la mort Edicions Claret. Barcelona

LLIBRE PER ADULTS
William C. Kroen. Cómo ayudar a los niños a afrontar la pérdida de un ser querido. Un manual para adultos. Ediciones Oniro. 2002

2 comentaris:

L'hora del tàper ha dit...

Realment de la mort parlem de puntentes, ens fa por, i aquesta por la transmetrem als nostres fills.... Jo recordo que de petita, la mateixa paraula em feia TERROR. Ara la tolero. No és madur, però no sé superar-ho. Però és cert, ens hem de conscienciar que la mort és un fet segur. de fet, l'únic segur.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.