Desitjo que la lectura,com sempre, ens ajudi a continuar creixent i aprenent. (per llegir les pàgines, cliqueu sobre la imatge i la visualitzareu més gran)
22/6/13
CREIXEM PLEGATS
Adjunto un article publicat a la revista Valors en família i titulat: CREIXEM PLEGATS.
Desitjo que la lectura,com sempre, ens ajudi a continuar creixent i aprenent. (per llegir les pàgines, cliqueu sobre la imatge i la visualitzareu més gran)
Desitjo que la lectura,com sempre, ens ajudi a continuar creixent i aprenent. (per llegir les pàgines, cliqueu sobre la imatge i la visualitzareu més gran)
5/6/13
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ENTRE INFANTS PETITS
De sempre, a les escoles, ens veiem obligats a
intervenir per resoldre conflictes amb els infants, tot i que últimament jo proposo que siguin els mateixos infants qui
resolguin la situació si poden i, si no se’n surten, llavors som els mestres qui mediem
per resoldre’l (una oportunitat d'ajudar-los a fer-se autònoms i responsables).
Ahir, mentre estava al pati, vaig tenir l’oportunitat
de mirar una situació de conflicte amb nens de 4 i 5 anys.
Dos nens es barallaven; cadascun donava les
seves raons del perquè estaven disgustats. De cop, apareix un altre nen i,
induit per un mestre que vigilava el
pati, va començar a mediar el problema. Aquest últim nen els donava les raons
del perquè no s’havien de barallar. Evidentment, i tenint en compte l'edad del nen, no eren masses les explicacions, però sí és important l'actitud que va tenir.
La meva sensació va ser realment gratificant.
Un nen de 5 anys estava mediant el problema d’altres dos nens tan petits com
ell.
De tant en tant, es veuen els resultats de tot
un treball que hi ha al darrera, tant per part de les famílies com per part de l’escola.
Celebrem-ho! Anem avançant.
16/5/13
EDUCACIO EMOCIONAL A TRAVÉS DELS CONTES
Aquest curs el treball fet a P-3, per introduir el projecte emocional, s’ha fet a través dels contes; contes
tradicionals i emocionals.
El personatge que explicava els contes era la Sra. Sorpresa (una mestra de l’escola
que posant-se sempre el mateix barret es convertia en la Sra. Sorpresa) Els mateixos
alumnes van cercar el nom del personatge i cada dimecres l’esperaven amb il.lusió.
Es delectaven per saber què hi havia dins la capsa tancada que de manera intencionada i molt a poc a
poc ( per treballar la paciència) anàvem obrint. Cada setmana una sorpresa
diferent.
Quina emoció! I quines cares que hi posaven els infants més petits de
l’escola! Tota una gratificació personal i professional veure’ls embadalits.
Cada setmana sortien de la capsa els personatges del conte triat. Uns contes en formats diferents; de paper, ninots i titelles de dit o de fil com el Sr. Cordills, el ratolí que corria pel terra després de donar-li corda, làmines il.lustratives, disfresses per representar el conte...
D'entrada, amb els contes aconseguim la motivació i l'atenció plena dels infants.
Igualment, la representació dels contes han permès als infants sentir les emocions i posar-se a la pell del personatge que han de representar. Un treball que s'inicia quan són petits i es va consolidant amb el pas del temps i l'hàbit de la pràctica representativa.
Els
contes són el món dels infants més petits i amb ells aprenen a parlar, cantar,
fantasiejar, representar, entendre i comprendre el món on viuen.
A través dels
contes hem pogut parlar de l'amistat, la por, l'alegria, la tristesa, els
que ens agrada de nosaltres, el compartir i col·laborar amb els altres, estimar
i sentir-se estimats, demanar ajut, el valor de les coses...
Ha estat interessant i molt profitós constatar com el
més important, quan es vol crear consciència emocional, no és el material sinó la
actitud del professional, la intenció d’allò que volem rescatar, reflexionar o ensenyar. És igual llegir un conte on el tema principal és la por que treballar la por a través del conte de la Caputxeta Vermella. I, fins i tot , replantejar-nos quina era la por que pot tenir el llop del conte de la Caputxeta.
Ells, els infants, aprenen tot divertint-se, i
nosaltres, els professionals, donem el millor en veure els resultats.
Gràcies nens i nenes de P-3 per haver fet que el
treball amb vosaltres ens aporti gratificació a la vostra tutora, la Fina, i a mi, la Tere.
Sou sensacionals! Us estimem!
1/5/13
QUÈ ENTENEM PER EDUCACIÓ EMOCIONAL
Us adjunto l'entrevista que m'ha fet una estudiant de magisteri en el seu treball de final de carrera.
He cregut que valia la pena aprofitar-la; les seves reflexions i el seu treball entusiasta ens ajudaran a refrescar i replantejar-nos els diferents punts de vista de les persones quan parlem del món emocional.
Amb el temps i atenent les demandes que em fan persones i professionals d'àmbits diferents, m'adono com, algunes, o la majoria d'elles –afirmació atrevida tenint en compte que parteixo de simples percepcions–, comencen a contactar i treballar en el món de l'educació emocional partint d’un plantejament reduccionista. Possiblement aquestes persones experimenten el mateix que em va passar a mi mateixa, en els inicis del meu treball en la formació emocional.
Fem-nos la pregunta: Què entenem per educació emocional? Ens referim a les emocions i la seva expressió bàsicament?
El món emocional és un camp molt més ampli i va molt més enllà del que alguns poden creure.
Si mireu l'esquema de la fotografia podreu fer-vos una idea aproximada del conjunt de continguts que inclou un projecte emocional; el treball de l'educació emocional que proposo jo per al desenvolupament de la intel·ligència emocional dels infants i de les persones, en general. Si desglosséssim els cinc blocs temàtics trobaríem, a part dels que es dedueixen perquè el seu propi nom ho indiquen, conceptes com ara la responsabilitat imprescindible (educar persones responsables dels seus actes), la frustració (educar i anticipar que no sempre surten les coses com desitgem), els valors, en general, l’empatia per comprendre els altres, l’escolta activa en un món ràpid i immediat, l’assertivitat per a comunicar-nos de manera oberta i respectuosa... L’altre aspecte que caldria replantejar és el de com treballar-los.
Altres autors parteixen d'organitzacions diferents, alhora d'englobar els continguts emocionals, però crec que, finalment, és només una diferència de forma en la presentació perquè el contingut hi és igualment.
Us deixo amb l’entrevista de que us parlava a l’inici d’aquest article.
ENTREVISTA
1. Creu que actualment es dóna la importància que es mereix l’educació emocional a les aules? Si és que no, per què creu que passa?
Crec que l’educació emocional i el desenvolupament de la intel·ligència emocional va entrant, de mica en mica a les aules –i també fora de les aules. Cada vegada es veu més la importància i, sobretot, la necessitat de crear-ne consciència i incorporar-la a la vida de les persones.
El professorat –conscient de la realitat canviant de les aules i de les necessitats educatives i personals del nou paradigma educatiu en què estem immersos– sent cada vegada més la necessitat d’estar format en educació emocional. És conscient del potencial que l’educació emocional té en l’aprenentatge i del seu poder en els vincles positius que s’estableixen, no només amb l’alumnat, sinó també amb l’equip pedagògic, les famílies i, en general, amb tota la comunitat educativa.
És un canvi que va molt a poc a poc però sempre he cregut que ha de ser així perquè parlar d’emocions, a moltes persones, els és realment difícil i moltes, ni en saben ni volen. És convenient un temps d conscienciació primer i adaptació posterior.
Fins fa uns anys ningú en parlava d’emocions, educació emocional i d’intel·ligència emocional, tot i que el Howard Garnerd ja havia publicat els seus descobriments i teories al respecte. Més tard, amb Daniel Goleman, l’intel.ligència emocional, va rebre un impuls important i des de llavors, crec que no hem parat d’avançar molt a poc a poc però crec que de forma segura. Jo diria: No correm, però avancem de forma conscient.
Cal donar un espai a mestres, infants i famílies per crear consciència de la importància de l’educació emocional, adaptar-nos-hi i instaurar hàbits que formin part de la vida de les persones. Un espai que possibiliti el progrés conjunt. Un treball, dins i fora de les escoles, per treballar l’educació emocional i educar actituds en les persones davant la vida. Educar per a la vida des del benestar personal i social.
2. En els cursos de formació per a docents que vostè imparteix, hi solen assistir més mestres d’educació infantil que d’educació primària
Sí, hi ha mestres dels dos cicles. Normalment la formació es fa a nivell de centre i, per tant, assisteixen tant uns com altres. L’organització dels continguts curriculars i horaris d’infantil possibiliten millor la inclusió de l’educació emocional sense les pressions habituals per l’assoliment de les competències curriculars –amb el nou paradigma educatiu, no hauria de ser així, però ho és, de moment.
3. Considera que l’educació emocional s’hauria de continuar a l’educació secundària? Per què?
Sí, crec que el treball encetat a infantil i primària caldria continuar-lo a secundària. De fet, a secundària ja es comencen a fer treballs interessants relacionats amb l’educació emocional i activitats per treballar la manca d’atenció de l'alumnat. S’estan incorporant en alguns centres activitats puntuals per treballar la relaxació, atenció, concentració i visualitzacions per aconseguir relaxar l’alumnat i millorar els resultats acadèmics, i amb ells, pujar l’autoestima de l’alumnat.
4. En els seus tallers i activitats socioemocionals, amb quines fonts teòriques o autors es fonamenta?
Per entendre el concepte de la intel.ligència emocional cal remetren’s a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner.
Quan parlem d’educació emocional cal centrar-nos en dues de les intel·ligències que Gardner menciona en la seva teoria: la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal perquè fonamenten la base teòrica del treball socioemocional que es proposa en aquest projecte.
Va ser Goleman, qui a partir de les teories de Mayer i Salovey va publicar i anomenar a les dues intel.ligències com la intel.ligència emocional.
Els projectes d’educació emocional que he anat elaborant i publicats amb l’editorial Barcanova (sis quadernets de treball per a infants anomenats Món d’Emocions) inclouen , a més altres teories com ara:
- Teories per treballar el desenvolupament de la intel·ligència interpersonal, que en Manuel Segura recull en el seu programa Decideix, el projecte introduirà a partir del cicle mitjà, concretament en el segon i tercer quadern, les cinc habilitats anomenades “pensaments”:
Pensament causal. On està el problema? El pensament causal és saber definir i redefinir un problema. Ex. Per què he caigut de la bicicleta?
Pensament alternatiu. Què puc fer? Davant d’un problema cal plantejar-nos com es pot resoldre i de quantes maneres. La ment ha d’estar oberta per cercar la millor solució.
Pensament conseqüencial. Preveure les conseqüències de les diferents actuacions alternatives triades.
Pensament de perspectiva (o d’empatia). És posar-se en el lloc de l’altre (aplicar la teoria de la ment).
Pensament de mitjans-fins. Tenir objectius i saber buscar el camí per aconseguir-los.
- Programació neurolingüística.
- Algunes teories de la Pedagogia Sistèmica.
Mai he combregat amb limitacions i dogmes immovilistes. Els estudis i treballs que he tingut l’oportunitat de fer al llarg dels anys tenen les bases teòriques abans esmentades, però també he incorporat algunes idees pròpies fruit de la pròpia experiència i dels materials i propostes d’altres persones antecessores a mi com ara la M. Mercè Conangla i l’Anna Carpena amb els quals vaig aprendre moltíssim.
5. Quina relació hi veu entre “dificultats per expressar les emocions i dificultats per assolir l’aprenentatge”?
Un dels objectius que pretén aconseguir el treball de l’educació emocional a les escoles és el de millorar els resultats acadèmics i, per tant, expressar i gestionar les emocions forma una part important i relacionada amb els aprenentatges.
Des del benestar personal, les persones som capaces de "menjar-nos el món" si ens sentim bé fem vibrar a les persones del nostre entorn. Si aconseguim que l'alumnat -cadascun d'ells o elles- assoleixin el benestar personal, els aprenentatges acadèmics poden millorar perquè hi ha relaxació i, per tant, percepció que permet que els continguts treballats o explicats construeixin coneixement.
Val a dir que, quan es parla d’educació emocional ens referim a uns continguts molt més amplis que tractar només les emocions i la seva expressió. Ens referim a la gestió de les emocions en general a través de la consciència i regulació emocional, el treball d’autonomia personal i l’autoestima, les habilitats socials i les habilitats per assolir el benestar personal i socials amb la resta de persones de nostre entorn.
6. Considera que els infants amb Necessitats Educatives Especials els costa més expressar les seves emocions? Per què?
L’alumnat amb NEE cobreix un camp ampli de trastorns entre els quals podríem trobar alumnat amb dificultats per expressar les emocions però jo no faria cap diferència entre alumat amb o sense dificultats o necessitats educatives especials. L’expressió de les emocions té a veure amb l’educació en general, el model d’aprenentatge viscut, la pràctica i hàbit que conforma una actitud concreta. Aquesta actitud que, com deia abans, es pretén aconseguir treballar amb l’educació emocional.
7. Com a organitzadora de tallers d’educació emocional per a pares i mares, considera que aquesta formació pot repercutir positivament en el benestar dels infants, a casa, a l’escola i a la seva vida en general? Per què?
És bàsic i primordial que els pares i treballin l’educació emocional amb els fills perquè, com diu Goleman: la família és el gresol de l’educació emocional. El problema és qui treballa l’educació emocional amb els pares i mares perquè ells puguin ser un bon model. Un model que gestiona les seves pròpies emocions i és un model d’actuació, que és amb el que aprenen els infants.
He cregut que valia la pena aprofitar-la; les seves reflexions i el seu treball entusiasta ens ajudaran a refrescar i replantejar-nos els diferents punts de vista de les persones quan parlem del món emocional.
Amb el temps i atenent les demandes que em fan persones i professionals d'àmbits diferents, m'adono com, algunes, o la majoria d'elles –afirmació atrevida tenint en compte que parteixo de simples percepcions–, comencen a contactar i treballar en el món de l'educació emocional partint d’un plantejament reduccionista. Possiblement aquestes persones experimenten el mateix que em va passar a mi mateixa, en els inicis del meu treball en la formació emocional.
Fem-nos la pregunta: Què entenem per educació emocional? Ens referim a les emocions i la seva expressió bàsicament?
El món emocional és un camp molt més ampli i va molt més enllà del que alguns poden creure.
Si mireu l'esquema de la fotografia podreu fer-vos una idea aproximada del conjunt de continguts que inclou un projecte emocional; el treball de l'educació emocional que proposo jo per al desenvolupament de la intel·ligència emocional dels infants i de les persones, en general. Si desglosséssim els cinc blocs temàtics trobaríem, a part dels que es dedueixen perquè el seu propi nom ho indiquen, conceptes com ara la responsabilitat imprescindible (educar persones responsables dels seus actes), la frustració (educar i anticipar que no sempre surten les coses com desitgem), els valors, en general, l’empatia per comprendre els altres, l’escolta activa en un món ràpid i immediat, l’assertivitat per a comunicar-nos de manera oberta i respectuosa... L’altre aspecte que caldria replantejar és el de com treballar-los.
Altres autors parteixen d'organitzacions diferents, alhora d'englobar els continguts emocionals, però crec que, finalment, és només una diferència de forma en la presentació perquè el contingut hi és igualment.
Us deixo amb l’entrevista de que us parlava a l’inici d’aquest article.
ENTREVISTA
1. Creu que actualment es dóna la importància que es mereix l’educació emocional a les aules? Si és que no, per què creu que passa?
Crec que l’educació emocional i el desenvolupament de la intel·ligència emocional va entrant, de mica en mica a les aules –i també fora de les aules. Cada vegada es veu més la importància i, sobretot, la necessitat de crear-ne consciència i incorporar-la a la vida de les persones.
El professorat –conscient de la realitat canviant de les aules i de les necessitats educatives i personals del nou paradigma educatiu en què estem immersos– sent cada vegada més la necessitat d’estar format en educació emocional. És conscient del potencial que l’educació emocional té en l’aprenentatge i del seu poder en els vincles positius que s’estableixen, no només amb l’alumnat, sinó també amb l’equip pedagògic, les famílies i, en general, amb tota la comunitat educativa.
És un canvi que va molt a poc a poc però sempre he cregut que ha de ser així perquè parlar d’emocions, a moltes persones, els és realment difícil i moltes, ni en saben ni volen. És convenient un temps d conscienciació primer i adaptació posterior.
Fins fa uns anys ningú en parlava d’emocions, educació emocional i d’intel·ligència emocional, tot i que el Howard Garnerd ja havia publicat els seus descobriments i teories al respecte. Més tard, amb Daniel Goleman, l’intel.ligència emocional, va rebre un impuls important i des de llavors, crec que no hem parat d’avançar molt a poc a poc però crec que de forma segura. Jo diria: No correm, però avancem de forma conscient.
Cal donar un espai a mestres, infants i famílies per crear consciència de la importància de l’educació emocional, adaptar-nos-hi i instaurar hàbits que formin part de la vida de les persones. Un espai que possibiliti el progrés conjunt. Un treball, dins i fora de les escoles, per treballar l’educació emocional i educar actituds en les persones davant la vida. Educar per a la vida des del benestar personal i social.
2. En els cursos de formació per a docents que vostè imparteix, hi solen assistir més mestres d’educació infantil que d’educació primària
Sí, hi ha mestres dels dos cicles. Normalment la formació es fa a nivell de centre i, per tant, assisteixen tant uns com altres. L’organització dels continguts curriculars i horaris d’infantil possibiliten millor la inclusió de l’educació emocional sense les pressions habituals per l’assoliment de les competències curriculars –amb el nou paradigma educatiu, no hauria de ser així, però ho és, de moment.
3. Considera que l’educació emocional s’hauria de continuar a l’educació secundària? Per què?
Sí, crec que el treball encetat a infantil i primària caldria continuar-lo a secundària. De fet, a secundària ja es comencen a fer treballs interessants relacionats amb l’educació emocional i activitats per treballar la manca d’atenció de l'alumnat. S’estan incorporant en alguns centres activitats puntuals per treballar la relaxació, atenció, concentració i visualitzacions per aconseguir relaxar l’alumnat i millorar els resultats acadèmics, i amb ells, pujar l’autoestima de l’alumnat.
4. En els seus tallers i activitats socioemocionals, amb quines fonts teòriques o autors es fonamenta?
Per entendre el concepte de la intel.ligència emocional cal remetren’s a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner.
Quan parlem d’educació emocional cal centrar-nos en dues de les intel·ligències que Gardner menciona en la seva teoria: la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal perquè fonamenten la base teòrica del treball socioemocional que es proposa en aquest projecte.
Va ser Goleman, qui a partir de les teories de Mayer i Salovey va publicar i anomenar a les dues intel.ligències com la intel.ligència emocional.
Els projectes d’educació emocional que he anat elaborant i publicats amb l’editorial Barcanova (sis quadernets de treball per a infants anomenats Món d’Emocions) inclouen , a més altres teories com ara:
- Teories per treballar el desenvolupament de la intel·ligència interpersonal, que en Manuel Segura recull en el seu programa Decideix, el projecte introduirà a partir del cicle mitjà, concretament en el segon i tercer quadern, les cinc habilitats anomenades “pensaments”:
Pensament causal. On està el problema? El pensament causal és saber definir i redefinir un problema. Ex. Per què he caigut de la bicicleta?
Pensament alternatiu. Què puc fer? Davant d’un problema cal plantejar-nos com es pot resoldre i de quantes maneres. La ment ha d’estar oberta per cercar la millor solució.
Pensament conseqüencial. Preveure les conseqüències de les diferents actuacions alternatives triades.
Pensament de perspectiva (o d’empatia). És posar-se en el lloc de l’altre (aplicar la teoria de la ment).
Pensament de mitjans-fins. Tenir objectius i saber buscar el camí per aconseguir-los.
- Programació neurolingüística.
- Algunes teories de la Pedagogia Sistèmica.
Mai he combregat amb limitacions i dogmes immovilistes. Els estudis i treballs que he tingut l’oportunitat de fer al llarg dels anys tenen les bases teòriques abans esmentades, però també he incorporat algunes idees pròpies fruit de la pròpia experiència i dels materials i propostes d’altres persones antecessores a mi com ara la M. Mercè Conangla i l’Anna Carpena amb els quals vaig aprendre moltíssim.
5. Quina relació hi veu entre “dificultats per expressar les emocions i dificultats per assolir l’aprenentatge”?
Un dels objectius que pretén aconseguir el treball de l’educació emocional a les escoles és el de millorar els resultats acadèmics i, per tant, expressar i gestionar les emocions forma una part important i relacionada amb els aprenentatges.
Des del benestar personal, les persones som capaces de "menjar-nos el món" si ens sentim bé fem vibrar a les persones del nostre entorn. Si aconseguim que l'alumnat -cadascun d'ells o elles- assoleixin el benestar personal, els aprenentatges acadèmics poden millorar perquè hi ha relaxació i, per tant, percepció que permet que els continguts treballats o explicats construeixin coneixement.
Val a dir que, quan es parla d’educació emocional ens referim a uns continguts molt més amplis que tractar només les emocions i la seva expressió. Ens referim a la gestió de les emocions en general a través de la consciència i regulació emocional, el treball d’autonomia personal i l’autoestima, les habilitats socials i les habilitats per assolir el benestar personal i socials amb la resta de persones de nostre entorn.
6. Considera que els infants amb Necessitats Educatives Especials els costa més expressar les seves emocions? Per què?
L’alumnat amb NEE cobreix un camp ampli de trastorns entre els quals podríem trobar alumnat amb dificultats per expressar les emocions però jo no faria cap diferència entre alumat amb o sense dificultats o necessitats educatives especials. L’expressió de les emocions té a veure amb l’educació en general, el model d’aprenentatge viscut, la pràctica i hàbit que conforma una actitud concreta. Aquesta actitud que, com deia abans, es pretén aconseguir treballar amb l’educació emocional.
7. Com a organitzadora de tallers d’educació emocional per a pares i mares, considera que aquesta formació pot repercutir positivament en el benestar dels infants, a casa, a l’escola i a la seva vida en general? Per què?
És bàsic i primordial que els pares i treballin l’educació emocional amb els fills perquè, com diu Goleman: la família és el gresol de l’educació emocional. El problema és qui treballa l’educació emocional amb els pares i mares perquè ells puguin ser un bon model. Un model que gestiona les seves pròpies emocions i és un model d’actuació, que és amb el que aprenen els infants.
21/4/13
CREATIVITAT
Quan parlem de creativitat podem caure
en el parany de creure que només ens referim a la creativitat plàstica,
artística o manipulativa.
Sense ser lingüista ni dominar l’art de les paraules, permeteu-me avui que
jugui amb elles –amb les paraules– per arribar a fer les meves pròpies
conclusions i veure una dimensió més àmplia del concepte que dóna sentit a
aquest article.
Si ens centrem en la paraula: CREA - TIVITAT
podríem extreure’n, d’una banda, CREAR i, d’altra, (AC)TIVITAT. Podríem dir que
és una activitat de creació, independentment
que sigui una activitat artística, plàstica o manipulativa.
Es creu que la creativitat està situada en el cervell i és un símptoma de
les persones intel·ligents. Així, podem deduir que hi ha persones amb més
creativitat innata que altres.
Dins el món de l'educació emocional es
parla de la creativitat com a habilitat
per planificar i afrontar les diferents situacions –agradables o desagradables–
que la vida ens depara; el dia a dia. La creativitat és un procés mental que, seguint les teories
de les intel·ligències múltiples d’en Howard Gardner i centrant-nos en la intel·ligència
emocional que posseïm les persones (intel·ligència intra i interpersonal) és la
capacitat que ens ajuda, primer a reflexionar de forma lògica sobre una
situació concreta, analitzar les alternatives i conseqüències de les possibles
solucions i triar-ne una per resoldre la situació en concret.
Tenim la possibilitat d'aprendre i habituar-nos a planificar i resoldre les diferents situacions que la vida ens depara de forma anticipada i amb més possibilitats d'èxit.
Ensenyem als infants a fer-ho
igualment. Ensenyem-los a no resoldre les situacions de forma improvisada -a
més improvisació, més possibilitats de frustracions. Donem-los la possibilitat
de sentir satisfacció per aprendre a resoldre situacions de forma
exitosa.
7/4/13
LA HUMILITAT
LA CASA DE LA PARAULA
Us adjunto un conte que la M. Mercè Conangla i
en Jaume Soler tenen publicat i on es parla d’unes construccions a Mali: la
casa de la paraula.
Aquestes mateixes construccions existeixen a d’altres països africans i ho sé perquè en un dels meus viatges, el que vaig fer a Gàmbia i Senegal –ara ja fa uns anys– vaig tenir la possibilitat de conèixer-les i seure-hi.
Un espai per parlar des de la humilitat que hauria de caracteritzar l’ésser humà. Us deixo amb el conte i amb les reflexions que espero us feu després aplicant-vos en conte a vosaltres mateixos.
Aquestes mateixes construccions existeixen a d’altres països africans i ho sé perquè en un dels meus viatges, el que vaig fer a Gàmbia i Senegal –ara ja fa uns anys– vaig tenir la possibilitat de conèixer-les i seure-hi.
Un espai per parlar des de la humilitat que hauria de caracteritzar l’ésser humà. Us deixo amb el conte i amb les reflexions que espero us feu després aplicant-vos en conte a vosaltres mateixos.
A Mali,
en un poble perdut, es troba la casa de la paraula. Allà hi van els més vells
de la tribu per negociar i arribar a acords si hi ha algun conflicte a la
població. La casa de la paraula està aixecada amb vuit columnes de tova, no té
parets i està coberta amb un sostre de palla i branques. Així no hi ha barreres
ni obstacles ni murs, i les paraules poden fluir, volar al seu aire i dansar,
entrelligant-se les unes amb les altres.
.JPG)
L’alçada d’aquest casa és de poc més d’un metre i vint centímetres. Per poder entrar-hi és necessari ajupir-se i abaixar el cap, per recordar a qui entra que cal ser humil per comunicar-se amb els altres.
La casa de la paraula no té mobles i els qui
hi entren seuen a terra, uns davant dels altres. Com que té el sostre molt
baix, quan algun dels negociadors s’esvera i s’aixeca, es dóna un cop al cap i
llavors recorda que cal ser pacient, perquè l’enuig només serveix per trencar
el diàleg.
27/3/13
ESTATS D'ÀNIM DESAGRADABLES
Después de leer el artículo
de una amiga en su blog, sincero y conmovedor, no he podido evitar
relacionar-lo con la situación -casual o no- con la que están
pasando, en éste momento, algunas amistades
cercanas; amigas que están sintiendo la misma tristeza,
desesperanza, vacío, agobio, desorientación,
.... Con algunas diferencias, comparándola con su situación,
pero duelos igualmente. Una de ellas, por la muerte de su pareja. Otra por el
duelo de una relación de pareja. Una tercera sufre el duelo
de una época llena de esplendor i euforia, que
es como realmente quiere planificar su vida.
Parece
que últimamente la crisis social, política
y económica nos ha afectado a todos -a algunos
más que a otros- y, lo más importante, parece que ha afectado
también a nuestro estado de ánimo
y capacidad emocional. Es simplemente una percepción
y relación que hago desde hace algún
tiempo a partir de observaciones de mi entorno. Desde mi creencia de evolución
holística, creo que nuestra seguridad personal se resiente con
la crisis y con el ánimo y miedos actuales -miedo a las
situaciones indefinibles que nos imposibilitan e impiden prever o anticipar
para encontrar caminos de soluciones que nos ayuden a caminar por las sendas de
la vida.
No
es imprescindible conocer la diferencia y relaciones entre las emociones y el
estado de ánimo –indiferentemente
del que sea– pero vale la pena limitarlas para,
desde su comprensión, regularlas mejor. Para comprender,
si es que pasamos un estado de ánimo desagradable –o
malo, como algunos lo llaman– no desesperarnos y tener la fortaleza
o el coraje para planificar su solución y mejorarlo.
Las
emociones, intensas y de durada corta, suelen
ser la respuesta a factores y agitadores externos, aunque también
pueden ser la respuesta a un estímulo interno; el recuerdo de una situación
pasada nos puede emocionar en el presente.
Los
estados de ánimo, en cambio, de intensidad menor y
durada más larga, son respuestas a estímulos
i agitadores internos, que pueden, o no, ser conscientes y conocer el, a través
del pensamiento y la razón, el motivo que los provoca; puedo pasar
una época de mal humor y desconocer que puede estar provocada por
una rabia mal canalizada. O puedo sentir melancolía
continuada por no haber podido afrontar de forma profunda el duelo de una
muerte y la tristeza que produjo en su día.
El
siguiente gráfico puede ayudar a entender a algunos
las similitudes i diferencias entre unas y otros.
Con
los años he observado como los consejos
gratuitos, impulsivos pero vacíos y poco consistentes que suelen hacer
algunas personas con el ánimo de ayudar a los seres queridos, no
sirven absolutamente para nada. He aprendido que no sirven de mucho los
consejos para las personas que pasan por un mal momento; un estado de ánimo
desagradable –que no negativo–
y, como en el caso de mi amiga, si pasan por un duelo -indiferentemente del
tipo de duelo que sea. De manera involuntaria y poco pensada nos atrevemos a
aconsejar: Haz esto, deberías
ir, deja de pensar tanto, no le des importancia, anímate…
pero ¿Cómo
se anima uno? ¿Cómo deja de pensar? ¿De
dónde saca la energía para ir aquí
o a allá?
Creo
que escuchar es una muy buena estrategia que puede ayudar a aquellos que pasan
un momento de duelo, conflictivo o difícil. Sé
-rompiendo hábitos
y rutinas aprendidas de construcción social- que es la propia persona
quien debe afrontar y solucionar sus problemas –a
excepción de los casos de depresión
diagnosticada donde el propio trastorno imposibilita la capacidad de decisión
y actuación en momentos concretos de la
enfermedad.
Todos
buscamos la felicidad pero el juego de la
vida comporta la amalgama de situaciones agradables y otras de no tan
agradables. No es ni bueno ni malo. Simplemente, es. La vida está
llena de problemas -ahora y siempre- y lo más
importante es aprender y saber cómo actuar para afrontar-los; la actitud
que tomamos delante de los problemas. Todos pasamos duelos y con ellos
aprendemos y "crecemos" como personas. Las experiencias, y aquello
que aprendemos con ellas, nos fortalecen y ayudan a actuar en situaciones
futuras; no de manera automática y exacta, por aquello de tropezar con la misma piedra, unas o
algunas veces. Nos equivocamos y nos podemos volver a equivocar, una o más
veces, desde la imperfección que nos caracteriza, pero lo más
importante es tener la energía para volver a levantarnos, buscar lo
que necesitamos para seguir adelante y
actuar para buscar nuestro bienestar personal.
Nadie
dijo que la vida sea fácil; puede ser dolorosa, estresante,
triste,... pero también es divertida, viva, placentera y
emocionante. Deberíamos recordarlo con más
frecuencia que los problemas y las situaciones desagradables no duran siempre
y, sobretodo, conocer cuáles son aquellas estrategias que nos
ayudan a tirar hacia adelante. Descubrir
que cada situación desagradable es una oportunidad para
superarnos a nosotros mismos y sentir, posteriormente, la alegría
i satisfacción personal que haber superado una
crisis personal. Y, muy importante, recordar que no estamos solos, aunque
debemos resolver los problemas nosotros mismos.
Joe Dispenza dice que es posible generar estados de bienestar y felicidad: Es muy simple. Lo que nos hace tan creativos como seres humanos es que podemos literalmente cambiar de opinión en cuestión de segundos y pasar de la felicidad a la tristeza, y cuando sentimos felicidad o amor, ese sentimiento se refleja de hecho en el cuerpo. Condicionamos el cuerpo a los estados de felicidad, sin embargo la mayoría de las personas condiciona el cuerpo al dolor y al sufrimiento y así es como el proceso de crear estados de felicidad requiere primero un reacondicionamiento del cuerpo a una nueva marca.
Las instrucciones que le damos a nuestro pensamiento es el camino que marcamos para andar por ésta vida. Todo aquello que pensamos, y las instrucciones que nos damos a nosotros mismos, es lo que se acaba conviertiendose en realidad, porque somos lo que pensamos.
Si nos paramos a pensar descubriremos que todos tenemos nuestra lista personal de estrategias para animarnos, aunque a veces las fuerzas flaqueen: escuchar música, salir a correr, hablar con los amigos y compartir las preocupaciones, bailar,....
Joe Dispenza dice que es posible generar estados de bienestar y felicidad: Es muy simple. Lo que nos hace tan creativos como seres humanos es que podemos literalmente cambiar de opinión en cuestión de segundos y pasar de la felicidad a la tristeza, y cuando sentimos felicidad o amor, ese sentimiento se refleja de hecho en el cuerpo. Condicionamos el cuerpo a los estados de felicidad, sin embargo la mayoría de las personas condiciona el cuerpo al dolor y al sufrimiento y así es como el proceso de crear estados de felicidad requiere primero un reacondicionamiento del cuerpo a una nueva marca.
Las instrucciones que le damos a nuestro pensamiento es el camino que marcamos para andar por ésta vida. Todo aquello que pensamos, y las instrucciones que nos damos a nosotros mismos, es lo que se acaba conviertiendose en realidad, porque somos lo que pensamos.
Si nos paramos a pensar descubriremos que todos tenemos nuestra lista personal de estrategias para animarnos, aunque a veces las fuerzas flaqueen: escuchar música, salir a correr, hablar con los amigos y compartir las preocupaciones, bailar,....
Podríamos
empezar nuestro bote de los momentos
buenos -un bote de vidrio donde se depositan mensajes escritos de momentos
buenos pasados- y leerlos cuando pasamos un mal momento. Un
buen ejercicio para recordar que los problemas no duran eternamente y también
para hacernos conscientes que tenemos motivos y personas por las que luchar y
tirar hacia adelante. Recordemos que sale el sol cada dia, la sonrisa que te ofrece una persona desconocida por la calle, los amigos que te rodean y te quieren, salir a correr y sentir como la vida va entrando en cada respiración de aire puro, la energía que transmite tu hijo cuando te dice un te quiero,...
Mi
experiencia me ha enseñado que las situaciones desagradables
siempre pasan pero es necesario mirar hacia adelante y confiar, con paciencia,
que encontraremos el bienestar personal y sentir que:
LA VIDA ES HERMOSA Y LOS MOMENTOS DESAGRADABLES FORMAN PARTE DE ELLA.
No sirve de nada decir:
porqué me ha pasado a mí.
M. Teresa Abellán Pérez
12/3/13
MATERIALS PER TREBALLAR L'EDUCACIÓ EMOCIONAL
Aprofito que m'han demanat recursos per treballar l'educació emocional per fer-lo extensible a més persones.
Adjunto un llistat de bibliografia, materials, programes i documents que us poiden ser útils per treballar l'educació emocional en diferents àmbits.
Bona feina!
Bibliografia general
Per aplicar a l’aula
Programes, materials i documents
Relaxació
Adjunto un llistat de bibliografia, materials, programes i documents que us poiden ser útils per treballar l'educació emocional en diferents àmbits.
Bona feina!
Bibliografia general
- M. Davis, M. McKay, E.R: Eshelman. Técnicas de autocontrol emocional. Ed. Martínez Roca.
- Olga Castanyer. La asertividad. Ed. Desclêe de Brouwer.
- Ferran Salmurri. Llibertat emocional. Ed. La Magrana.
- David Servan-Schreider. Curación Emocional. Kairós.
- David Servan-Schreider. Anticancer
- Rafael Bisquerra. Psicopedagogia de las emociones. Sintesis.
- Eva Bach i Pere Darder. Des-educa’t. Ed. 62.
- Covey, Steve. Los 7 habitos para la gente altamente efectiva.
- Conangla, Merce y Soler, J. Ecologia emocional. Barcelona 2004: Editorial Amat
- Boyatzis,R, El lider resonante
- Salzberger-Wittenberg, I i altres. L’experiència emocional d’ensenyar i aprendre. Barcelona 1989. Rosa Sensat. Edicions 62
- Elisabeth kübler-Ross i la mort. La muerte un amanecer
- Concepció Poch Avellan, O. Herrero, La muerte y el duelo en el contexto educativo. Barcelona, Paidós, 2003
- Esquerda, M. I Agustí, A.M. El nen i la mort. Pagés editors.
- Paz Torrabadella Cómo desarrollar la inteligencia emocional. Ed: Océano Ambar
- Gerhardt, Sue El amor maternal Editorial Albisa 2008
- Marquier, Annie El maestro del corazón Editorial Luciérnaga
Per aplicar a l’aula
- López Cassà, E. (coord.) (2003): Educación emocional. Programa para 3-6 años. Barcelona: Praxis.
- Renom, A. (coord.) (2003): Educación emocional. Programa para la educación primaria. Barcelona: Praxis.
- Carpena, A. (2003): Educación socioemocional en la etapa de primaria. Barcelona. Octaedro.
- GROP (1999): “Actividades de educación emocional”. En M. Álvarez y R. Bisquerra, Manual de orientación y tutoría. Barcelona: Praxis.
- Salmurri, F. y Blanxer, N. (2002): “Programa para la educación emocional en la escuela”. En R. Bisquerra, La práctica de la orientación y la tutoría, pp. 145-179. Barcelona: Praxis.
- Cava, M.J. i Musitu, G. (2000): La potenciación de la autoestima en la escuela. Barcelona: Paidós.
- GROP: Activitats per al desenvolupament de la intel.ligència emocionals en els nens. Editorial Parramón.
Programes, materials i documents
- Kitscaixa de l’Obra Social de La Caixa (el trobareu als CRP)
- Maleta d’autoestima (el trobareu als CRP)
- Maleta del dol i la mort (el trobareu als CRP)
- Recull de llicències Maria Musach mmusach@xtec.cat
- Recull d’activitats als blocs de M. Teresa Abellán Pérez http://blocs.xtec.cat/emocionat i http://emocionat2.blogspot.com
- Abellán Pérez, M.T., Martí, M. Món d’emocions (Sis quadernets de treball per a infants de primària) Editorial Barcavona. Barcelona 2012
- Sentir i pensar. Dinàmiques i activitats. Programa d’Intel·ligència Emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Educació Infantil. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2005.
- Posa't un conte (Puc-Pac) Eina pedagògica per a treballar la intel·ligència emocional, la resolució de conflictes i l'educació de valors. Capses amb un conte, làmines i detalls de disfresses per a representar el conte.
- GROP (2009). Actividades para el desarrollo de la inteligencia emocional en los niños. Barcelona: Parramón.
- Gallifa, J., Pérez, C., Rovira, F., y otros (2002). La intel·ligència emocional i l’escola emocionalment intel·ligent. Barcelona: EDB.
- Gómez Bruguera, J. (2003). Educación emocional y lenguaje en la escuela. Barcelona: Octaedro-Rosa Sensat.
- Ibarrola, B. (2003). Cuentos para sentir. Educar los sentimientos. Madrid: SM.
- Ibarrolla, B., y otros (2003). Sentir y pensar. Madrid: SM.
- Renom, A. (2003). Educación emocional. Programa para la educación primaria. Barcelona: Praxis.
- Repetto, E., (Dir.). (2009). Formación en competencias socioemocionales. Madrid: La Muralla.
- Sastre, G., i Moreno, M. (2002). Resolución de conflictos y aprendizaje emocional. Barcelona: Gedisa.
- Segura, M., y Arcas, M. (2003). Educar las emociones y los sentimientos. Introducción práctica al complejo mundo de los sentimientos. Madrid: Narcea.
Relaxació
- López González, L. (2007): Relajación en el aula. Recursos para la educación emocional. Barcelona: Wolters Kluwer.
- Laureano Benítez Grande-Caballero. La mejora del alumnado y del grupo a través de la relajación en el aula. Barcelona: Cisspraxis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)