Us adjunto l'entrevista que m'ha fet una estudiant de magisteri en el seu treball de final de carrera.
He cregut que valia la pena aprofitar-la; les seves reflexions i el seu treball entusiasta ens ajudaran a refrescar i replantejar-nos els diferents punts de vista de les persones quan parlem del món emocional.
Amb el temps i atenent les demandes que em fan persones i professionals d'àmbits diferents, m'adono com, algunes, o la majoria d'elles –afirmació atrevida tenint en compte que parteixo de simples percepcions–, comencen a contactar i treballar en el món de l'educació emocional partint d’un plantejament reduccionista. Possiblement aquestes persones experimenten el mateix que em va passar a mi mateixa, en els inicis del meu treball en la formació emocional.
Fem-nos la pregunta: Què entenem per educació emocional? Ens referim a les emocions i la seva expressió bàsicament?
El món emocional és un camp molt més ampli i va molt més enllà del que alguns poden creure.
Si mireu l'esquema de la fotografia podreu fer-vos una idea aproximada del conjunt de continguts que inclou un projecte emocional; el treball de l'educació emocional que proposo jo per al desenvolupament de la intel·ligència emocional dels infants i de les persones, en general. Si desglosséssim els cinc blocs temàtics trobaríem, a part dels que es dedueixen perquè el seu propi nom ho indiquen, conceptes com ara la responsabilitat imprescindible (educar persones responsables dels seus actes), la frustració (educar i anticipar que no sempre surten les coses com desitgem), els valors, en general, l’empatia per comprendre els altres, l’escolta activa en un món ràpid i immediat, l’assertivitat per a comunicar-nos de manera oberta i respectuosa... L’altre aspecte que caldria replantejar és el de com treballar-los.
Altres autors parteixen d'organitzacions diferents, alhora d'englobar els continguts emocionals, però crec que, finalment, és només una diferència de forma en la presentació perquè el contingut hi és igualment.
Us deixo amb l’entrevista de que us parlava a l’inici d’aquest article.
ENTREVISTA
1. Creu que actualment es dóna la importància que es mereix l’educació emocional a les aules? Si és que no, per què creu que passa?
Crec que l’educació emocional i el desenvolupament de la intel·ligència emocional va entrant, de mica en mica a les aules –i també fora de les aules. Cada vegada es veu més la importància i, sobretot, la necessitat de crear-ne consciència i incorporar-la a la vida de les persones.
El professorat –conscient de la realitat canviant de les aules i de les necessitats educatives i personals del nou paradigma educatiu en què estem immersos– sent cada vegada més la necessitat d’estar format en educació emocional. És conscient del potencial que l’educació emocional té en l’aprenentatge i del seu poder en els vincles positius que s’estableixen, no només amb l’alumnat, sinó també amb l’equip pedagògic, les famílies i, en general, amb tota la comunitat educativa.
És un canvi que va molt a poc a poc però sempre he cregut que ha de ser així perquè parlar d’emocions, a moltes persones, els és realment difícil i moltes, ni en saben ni volen. És convenient un temps d conscienciació primer i adaptació posterior.
Fins fa uns anys ningú en parlava d’emocions, educació emocional i d’intel·ligència emocional, tot i que el Howard Garnerd ja havia publicat els seus descobriments i teories al respecte. Més tard, amb Daniel Goleman, l’intel.ligència emocional, va rebre un impuls important i des de llavors, crec que no hem parat d’avançar molt a poc a poc però crec que de forma segura. Jo diria: No correm, però avancem de forma conscient.
Cal donar un espai a mestres, infants i famílies per crear consciència de la importància de l’educació emocional, adaptar-nos-hi i instaurar hàbits que formin part de la vida de les persones. Un espai que possibiliti el progrés conjunt. Un treball, dins i fora de les escoles, per treballar l’educació emocional i educar actituds en les persones davant la vida. Educar per a la vida des del benestar personal i social.
2. En els cursos de formació per a docents que vostè imparteix, hi solen assistir més mestres d’educació infantil que d’educació primària
Sí, hi ha mestres dels dos cicles. Normalment la formació es fa a nivell de centre i, per tant, assisteixen tant uns com altres. L’organització dels continguts curriculars i horaris d’infantil possibiliten millor la inclusió de l’educació emocional sense les pressions habituals per l’assoliment de les competències curriculars –amb el nou paradigma educatiu, no hauria de ser així, però ho és, de moment.
3. Considera que l’educació emocional s’hauria de continuar a l’educació secundària? Per què?
Sí, crec que el treball encetat a infantil i primària caldria continuar-lo a secundària. De fet, a secundària ja es comencen a fer treballs interessants relacionats amb l’educació emocional i activitats per treballar la manca d’atenció de l'alumnat. S’estan incorporant en alguns centres activitats puntuals per treballar la relaxació, atenció, concentració i visualitzacions per aconseguir relaxar l’alumnat i millorar els resultats acadèmics, i amb ells, pujar l’autoestima de l’alumnat.
4. En els seus tallers i activitats socioemocionals, amb quines fonts teòriques o autors es fonamenta?
Per entendre el concepte de la intel.ligència emocional cal remetren’s a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner.
Quan parlem d’educació emocional cal centrar-nos en dues de les intel·ligències que Gardner menciona en la seva teoria: la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal perquè fonamenten la base teòrica del treball socioemocional que es proposa en aquest projecte.
Va ser Goleman, qui a partir de les teories de Mayer i Salovey va publicar i anomenar a les dues intel.ligències com la intel.ligència emocional.
Els projectes d’educació emocional que he anat elaborant i publicats amb l’editorial Barcanova (sis quadernets de treball per a infants anomenats Món d’Emocions) inclouen , a més altres teories com ara:
- Teories per treballar el desenvolupament de la intel·ligència interpersonal, que en Manuel Segura recull en el seu programa Decideix, el projecte introduirà a partir del cicle mitjà, concretament en el segon i tercer quadern, les cinc habilitats anomenades “pensaments”:
Pensament causal. On està el problema? El pensament causal és saber definir i redefinir un problema. Ex. Per què he caigut de la bicicleta?
Pensament alternatiu. Què puc fer? Davant d’un problema cal plantejar-nos com es pot resoldre i de quantes maneres. La ment ha d’estar oberta per cercar la millor solució.
Pensament conseqüencial. Preveure les conseqüències de les diferents actuacions alternatives triades.
Pensament de perspectiva (o d’empatia). És posar-se en el lloc de l’altre (aplicar la teoria de la ment).
Pensament de mitjans-fins. Tenir objectius i saber buscar el camí per aconseguir-los.
- Programació neurolingüística.
- Algunes teories de la Pedagogia Sistèmica.
Mai he combregat amb limitacions i dogmes immovilistes. Els estudis i treballs que he tingut l’oportunitat de fer al llarg dels anys tenen les bases teòriques abans esmentades, però també he incorporat algunes idees pròpies fruit de la pròpia experiència i dels materials i propostes d’altres persones antecessores a mi com ara la M. Mercè Conangla i l’Anna Carpena amb els quals vaig aprendre moltíssim.
5. Quina relació hi veu entre “dificultats per expressar les emocions i dificultats per assolir l’aprenentatge”?
Un dels objectius que pretén aconseguir el treball de l’educació emocional a les escoles és el de millorar els resultats acadèmics i, per tant, expressar i gestionar les emocions forma una part important i relacionada amb els aprenentatges.
Des del benestar personal, les persones som capaces de "menjar-nos el món" si ens sentim bé fem vibrar a les persones del nostre entorn. Si aconseguim que l'alumnat -cadascun d'ells o elles- assoleixin el benestar personal, els aprenentatges acadèmics poden millorar perquè hi ha relaxació i, per tant, percepció que permet que els continguts treballats o explicats construeixin coneixement.
Val a dir que, quan es parla d’educació emocional ens referim a uns continguts molt més amplis que tractar només les emocions i la seva expressió. Ens referim a la gestió de les emocions en general a través de la consciència i regulació emocional, el treball d’autonomia personal i l’autoestima, les habilitats socials i les habilitats per assolir el benestar personal i socials amb la resta de persones de nostre entorn.
6. Considera que els infants amb Necessitats Educatives Especials els costa més expressar les seves emocions? Per què?
L’alumnat amb NEE cobreix un camp ampli de trastorns entre els quals podríem trobar alumnat amb dificultats per expressar les emocions però jo no faria cap diferència entre alumat amb o sense dificultats o necessitats educatives especials. L’expressió de les emocions té a veure amb l’educació en general, el model d’aprenentatge viscut, la pràctica i hàbit que conforma una actitud concreta. Aquesta actitud que, com deia abans, es pretén aconseguir treballar amb l’educació emocional.
7. Com a organitzadora de tallers d’educació emocional per a pares i mares, considera que aquesta formació pot repercutir positivament en el benestar dels infants, a casa, a l’escola i a la seva vida en general? Per què?
És bàsic i primordial que els pares i treballin l’educació emocional amb els fills perquè, com diu Goleman: la família és el gresol de l’educació emocional. El problema és qui treballa l’educació emocional amb els pares i mares perquè ells puguin ser un bon model. Un model que gestiona les seves pròpies emocions i és un model d’actuació, que és amb el que aprenen els infants.
.JPG)