22/10/12
ACCEPTAR DES DE L'AMOR
20/10/12
CARÍCIES, EFECTE PIGMALIÓ I LA GESTIÓ D'EQUIPS
Curt i interessant vídeo de l'Àlex Rovira per aprendre a ser més intel·ligent emocionalment.
Proposa animar els infants a volar sense por i a controlar les pors dels adults. Fa referència a l'efecte Pigmalió que tantes vegades hem parlat en aquest blog i que tan important és per educar els infants, perquè confiant en ells, ells ténen empenta per aprendre i descobrir el món.
Un vídeo que recorda la importància de les carícies i el treball i gestió d'equips competents com a persones intel·ligents emocionalment.
Gràcies Àlex pels teus aprenentatges.
Proposa animar els infants a volar sense por i a controlar les pors dels adults. Fa referència a l'efecte Pigmalió que tantes vegades hem parlat en aquest blog i que tan important és per educar els infants, perquè confiant en ells, ells ténen empenta per aprendre i descobrir el món.
Un vídeo que recorda la importància de les carícies i el treball i gestió d'equips competents com a persones intel·ligents emocionalment.
Etiquetes de comentaris:
carícies,
efecte Pigmalió,
gestió d'equips
CONTE: EL PROBLEMA DE LES DUES CABRES
Vet aquí que un dia dues cabres de diferents ramats van decidir
abandonar les seves respectives cledes i fugir en busca de llibertat i fortuna.
Per casualitat es van trobar al cap d'uns dies, separades, però, per un
precipi; només un tronc, ben estret per cert, unia els dos marges fent de pont.
Ja ho veien, les dues cabres, que era impossible de passar totes dues alhora,
però es van entestar a fer-ho. Quan van arribar al mig, cap de les dues no
volia retrocedir. No es van voler avenir al mig, cap de les dues no volia
retrocedir. No es van voler avenir a cap raó; tossudes com eren, cadascuna
volia que fos l'altra la que tirés endarrera. I, discutint, discutint, van
arribar a la força. Donant-se cops de banys i empenyent-se mútuament va passar
el pitjor: forcejant, van perdre l'equilibri i totes dues es van estimbar.
Adaptació de la faula d'Isop i dibuix: Àngel Vergés i Gifra
Etiquetes de comentaris:
Contes,
dues cabres,
resoldre conflictes
19/10/12
18/10/12
"CELEBRA LA VIDA, NO TE RINDAS"
Quan estàs
trist, quan tens problemes, quan sents pors i indecisions, quan algú s'enfada
amb tu,... això és la vida. La vida son moments agradables i desagradables
alhora. Els agradables ens fan sentir bé amb nosaltres mateixos i amb els altres,
i els desagradables fan la millor escultura de la nostra vida, perquè són els
inconvenients els que ens ajuden a créixer. Celebra la vida i comparteix-la i,
sobretot, continua somiant.
Us deixo amb un poema de Mario Benedetti que la Marina avui ha penjat al facebook. Gràcies Marina per recollir i penjar tresors poètics.
NO TE RINDAS
No te rindas, aún estás a tiempo de alcanzar y comenzar de nuevo.
Aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, retomar el vuelo.
No te rindas, que la vida es eso,
continuar el viaje, perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo, correr los escombros
y destapar el cielo.
No te rindas, por favor, no cedas,
aunque el frío queme, aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda y se calle el viento.
Aún hay fuego en tu alma, aún hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo también el deseo.
Abrir las puertas, quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te “protegieron”.
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar un canto,
bajar la guardia y extender las manos,
Desplegar las alas e intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor, no cedas,
aunque el frío queme, aunque el miedo muerda,
porque cada día es un comienzo nuevo,
porque esta es la hora y el mejor momento, no te rindas
17/10/12
RELAXACIONS I VISUALITZACIONS
La Marta Teixidó ha penjat al seu bloc un article que vaig escriure fa un temps sobre el treball que es fa a l'Escola Josep Gras sobre relaxacions i visualitzacions; VIATGES IMAGINARIS, tal i com les coneixen els infants.
Us deixo el link perquè el poden recordar de nou.
Mestres, us convido a portar a terme visualitzacions que potencien la creatividad dels infants. Recordeu que és important crear visualitzacions en funció del les necessitats del grup.
http://www.thesecretlarevista.com/ca/9/965/Relaxacions_i_visualtzacions.html
Us deixo el link perquè el poden recordar de nou.
Mestres, us convido a portar a terme visualitzacions que potencien la creatividad dels infants. Recordeu que és important crear visualitzacions en funció del les necessitats del grup.
http://www.thesecretlarevista.com/ca/9/965/Relaxacions_i_visualtzacions.html
14/10/12
DES DEL COR
Cada vegada, i a mida que passa el temps, m'adono de la importància de les coses petites que cada dia podem veure en el nostre dia a dia si estem atents i conscients.
Per què mirar amb les ulleres del cor? Perquè mirar des del cor ens faria
entendre el veritable sentit de la vida; milloria les relacions amb les
persones, contribuiria a fer-nos sentir bé amb nosaltres mateixos i
aconseguiríem millorar aquest món, fent-lo més humà.
Mirar des del cor vol dir comprendre
l'altre que t'agredeix verbalment i
arribar a la conclusió que el seu enuig no va amb tu, sinó amb ell mateix. Vol
dir mirar als ulls d'un desconegut i comprendre que demana fer-lo present; pot
ser una simple salutació. Vol dir veure sortir el sol i sentir alegria i agraïment
perquè estàs viu i el pots gaudir. Vol dir tenir treball o aconseguir
treball per a una altra persona que no en té,... I podríem afegir: tenir un bon
plat de macarrons al davant, sortir a la muntanya i respirar energia, sortir al
carrer i saludar amb un somriure a les persones que et trobes, ser agraïts i
dir-ho, elogiar a les persones i fer-les sentir bé amb elles mateixes, arreglar-te
per sentir-te atractiu i sortir al carrer per compartir-ho amb els altres, compartir
i gaudir amb amics i família, evitar les baralles, perdonar els altres des de
la comprensió que res ni ningú és perfecte (això no exclou que hi ha persones
tòxiques que volen ben lluny nostre) ...
Tots tenim motius per mirar i celebrar
la vida perquè, tot i la crisi, i gràcies a ella, podem veure-hi encara més.
Per veure-hi cal voluntat de voler
veure-hi i això vol dir prendre una actitud personal davant la vida; les relacions,
els problemes, l'estat d'ànim, etc. La vida és el que nosaltres planifiquem.
Nosaltres decidim i actuem i el cervell farà la resta aconseguint coherència i
l'equilibri personal i emocional. Tenim el poder de decidir i començar actuar –les
actuacions són bàsiques- seguint el camí que nosaltres triem. Doncs, comencem a
caminar amb consciència, estant atents al dia a dia i amb esforç personal perquè,
ja sabeu que, res cau del cel!
Alguns de vosaltres pensareu, en
llegir aquest article, que és una fal·làcia. Bé, potser teniu raó, no m’hi
barallaré ni us portaré la contrària, però doneu-vos-hi un espai i reflexioneu per
saber on esteu vosaltres en aquest plantejament. Potser algun dia canvieu d’idea.
MIREM DES DEL COR!
10/10/12
ELOGIAR I AGRAIR
Ahir, tot parlant amb una
companya de feina, la Bet, em va dir amb expressió convençuda i espontània: Què bé que
fas la feina d'educació especial! M'ajudes tant!
D'entrada em vaig quedar sobtada i quasi immòbil. Sense saber ben bé
què dir perquè poques vegades elogien la
meva tasca d’educació especial.
Més tard, la Sole, la logopeda de l'escola, entra a la meva classe i em diu: M'agrada el cartell que tens a l'entrada (un cartell al costat de la porta d'entrada que diu: En aquesta classe es fan coses molt especials).
Dues floretes en un sol dia! És magnífica l'energia que aporten les floretes a les persones. Poques vegades elogiem a
les persones del nostre voltant. Diuen que ningú ens ha ensenyat i no estem acostumats,
però jo us convido a trencar alguns esquemes i dir allò bo que sentim
en moments determinats. Sabem que podem decidir canviar aspectes personals a través del pensament i les actuacions i propòsits. El primer beneficiat seràs tu mateix.
Tots tenim talents i fortaleses i ens agrada que
ens les reconeguin. Alguns de vosaltres, els mestres de l’escola, ho treballeu amb
l’alumnat i és important fer-ho, però recordeu que són les actuacions allò que els infants aprenen i interioritzen dels models adults.
Trenquem el sentiment de ridiculesa per elogiar allò que ens agrada de les persones del nostre voltant. Felicitem-nos, tirem-nos floretes, aplaudim
els èxits i alegrem-nos amb els altres de les coses ben fetes. Agraïm esforços a les persones que fan coses per a nosaltres. Siguem generosos i agraïts i ensenyem
als infants a ser-ho també. Proveu-lo! Contagiem
els altres i de mica en mica serà un hàbit que millorarà els climes i
ambients de treball, familiar i social en general.
Gràcies Bet, la teva floreta em fa créixer
i és segur que m’esforçaré encara més per fer bé la meva feina i continuar
essent responsable. Gràcies Sole, per la teva naturalitat i ajuda constant.
Us deixo amb els talents de dos alumnes de 3r d'aquest curs. La seva tutora va fer una activitat d'inici de curs per treballar les fortaleses i alhora l'autoestima dels infants. Bona feina M. Teresa!
3/10/12
LA MARATÓ DE SANT LLORENÇ I LA TERESA FARRIOL
Les emocions no són bones ni dolentes, simplement
formen part de la vida.
Reconeixeu aquesta frase perquè l’he apuntat
en aquest espai moltes vegades. Sempre recordo la necessitat d’estar atents i
ser conscients; des del present, per
identificar, acceptar, comprendre, saber el perquè sentim cadascuna de les emocions que
experimentem i , molt important, aprendre a canalitzar-les amb una actitud positiva . La única manera
per superar les emocions desagradables i viure les emocions de forma equilibrada.
Aquests dies em vaig assabentar de la mort d’una
coneguda atleta amb qui vaig córrer la marató de Sant Llorenç Savall, l’any 2008. Parlo
de la Teresa Farriol. La nostra relació va ser curta; cinc hores de córrer
entre boscos, parlant mentre l’alè ens ho permetia, esquivant les branques i mirant al terra per
cercar on posar els peus mentre corríem. Vam viure les baixades sentint com l’adrenalina
donava pas a la satisfacció i el plaer de sentir com el córrer ens omplia d’energia.
Poques hores però intenses que permeten emmagatzemar-les en la memòria per
sempre més.
Sempre entristeix la mort d’una persona, i més
quan és jove(49 anys); no li tocava, diem, sabent que el risc i la mort estan
molt a prop nostre i cada dia. Ara toca, a tots els que la coneixíem, i, especialment
a aquells que l’estimaven, canalitzar la
tristesa que ens produeix la seva absència. Plorarem la seva mort i continuarem
vivint tenint-la present.
Teresa,
bonica, gràcies per la teva curta i intensa companyia. La marató de Sant
Llorenç, porta el teu nom gravat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)