Educació emocional, una filosofia de vida

UNA FILOSOFIA DE VIDA

2012-01-22T10:20:00.000+01:00

Cercant una fotografia he trobat aquest vídeo i he decidit penjar-lo perquè forma part de la filosofia d'aquest bloc; una filosofia de vida.

Amb format animat però amb contingut profund.

BALLA-LI A LA VIDA! DANSEM AMB ELS PROBLEMES

2012-01-21T21:32:00.000+01:00

Adjunto un escrit que vaig fer fa un temps per a nois i noies adolescents. Poques paraules per descriure una gran persona, la Maria, una mestra d'alegries que teniu l'oportunitat de conèixer, si es que encara no la coneixeu. Sense l'ajuda i indicacions de la Maite, mare de la Maria no hagués estat possible escriure'l. Us recomano una lectura lenta i amb plena atenció, des de i amb el cor perquè podeu aprendre moltíssim de com viure la vida. Podem aprendre de les fortaleses i capacitats d'algunes persones valentes que són un model a seguir. La Maria és un model a seguir.

La Maria era una noia més gran quetu. Una persona sensible, generosa, afectuosa, intel·ligent, simpàtica iballaruga; li encantava ballar i sempre se la veia feliç. Allà on anésil·luminava amb el seu somriure i la seva mirada perquè sabia viure la vida.Era «mestra d’alegries» perquè sabiaescoltar i canviar l’estat d’ànim amb una rapidesa increïble.

Calque sàpigues que, de ben joveneta, la Maria va haver d’acceptar i aprendre a conviure amb una malaltiagreu. La vida la vaposar a prova i ella havia après a dansar tant als bons moments com alsproblemes. Durant aquest temps, quan rebia una mala notícia, s'espantava is'entristia, però de seguida es deia que se'n sortiria. Al cap d'un parelld'hores ja estava rient amb les amigues o amb el promès.

Toti els problemes de salut, la Maria sempre deia unes paraules que ara ja formen part d'unacançó. Ella ens ha ensenyat com viure la vida sense deixar que s'escapi capmoment bo. Ens ha ensenyat quina és la capacitat de superació que tenim lespersones.

La Maria ja no és entre nosaltres. Va morir quan teniavint anys i encara ara tothom l’estima i la recorda, perquè era una personaextraordinària; un model a seguir. Va viure una vida curta però intensa, plenad’amor. Va créixer entre vincles d’estimació, especialment del pare i la mare.Era estimada i estimava... SENTIA LA VIDA!

Gràcies Maria!

ESTRATÈGIES PER CALMAR-NOS I RESOLDRE CONFLICTES

2012-01-21T18:53:00.001+01:00

Els pares del Pau han marxat a visitar uns familiars i ell s’ha volgutquedar a casa tot sol. Obre un llibre, però no aconsegueix seguir el fil,perquè té el cap en un altre lloc. Intenta dibuixar, però no se sent inspiratni creatiu. Finalment pensa que la música l’ajudarà a trobar-se millor i esposa una cançó que els va deixar la mestra per fer una visualització.

Amb els primers compassos s’adona que la música el fa sentir... el fasentir.... no troba la paraula que defineix el seu estat. Només sap que estroba bé, que res no el preocupa i que no hi ha, ara mateix, cap lloc en el mónmillor que el lloc on és: dins seu.

No és la primeravegada que escric en aquest bloc sobre les estratègies d'autocontrol aplicables en moments difícils oconflictius. Tal i com li passa al Pau, hi ha altres persones que troben en lamúsica una activitat per pujar l'estat d'ànim; a mi, per exemple.

Aprofito peraclarir que les estratègies d’autocontrol no són única i exclusivament aquellesque tranquil·litzen. Aquestes són bàsiques i necessàries per començar a reconduirqualsevol conflicte o tasca a fer, però no són suficients. Una vegadaaconseguida la calma cal actuar per trobar solucions responsables als problemesque ens preocupen.

A l’escola i ambels infants, des de P-3 i fins a 6è, apliquem unes consignes màgiques inicialsper aconseguir la calma interior emocional que permet pensar equilibradament ides de la raó.

Les consignessón:

STOP; un espai per deixar passar l’estonai no actuar de manera impulsiva que normalment ens porta a equivocar-nos iferir les altres persones.
RESPIRO, agafant aire pel nas ideixant-lo anar per la boca. Aquest respirar oxigena el cervell i és la manerade controlar les emocions del moment.
COM EM SENTO? Cal tenir consciènciade què i com ens sentim i plantejar-nos
QUIN PROBLEMA TINC? Per què em sento d'aquella manera? Quinaha estat la causa del problema?
COM EL PUC SOLUCIONAR? Trobar lesalternatives per solucionar els problemes i anticipar les conseqüències de cadaalternativa per decidir:
QUINA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ? Triar-nela que creiem adequada més efectiva irespectuosa amb les altres persones.
COM HO HEM FET? Avaluació final iguald’important que la resta de les consignes perquè ens servirà per decidir siaquesta solució la volem aplicar altres vegades o no, depenent de la sevaefectivitat.

Les consignesdescrites les vam copiar d’un material elaborat pel Manuel Segura i que esfonamenten en teories d’altres pensadors i experts: la teoria dels cinc pensaments per a resoldre conflictes.

AVUI TOT EM SURT MALAMENT!

2012-01-21T10:48:00.001+01:00

Llegiu el següent relat:

- Avui tot em surt malament. Sóc un desastre! Quin dia més horrible! –diu la Joana, força esverada.

Aquest matí s’ha llevat tard, perquè eldespertador no ha sonat... o potser no l’ha sentit.

S’ha rentat de pressa, però l’aigua erafreda, per un problema amb l’escalfador.

Quan ha arribat corrents a la parada del’autobús, se li ha escapat sense poder atrapar-lo.

A la tarda ha quedat amb la colla, però se lihan passat les ganes de sortir. Total, pensa, seré una mala companyia...

Realment, la Joana creu que el dia d’avui no hi ha quil’arregli!

M. Teresa Abellán Pérez

Tots sabem que els conflictes, els problemes, controvèrsies,... sónuna realitat diària. La paraula conflicte prové del llatí conflictus quesignifica "xocar" i va associada cognitivament al concepte enfrontaments.

Els conflictes formen part de la vida i, a més, ens ajuden a créixer com a persones; paradoxa de lavida! Alguns poden dir madurar com apersones. La vida sense conflictes no és possible. Ells hi són i les personesaprenem a resoldre’ls de la millor manera, és a dir, de forma assertiva.

Què s'entén per conflicte? Doncs és la discrepància entre dos o mésinteressos simultanis que algunes vegades condueixen a un estat de tensióemocional. Conflicte i emocions són inseparables i aquestes últimes són les responsables d'estats d'ansietat i decomportaments compulsius que ens poden trair en segons quins moments.

Hi ha dies, com a la protagonista de l’escrit inicial, que les cosessurten malament, segons el nostrecriteri, però no per això som un desastre ni les pitjors persones del món.Simplement ens podem equivocar i llavors hem d’estar saber actuar per, segonsel cas, demanar perdó, prendre una decisió o altres sortides que ens permetincontinuar vivint en harmonia i equilibri.

No som un desastre perquè alguna cosa surti malament. Cal diferenciar entre allò que surt malament i el nostrevalor com a persona imperfecta que s'equivoca o que el seu talent és un altre.

LA GELOSIA

2011-11-26T11:53:00.009+01:00

En una de les reunions d’aquest curs vaig proposar a les meves companyes d’escola treballar la gelosia amb l’alumnat de cicle infantil. Concretament a P-5 que són els infants més grans i amb una certa capacitat per comprendre i reconèixer la gelosia.

Vam decidir que compraríem una nina i que ens faria una visita per instruir-nos i ajudar-nos a reflexionar sobre el sentiment de la gelosia. Us hi heu fixat que costa trobar una nina que no rigui; un bon motiu de reflexió. Per què totes els ninots i nines riuen? Finalment vaig comprar una nina que em va semblar adient.

Us presento a la Rita. La Rita va aparèixer, com sempre, dins una capsa sorpresa; recordem que la sorpresa és una emoció i es pot aprofitar qualsevol altre motiu de treball o activitat.

I sabeu què? Dins la capsa hi havia un missatge de la Rita! Visitava als infants de P-5
perquè ha tingut un germà petit i els volia explicar com se sentia de gelosa.

Tots els infants han tingut l’oportunitat de parlar de moltes idees, pensaments i sentiments:

De com fan enfadar els germans petits.
De la gelosia a l’escola i a casa.
De les coses que voldrien tenir i no sempre són possible tenir-les.
De......

Us deixo ara algunes reflexions que han fet els alumnes de primer.

Quan sento gelosia?
- Quan algú té alguna cosa i jo la vull.
- Sento gelosia del que fan els germans.
- Sento gelosia quan algú fa alguna cosa que jo no sé fer.
- Quan el meu germà convida els seus amics a casa i jo no.

Què se sent?
El Feliu, sempre impactant amb les seves reflexions i records de sentiments, ens va explicar que es sentia desordenat. Quan li vaig suggerir que ens expliqués què volia dir per ell estar desordenat ens va contestar que no estava malament però sí diferent.
Altres infants senten: ràbia i enuig principalment.

Què podem fer per animar-nos?
- Pensar en què tinc jo que em fa sentir bé.
- Què sé fer que fa valorar-me i compensar el sentiment de gelosia.
- Veure-hi les avantatges d'algunes situacions. Per exemple, si la meva germana se'na va a dormir a casa de la seva amiga jo profito per convidar una amiga a casa meva.

Algunes conclusions:
- Tots podem sentir gelosia en algun moment determinat.
- Sentir gelosia no és dolent.- Quan sentim gelosia ens anima pensar en coses que tenim o fem bé nosaltres; les nostres fortaleses.
- Compartir amb els amics i amigues els moments desagradables ens ajuda a sentir-nos millor.

Us asseguro que el món dels infants és profund. Creixen, viuen, veuen, decideixen, senten, ... i es fan grans de forma equilibrada perquè les emocions conscients formen part de la seva vida. Felicitem-nos!

EQUILIBRI EMOCIONAL

2011-11-05T18:27:00.006+01:00

Mireu aquest mapa i veureu que n'és de fàcil entendre el significat.

Sempre diem, i està demostrat, que no és bo reprimir les emocions; recordeu? Les emocions són un permís i no una prohibició, però cal anar en compte perquè ens podem confondre.

Entre la repressió emocional; no manifestar una emoció agradable o desagradable, i la impulsivitat de dir o fer quelcom sense pensar-hi ni planificar-ho de forma anticipada, hi ha un bon tros i un tros ben important que cal incorporar a les nostres vides. Parlo de l'autocontrol per aconseguir l'equilibri emocional personal portador de resultats amb èxits.

Tenim tot el dret a sentir-nos enfadats en qualsevol moment però no podem, o no hauríem de, manifestar l'emoció de l'enuig de qualsevol manera i de forma impulsiva perquè normalment l'estat alterat d'una emoció desagradable com ara la ràbia, enuig, rancúnia o tensió, no faciliten el pensar i analitzar de forma tranquil·la totes les possibles sortides que poden haver per solucionar un problema. Legitimar les emocions no vol dir actuar de qualsevol manera.

A vegades, cal aquell temps de distància entre el que passa i l'actitud que prenem per a solucionar el problema. És el temps i l'espai per aplicar aquelles estratègies que altres vegades he apuntat en aquest bloc i que m'agrada recordar: anar a córrer, posar música, contemplar un paisatge, sortir a caminar i sentir-nos vius i capaços d'afrontar la situació,...

Busquem l'equilibri emocional en un temps buit. Un temps d'or per pensar, planificar i obtenir resultats exitosos.

El treball emocional pot millorar les nostres vides i el món però ningú diu que sigui fàcil oi?

CONTE: LA MOTXILLA INVISIBLE

2011-10-30T20:56:00.002+01:00

Sempre explico com a totes les persones, quan naixem, ens pengen una motxilla invisible que anem carregant d'il·lusions, pors, pèrdues, alegries, enyorances,.... tot allò que ens va passant a la vida i que van configurant el que som nosaltres en realitat, la nostra identitat i la nostra personalitat.

Us adjunto un conte que hem creat conjuntament amb l'Esteve Pujol.

LA MOTXILLA INVISIBLE

El Marc és un noi de la teva edat, acaba de fer 11 anys! Aquest curs és l’últim que farà a l’escola de primària i el curs vinent anirà a l’institut! S’ha fet gran, com tu!

Al Marc li agrada llegir els diaris, especialment, la part esportiva. Avui ha llegit l’entrevista que li han fet a l’entrenador que ell i els seus amics admiren. Ha quedat tan sorprès del que ha llegit que decideix portar el diari a l’escola per ensenyar-lo als seus amics.

A l’hora d’esbarjo llegeix als seus amics alguns dels comentaris que no ha entès:
– Un bon entrenador ha de tenir en compte qui és i com és cadascun dels seus jugadors. Ha de saber què hi ha dins la motxilla simbòlica de cada jugador. Quines han estat les experiències i vivències que ha tingut fins ara, quines són les mancances que va tenir de petit, quin coneixement té de si mateix, quines són les seves arrels, quines han estat les forces que han dirigit la seva vida, quines coses el fan sentir bé i quines estratègies ha après per solucionar els entrebancs de la vida. En definitiva, què porta cada jugador a la seva motxilla.

– Què dieu, nois?, heu entès alguna cosa? –va preguntar en Marc.

– Mira, Marc –respon la Mireia–, jo entenc que l’entrenador vol dir que nosaltres portem una motxilla invisible; i és com si l’omplíssim, vull dir com si ens omplíssim de tot el que anem fent, de tot el que ens passa, del que veiem, del que llegim, del que pensem… de tot, vaja.

– Sí, però, jo trio les coses que poso a la motxilla quan vaig d’excursió –afegeix en Sergi–; en canvi, tal com ho dius tu, Mireia, la motxilla de cadascú es pot omplir de coses que m’agraden i d’altres que no; aquelles que em fan nosa, m’empipen i que no les hi voldria portar, ves!

– Ara començo a entendre què deu ser això de la motxilla invisible –afegeix la Júlia–, i potser tens raó, Sergi, quan dius que s’omple de coses que no ens agraden. Jo no volia acceptar que el meu avi es va morir i finalment vaig haver de posar dins la motxilla el dolor d’haver-lo perdut.

– També deuen ser dins les motxilles els nostres talents, la creativitat –va continuar el Marc.

– La meva àvia –afegeix l’Esteve–, un dia em va dir que els problemes es resolen millor quan ets gran perquè, amb l’experiència de viure moments bons i dolents a la vida, s’aprèn. Potser ella té guardades dins la seva motxilla estratègies per resoldre conflictes. Ja li ho preguntaré!

Tots els amics es van quedar reflexionant i treien les seves conclusions respecte l’entrevista; i el Marc va continuar dient:

– Ei!, nois i noies, les motxilles, millor portar-les endreçades per trobar-hi tot allò que necessitem a cada moment, ja siguin idees, records, problemes o altres coses.

– Sí –diu l’Àlex–, i deixeu només allò important per a vosaltres i que segons el meu avi són les coses més simples, com ara mirar una posta de sol, fer un bon àpat de forma relaxada amb la família o jugar i aprendre amb els amics.

M. Teresa Abellán Pérez i Esteve Pujol i Pons

COMPARTIR PREOCUPACIONS

2011-10-20T16:22:00.002+02:00

L'altre dia repetia l'eslogan televisiu coneguts per molts i me la vaig fer venir bé. Llegiu:

COMPARTIDA, LA VIDA ÉS MÉS.

COMPARTIDA, LA PREOCUPACIÓ ÉS MENYS.

TRENCANT RUTINES

2011-07-22T10:23:00.005+02:00

Aquests dies més tranquils, els dies de vancances, poden ser moments oportuns per contemplar, mirar més enllà, experimentar coses noves que no tenim oportunitat de fer durant la resta de mesos de l'any. Trenquem rutines aquests dies i donem-nos la possibilitat de sentir la vida. I si t'influencia el que diguin els altres, pensa en les dues paraules màgiques: I què?

l'ESCOLA QUE VULL, L'ESCOLA QUE NECESSITEM

2011-07-17T10:13:00.003+02:00

El Carles m'ha passat aquest power que em sembla un tresor en tots els sentits.
En veure'l i llegir-lo una acaba pensant que defineix l'escola i el món que jo voldria. Em fa pensar que tenim la possibilitat de continuar treballant en aquesta línia per educar persones sentint la vida i construir el món que, possiblement, tots volem. Un material magníficament ben pensat i sensible que ens obre els ulls per mirar més enllà, sentir el què i el com de l'educació i caminar per viure la vida de forma conscient. Caminar per senders rics, plantant llavors significatives i amb sentit i fer-ho acompanyats amb persones que estimen la vida. Persones que volen millorar el món igual que nosaltres;respectuoses, amb energia i sentit d'humor, que miren les meravelles de la vida amb positivisme i actuen amb harmonia, plenitud i coherència, que cooperen i treballen per canviar sistemes buits i erronis que només ens poden portar a la confusió.

Obrim els ulls i mirem les grans possibilitats de viure la vida amb alegria i feliços.

Gràcies a qui de manera tan sàvia ha pogut fer un recull colpidor. UN TRESOR ORIENTADOR.

La Escuela de la Alegría: el vídeo que emocionó a todo un Congreso from Miquel Beltran on Vimeo.

PROFECIA DE L'AUTOCOMPLIMENT

2011-06-18T07:33:00.003+02:00

Sempre en parlo de l'aprenentatge i l'efecte Pigmalió. Us explico una mica les arrels de la profecia de l'autocompliment o l'efecto Pigmalió. Pigmalió va ser un rei que es va enamorar de l'estàtua que havia fet. Va demanar a una deessa que li donés vida i es va casar amb ella.

La moral d'aquesta història ens dóna l'oportunitat d'aprendre com el desig, els propòsits, les expectatives que ens marquem poden ser,si més no, més fàcils d'aconseguir. Tot allò que ens marquem des del convenciment, amb energia, força, confiança i actuant per a fer-lo realitat, és més fàcil d'aconseguir. Si el desig és gran, els obstacles petits.

Com a mestra comprovo com la confiança en els infants fa miracles. Si l'adult sap donar-los confiança i dir-los: Jo sé que tu pots fer-ho si t'esforces, endavant que ho aconseguiràs, confio en tu,... ells acaben aconseguint millors resultats. Igualment, els adults podem donar-nos missatges convincents que faciliten els objectius que pretenem aconseguir. Fes-ho, fem-ho!

Un bon aprenentatge. Que passeu un molt bon cap de setmana.

EL BUSCADOR I EL SENTIT DE LA VIDA

2011-06-18T07:19:00.002+02:00

Us deixo una adaptació del conte d'en Jorge Bucay que vam fer la Meritxell Martí i jo mateixa. Aquests dies, parlant de la mort, l'he tingut present; tingueu-lo també vosaltres i aprofitem el regal que la vida ens dóna.

Aquesta és la història d’un home caminava pel món cercant el sentit de la vida. Abans d’arribar a la ciutat de Kammir va veure un lloc ben curiós entre pedres blanques.

Els seus ulls de cercador van veure sobre una de les pedres, una inscripció: “Bedoll Tare, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies”. Es va esglaiar una mica en adonar-se que aquesta pedra era una làpida i va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquest lloc. Més enllà va veure que la pedra del costat, també tenia una inscripció. Es va apropar a llegir-la i deia: “Cridar Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes”.

L’home es va adonar que aquell lloc era un cementiri i cada pedra una làpida i el que més el va commocionar va ser la curta vida de les persones enterrades. Es va posar a plorar i l’ancià cuidador del cementiri que el va veure plorar es va acostar i li va preguntar si plorava per algun familiar.

- No, cap familiar -va dir el cercador. Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent?
L'ancià va somriure i va dir:
-No hi ha tal maledicció. Li explicaré un vell costum d’aquest poble: quan un jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que, a partir de llavors, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i anota en ella un moment gaudit i quant temps va durar aquest goig. Quan algú es mor, és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudit, per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.
Adaptació de Tere Abellán i Meritxell Martí del conte de Jorge Bucay a “Contes per pensar”

EDUCAR PER LA VIDA I PER LA MORT

2011-06-16T06:32:00.002+02:00

La mort forma part de la vida, i si volem educar als fills per la vida també els hem d’educar per la mort.(revista FAPAC)

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar i educar per a la mort com ho van fer els nostres pares amb nosaltres. Cal parlar de la mort, sense por, i fer-la present. Només sigueu pudents i feu moltes preguntes. Les respostes que donen els infants són indicatives del grau de coneixement que tenen, dels seus interessos i preocupacions, del que poden o no poden entendre, etc.

Les respostes dels infants, el vostre sentit comú i actuar de forma coherent com a models d’actuació per als infants, són bons aliats per educar per la vida i la mort.

Educar per la vida i per la mort implica:
1- Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
2- Identificar,acceptar i expressar les emocions; agradables o desagradables.
3- Educar per a l'èxit i per a la frustració.
4- Saber demanar i oferir ajuda als altres; material o espiritual.
5- Educar una actitud positiva i amb sentit d'humor; l’actitud i model de l’adult és bàsica per aquest aprenentatge: prediquem amb l’exemple.

Us deixo alguna bibliografia per a tractar el tema de la mort amb els més petits:

LLIBRES I CONTES PER A INFANTS
- Layunta, Anton (2002) Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? Edicions Integral, Barcelona.
- Capdevila, R (1987) Els dies diferents: l'enterrament. Edicions La Galera, Barcelona.
- Verrept, P (2000) Et trobo a faltar. - Barcelona: Joventut, 2000
- Sigrid Zeevaert (1989) Max, el meu germà. Edicions B, Barcelona
- Bawuin, Marie-Aline i Hellings, Colette. L'avi d'en Tom ha mort. Combel.
- Anton Layunta. Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? - Barcelona: Integral, 2002.
- M.M. Vassart. Llibre de la vida.
- Capdevila, R. Els dies diferents: l'enterrament. Barcelona: La Galera, 1987.
- Verrept, P. Et trobo a faltar. Barcelona: Joventut, 2000
- Zeevaert, Sigrid. Max, el meu germà. - Barcelona: Edicions B, 1989
- Cortina, M i Peguero,A (2001) On és el iaio? Edicions Tàndem València.
- Labbé, B i Puech, M (2001) La vida i la mort. Edicions Cruïlla Barcelona.
- Company, M (1947) Adéu àvia.
- Wilhelm, H (1989) Jo sempre t’estimaré Edicions Joventud .Barcelona.
- Poch, C De la vida i la mort Edicions Claret. Barcelona

LLIBRE PER ADULTS
William C. Kroen. Cómo ayudar a los niños a afrontar la pérdida de un ser querido. Un manual para adultos. Ediciones Oniro. 2002

VIATGE FORÇÓS

2011-06-16T05:33:00.005+02:00

Avui és un dia trist perquè l’Eli se’n va; ja ha marxat. La vull imaginar viatjant per un món nou i desconegut pels qui encara som vius. Les persones que la coneixíem, que l’estimaven, estimen i continuaran estimant, tenim el consol de recordar-la; anant a l’escola per acompanyar l’Hug i la Eulàlia, entrant al Consell Escolar, fent quelcom que l’escola necessités, saludant i preguntant-me quan escriuria un article per aquest bloc,... el seu somriure i amabilitat, la seva energia inesgotable, la parla dolça, sempre prudent i respectuosa,... La buscarem en les activitats que continuarem fent i ella també hi serà. Sentirem que hi és d’una altra forma.
La vida i la mort van juntes i sovint ho oblidem. Íntimament unides per un fil invisible i màgic alhora; a mida que vivim la mort s’aproxima. No cal negar-nos-en ni parlar d’injustícies. Cada moment viscut és un motiu per sentir-nos agraïts. Gràcies a cada moment viscut, bo o dolent, ens sentim part activa i emotiva d’aquest món bonic. La vida és bonica perquè també hi ha mort.
Plorarem la seva mort, l’enyorarem, ajudarem al Joan a suportar el dolor que sempre i inevitable comporta la mort, i continuarem vivint i sentint que val la pena viure.
Els nens de P-5, mentre parlàvem de la mort de l’Eli, deien: Si et morts no tens vida i mai tornes a viure. Sí, és cert, mai tornarà a estar present físicament però hi serà amb nosaltres en una altra forma. Mirarem, com fan els infants, una estrella del cel i pensarem que l’Eli continua estant amb nosaltres.
Bon viatge Eli. Gràcies, gràcies, gràcies per tantes mirades i somriures amorosos. Els que et ploren ara, aprendran de la teva actitud de vida i t’imitaran perquè has deixat petjada bonica.

EL POT DELS BONS MOMENTS

2011-05-09T08:01:00.004+02:00

Mireu quin pot dels bons moments més preciós que ha fet una mare de l'escola. La Núria, mare de l'Abril, que és una persona molt creativa, s'ha entretingut i ha creat un pot de regal a partir de la idea del pot dels bons moments que treballem a l'escola.

Gràcies Núria! Quan hagi de fer un regal, te n'encarregaré un, de ben segur!
Cada vegada més tinc clar que el coneixement ha de ser compartit. Les idees d'unes persones és modificada i ampliada per altres per crèixer junts.

EMOCIONS AGRADABLES I DESAGRADABLES

2011-04-01T10:33:00.006+02:00

Una sessió interessant la d'avui amb els alumnes de primer.

Què vol dir agradable? Què és una cosa desagradable? Si vaig a la platja, que m'encanta, em produirà una emoció agradable o desagradable? Si vaig a dinar convidat i em posen un plat que no m'agrada, sentiré una emoció agradable o desgradable, etc.

L'objectiu de l'activitat era reconèixer les emocions agradables i diferenciar-les de les desagradables i reproduir les expressions facials i corporals de les emocions agradables i desagradables.

La sessió ha donat per molt i començo a constatar que aquests alumnes tenen bagatge emocional. Fantàstic! Han estat capaços d'adonar-se que el que per a una persona és agradable, per a una altra pot ser desagradable i amb aquesta data arribar a la conclusió, ja habitual en aquest grup, de que les persones som diferents.

En el moment de reconèixer les emocions agradables i les desagradables, s'han plantejats, és clar, orientats per mi, que la sorpresa és una emoció que pot ser agradable o desagradable depenent de la situació. Si ens toca la loteria sentiríem una emoció agradable, però si ens roben un bitlleter o tenim un accident sentiríem una sorpresa desagradable. Per tant on posem la sorpresa? La seva creativitat els ha permés crear una nova paraula dins el vocabulari emocional: AGRADESAGRADABLE.

Sou fantàstics nois! Felicitats! Aneu per bon camí

Per finalitzar la sessió cada infant ha dibuixat una situació viscuda agradables i una altra desagradable. Adjunto la fitxa i la conclusió a la que han arribat.

Una sessió bonica.

Metàfora del lotus

2011-03-20T12:32:00.004+01:00

Divendres passat un grupet d'alumnes de 6è em van ensenyar una nova metàfora per aplicar a la nostra vida diària i com a estratègia de regulació i autocontrol davant les escombreries emocionals que altres persones ens aboquen. Ja ho veieu els alumnes també ensenyen als mestres. És genial!

Hi ha unes partícules que provenen de la planta Lotus (provinent de la Índia) amb una propietat curiosa. La planta repela la brutícia i l’aigua. Per això ens ha fet pensar que la podríem treballar en educació emocional. Quan una persona té un problema, quan algú diu alguna cosa amb la intenció d’enfadar-nos, podem imaginar que som un lotus i deixar que els que diuen i fan els altres no ens afecti. Una manera per a protegir-nos i evitar actuar de manera impulsiva dient alguna barbaritat.

Laia, Natàlia, Júlia, Judith, Ivanka, Eulàlia, Cristina i Ismael.

Gràcies per ensenyar-me una nova estratègia. Miraré d'aprofundir el coneixement sobre aquesta planta.

L'ESFORÇ I LA PERSISTÈNCIA D'UN CICLISTA

2011-02-26T18:01:00.003+01:00

Ahir anava en cotxe cap a Sabadell quan vaig veure un ciclista al davant meu. Un de tants que passen per la carretera de Sant Llorenç. No era diferent de tots els altres que cada dia avanço. Més a la vora em vaig adonar que el moviment del seu cos era diferent. No vaig caure fins que em vaig adonar que només pedalava amb una cama. Era el primer ciclista que veia amb només una cama. El meu cap va començar a pensar un munt de coses:
- La persistència del senyor i les ganes de continuar fent, possiblement, el que ja feia abans de tenir només una cama.
- La força que té la voluntat.
- Les força de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà.
- Tot el que ell deuria estar gaudint en aquell moment en fer el que li agrada.
Encara ara em pregunto què farà quan arriba a un semàfor i ha de parar. Quines han estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats de tenir només una cama i voler continuar corrent com un ciclista.
Quan el vaig avançar no vaig poder deixar de mirar-li la cara. Necessitava mirar la seva expressió per conèixer un tros més d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera em vaig acomiadar simbòlicament d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa humana excepcional segurament.
Tantes vegades que ens queixem per l’esforç que representa fer quelcom i quantes vegades podríem callar i aprendre en veure situacions com la d’aquest home.
La vida és bonica i hem d’aprendre a fer-la nostra a adaptar-la a les nostres característiques, necessitats, però sobretot a gaudir-la. No renunciem fàcilment tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Gràcies ciclista per recordar-me que la vida és bonica i la podem gaudir tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Des d’aquí, una reverència.

LA MORT I ELS RECORDS

2011-02-06T09:14:00.002+01:00

La meva germana Xesca m'ha fet arribar aquest escrit sobre la mort. La mort que tant ens costa acceptar perquè ningú ens prepara per rebre-la.
Ahir, justament recordava i m'emocionava pensant en la Maria, l'amiga adolescent que va morir l'estiu passat. Per ella va aquest escrit!
Cuando ya me haya ido... No estés triste, no llores, solo recuérdame...
Cuando ya me haya ido amor, búscame en el horizonte, búscame en el tenue ocaso y me encontrarás con el lucero. No te canses, no me olvides, solo... búscame. Piensa en aquel arroyo, búscame el el agua fresca siéntela cerca tuyo y sentirás mis labios, mis besos cuál fruta tierna y fresca. No estés triste, no llores, solo recuérdame. Recuérdame en la sonrisa de un niño en la inocente brisa que se transforma en vendaval. Recuérdame en las flores, en la fuente de agua viva, en el vuelo de un ave, en la luz de un candil encendido. Cierra los ojos y escucha tu corazón él, te abrirá el cofre de los recuerdos, él, me traerá de vuelta a tí, él, te recordará que te amé, te amo y te amaré.
Cuando me haya ido amor, no mueras conmigo, vive por mi y por tí, hónrame así. Nunca olvides que estoy contigo, tomándote de la mano, aunque solo la sientas como una brisa besándote y acariciándote aunque no lo creas.
Cuando me haya ido amor, no desesperes, no llores, búscame en tu corazón y allí me encontrarás solo para ti, eternamente. No hay escusa para ser infeliz, solo el apego ignorante a las emociones que suben y bajan como un mono en una noria. La vida vida es bella y más tú cuando sonries, la vida es como es, con sus cosas buenas y sus cosas malas, pero todo esta ahi para aprender y disfrutar. Sonrie...

UNA ACTITUD PER APRENDRE I ENSENYAR

2011-02-06T08:58:00.002+01:00

Acabo de llegar l’últim article de la Pilar Jericó, aprendre és una actitud. M’ha fet recordar el que sempre dic als cursos de formació en educació emocional. Estar interessats en educació emocional ha de ser voler canviar d’actitud perquè sense aquest canvi no es pot fer una educació emocional efectiva que desenvolupi la intel•ligència emocional dels infants.
Per aprendre’n, en general, cal sobretot un canvi d’actitud. Una actitud per aprendre a qüestionar-nos aspectes d’un mateix/a, per ensenyar a crear consciència del per què de tot plegat.
A les escoles, per exemple, de què serviria fer un munt d’activitats amb els infants sobre el tema d’educació emocional si aquests tinguessin al davant un mestre/a autoritari/a, tancat/da, poc comunicatiu/va, que no deixa participar ni crea espais per dialogar i opinar. Un model sense ganes d’aprendre i que no pot transmetre als seu alumnat esperit científic sobre com és l’ésser humà, de com funcionen els nostres sentiments, de les sinapsis del cervell humà i de les capacitats humanes per automotivar-se i canviar actituds. Un mestre/a interessat en descobrir com funciona la vida i en què venim a fer en aquesta vida. Un mestre/a que es pregunta coses i vol saber-ne més. Un model que inspira i contagia il.lusió per investigar com funcionen l’ésser humà, les coses i la vida.
La vida ens possibilita poder aprendre de cada relació, de cada activitat, de cada llibre que llegim,de cada posta de sol, de cada conflicte,.... de tot podem aprendre si és la nostra actitud i obrim el cor i la ment. Cal ser conscients de què i com volem viure, de què aprenem en cada moment, en cada activitat, de què volem aprendre i cap a on dirigim les nostres energies.
Diu la Pilar: La apertura mental nos hace libres, nos lleva al respeto hacia los demás, y nos aleja de los estereotipos, de los nacionalismos de mil colores políticos o de las creencias preestablecidas… Y no hay que culpar al sistema, a Internet o a buscar excusas. Aprender es una pasión intelectual, como diría el filósofo Polanyi, que depende exclusivamente de cada uno de nosotros.
Aprendre amb el cor i la ment oberts és el canvi d'actitud que alguns pretenem aconseguir i divulgar.

QUÈ DECIDEIXES PORTAR AL TEU COR

2011-01-03T05:59:00.001+01:00

Us adjunto una història que acabo de llegir i he trobat interessant. Remarca de nou la necessitat de ser conscients de la nostra actitud davant la vida.
Era un professor compromès i estricte, conegut
també pels seus alumnes com un home just i
comprensiu.
En acabar la classe, aquest dia d'estiu, mentre
el mestre organitzava uns documents damunt del
seu escriptori, se li va apropar un dels seus alumnes
i en forma desafiadora li va dir:
- Professor, la qual cosa m'alegra d'haver acabat
la classe és que no hauré d'escoltar més les seves ximpleries
i podré descansar de veure-li aquesta cara avorrida.
L'alumne estava alçat, amb semblant arrogant,
tot esperant que el mestre reaccionés ofès i
descontrolat.
El professor va mirar a l'alumne per un instant i en
forma molt tranquil•la li va preguntar:
- Quan algú t'ofereix alguna cosa que no vols,
ho reps?
L'alumne va quedar desconcertat per la calidesa de la
sorprenent pregunta.
- Per descomptat que no -va contestar de nou en to
despectiu el noi.
- Bé, -va prosseguir el professor-, quan algú
intenta ofendre'm o em diu alguna cosa desagradable, m'està
oferint alguna cosa, en aquest cas una emoció de
ràbia i rancor, que puc decidir no acceptar.
- No entenc a què es refereix -va dir l'alumne
confós.
- Molt senzill, -va replicar el professor-, tu m'estàs
oferint ràbia i menyspreu i si jo em sento ofès
o em poso furiós, estaré acceptant el teu regal, però jo
prefereixo obsequiar-me la meva pròpia
serenitat.
- Noi, -va concloure el professor en to gentil-,
la teva ràbia passarà, però no tractis de deixar-la amb mi, perquè
no m'interessa, jo no puc controlar el que tu portes
en el teu cor però de mi depèn el que jo porti en
el meu.

PD Cada dia, en tot moment, tu pots
escollir què emocions o sentiments vols posar en
el teu cor i el que triïs ho tindràs fins que ho decideixis
canviar-ho. És tan gran la llibertat que ens dóna la vida
que fins a tenim l'opció d'amargar-nos o ser feliços
Què tries tu?

AMOR, CONSCIÈNCIA I MEDITACIÓ

2010-12-30T07:54:00.003+01:00

A través del temps i l'experiència professional i personal he arribat a alguns conclusions i idees noves respecte el treball de formació en educació emocional que m’agradaria compartir amb tots/es vosaltres.

Com quasi sempre passa, les persones partim d'una hipòtesi de treball, d'una idea compresa des de la nostra pròpia metacognició, la capacitat que tenim les persones per autoregular el propi aprenentatge. Una construcció personal apresa respecte d'idees concretes, filosofies,, etc i els factors que s'interrelacionen. Més tard, el temps i la pràctica t'ajuden a descobrir altres aspectes, altres visions, altres composicions i interrelacions desconegudes fins llavors, i afegim i modifiquem la construcció de pensament fins al moment. És en aquest procés de reconstrucció constant del pensament on anem descobrint diferents i continuats sentiments del què és realment l’essència important d’allò que pensem i sentim i les que ens faran canviar les nostres actuacions.

Els tallers i cursos d'educació emocional que imparteixo des de fa temps per a mestres, infants i pares i mares m'han ajudat a arribar a una conclusió important i bàsica. L'objectiu final dels tallers i cursos és aconseguir un canvi d'actitud personal amb una mirada amorosa cap a un mateix/a i cap a les altres persones. Fer una mirada amorosa a l'interior propi per tenir consciència de qui, que i com som, què fem en aquest món, quines són les nostres arrels, què portem dins la nostra motxilla personal, potser plantejar-nos què hem de perdonar i com continuar avançant, vivint i relacionant-nos amb les persones del voltant. Fer una mirada amorosa cap a les altres persones per comprendre el què i el com dels seus sentiments, pensaments i actuacions.

Us adjunto una entrevista interessant i relacionada amb el tema del què uns escrivia on l’amor, la consciència i la meditació són bàsiques per a l’entrevistat (i per mi)

Amor y conciencia

Antonio Jorge Larruy, investigador en autoconocimiento

Hace seis años dejó la empresa familiar para crear y gestionar Espacio Interior, un centro de desarrollo y crecimiento personal. ¿Siendo muy niño intuí que esto que soy va más allá de lo que me pasa, y aprendí a través de la meditación a acceder a ese lugar que aporta a mi vida paz y creatividad para lidiar con lo cotidiano¿. Su propuesta, desarrollada en el libro Espacio interior (Ed. Luciérnaga), consiste en parar y escucharse, ... lo que significa dejar que todo lo que llevas dentro (emociones, pensamientos) salga. Tener la paciencia y la firmeza de estar con ello, aportando a ese espacio de escucha lo que cura: amor y conciencia. Y de ahí nace la actitud en la vida.

Feliz Navidad.

La Navidad es una época de cierto tono afectivo, y una invitación al disfrute.

Y al dispendio.

Esa invitación a la alegría debería extenderse al día a día, pero tenemos cierta dependencia de las formas.

¿A qué se refiere?

Todo lo que profundamente anhelamos lo somos, el problema es que vivimos en un personaje y hemos perdido el contacto con esa dimensión que está en nuestro interior.

Si fuera tan sencillo...

Simplemente, se requiere aprender a parar, aflojar la crispación mental y emocional en la que vivimos para empezar a reconocerla.

¿Por qué cree que estamos crispados?

No vivimos directamente la realidad de lo que hay y lo que somos, somos lo que hay que ser. No nos aceptamos ni aceptamos las cosas como son, estamos continuamente queriendo ser de otro modo.

... E intentando cambiar a los demás.

Creo que las relaciones humanas son el reflejo literal de cómo uno vive consigo mismo. Si te vives con más profundidad, vivirás al otro con más profundidad.

¿Cómo empezamos a querer ser otro?

De niños. Nadie nos dijo: “Tú eres un potencial de vida y en ti está todo, simplemente has de ir sacándolo y manifestándolo. Tu vida es un proceso creativo”.

Eso es mucho decir.

Por el contrario, se ha considerado que un niño no sabe, que un niño no tiene, que un niño no puede. Se ha considerado al niño desde la carencia y se le ha dicho: “Tienes que ser”, ahí está el origen de la tensión.

Entiendo.

... En la guerra contra uno mismo para ser el más listo, el más guapo y ser aceptado. Sin embargo, si fuéramos convenciéndonos de que somos esa potencialidad...

Hay que desarrollarla.

Sí, pero si la persona, en lugar de estar pendiente de lo que lleva dentro, está pendiente de medirse, interpretarse y juzgarse en función de los modelos, ese desarrollo se bloquea. Las personas que más se desarrollan son las que más confían en sí mismas, y sólo viven a fondo las que se entregan.

A menudo, tanta preocupación por desarrollar nuestro interior desemboca en un egocentrismo cerril.

De nuevo el personaje, el que quiere ser alguien a nivel espiritual se queda en las formas. La mejor cura para esto es el trabajo diario, renovar y realizar ese conocimiento.

¿Cómo?

A través de tres cuestiones básicas: es necesario tener un espacio para estar con uno mismo y meditar; es necesario un cambio de actitud, dejar de vivir con una actitud pasiva y de dependencia del exterior, y empezar a crear desde dentro, siendo conscientes de que somos generadores de nuestra propia plenitud en función de lo que damos. Cuanto más uno da, más uno crece.

Gran principio.

Si no movilizas tu energía, cada vez tienes menos; en el ámbito afectivo, si no estás en una disposición generosa, afectiva, empática, cada vez eres más pobre. Y en el intelectual, si no cultivas tu capacidad de interesarte y de entender, cada vez vives con menos.

Tercera cuestión...

Entender que hay una dimensión inconsciente que hay que sacar a flote y reeducar. Debemos investigar sobre nuestras ideas profundas, dialogar con nuestro niño interior, ese al que no se le dijo: “En ti está todo”.

Llevamos siglos repitiendo el “Conócete a ti mismo” del templo de Delfos.

Creo que el mayor problema que tenemos es lo atrapados que estamos en los pensamientos; eso produce agitación, confusión y problemática emocional. ¿Sabe lo que pasa?

¿Qué pasa?

Qué no estamos en lo que somos. Lo real es la vida, no los pensamientos sobre la vida. Tenemos que empezar por sentir el cuerpo; si lo hiciéramos, tendríamos un beneficio inmediato: contactar con una realidad energética. La realidad es energía, conciencia y plenitud, y hay que constatarlo cada día.

¿Y la pequeña realidad de llegar a final de mes y de lidiar con los otros?

Cuanto mayor es la conciencia de mí mismo y menos atrapado estoy en mis pensamientos, mejor respondo a mis responsabilidades. Estar conectado con esa conciencia me predispone a que vaya a recoger a los niños con una actitud espléndida y que me enfrente a mis problemas bancarios sin esa carga subjetiva de preocupación y sufrimiento.

Somos lo que pensamos.

Vivimos conforme a la idea que tenemos de nosotros mismos, por eso es tan importante librarse del yugo de la mente, piedra filosofal de todas las corrientes espirituales.

El pensamiento es una herramienta muy valiosa.

Imprescindible, lo que pasa es que la mente está hiperactivada porque estamos todo el día dentro de ella. Si estuviéramos siempre escuchando al corazón, al final crearíamos una cardiopatía, y eso estamos haciendo con la mente: creando una mentepatía. El cuerpo y la mente son vehículos de la vida y confundirse con ellos es el problema.

Los pensamientos crean hábitos y nuestros hábitos conforman nuestro carácter.

Una palabra puede sustentarse en sentimiento o ser simplemente una palabra. Para mí, este es el sentido de la mente: esas ideas, esas palabras, ¿están iluminadas? Si no lo están, no vehiculan nada.

PER UN NADAL PLE D'AMOR

2010-12-12T12:48:00.005+01:00

Desitgem que el Nadal, i la melangia pròpia d'aquestes festes, ens portin el sentit veritable de la celebració. Dies per compartir, ser generosos i agraïts.

Martí, Andrea i Tere

LA MARIA, UN MODEL A SEGUIR

2010-12-12T08:16:00.006+01:00

La Maria és la filla d'una amiga, la Maite, que fa uns mesos ens va deixar. No vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la, però després de llegir, parlar i escoltar a altres persones sobre ella, tinc plena certesa que la Maria era una persona excepcional, com la mare, que va ser un bon model, n'estic convençuda. Totes dues, persones sensibles, afectuoses, compassives, intel.ligents, simpàtiques i rialleres que han aprés a dansar els problemes i conflictes que la vida posa al davant. Han aprés a créixer dins les adversitats i d'una manera realment admirable! Són dones sàvies!
La Maria, tot i les dificultats de salut que tenia, deia unes paraules que ara ja són molt conegudes al Facebook: Báilale a la vida! I que ara, amb el gran treball que ha fet la seva mare, ja formen part d'una cançó. Lletra i música dedicades a la Maria. Una cançó que ens pot ajudar a la resta de coneguts i amics a pensar en el sentit veritable i en la fortalesa i capacitat que tenim les persones de superació. L'essència de les persones en la que podem confiar.
La Maria ja no hi és entre nosaltres, especialment entre la gent que l'estimava i l'estima, les persones que van aprendre amb ella, però ens ha deixar un legat: BALLA-LI A LA VIDA. Dansem davant dels conflictes que formen part de la vida perquè dansant amb ells creixerem com a persones.
A través de les teves amistats i , especialment a través de la teva mare, sé de tu i de les petjades que has deixat. Les seguirem per recórrer i continuar el teu curt i savi camí encetat. La teva essència ha deixat petjada. Gràcies, gràcies, gràcies Maria.
Gràcies també a tu Maite que encara ara ens continues emocionant. M'agrada estar amb tu i aprendre'n de tu. De la teva actitud admirable davant la vida. T'estimo!
Us deixo una fotografia i unes paraules de la mare de la Maria.
Us adjunto la lletra de la cançó:

BALLA-LI A LA VIDA

Devegades la vida porta el ritme trencat,

les coses bones hi són, però no es veuen gaire.
Les hores semblen dies llargs
i els dies són gairebé anys.
Però tens el teu ritme, el teu cor batega,
pots sentir-te viu, fes que la vida arrenqui!

Balla-li a la vida quan tot vagi bé
i, si va malament, balla-li també.
Balla-li a la vida quan alguna cosa vagi malament
i, si va bé, balla-li igualment.
Balla-li a la vida
BALLA-LI

De vegades la pluja ens porta una mala estona,
deixa que plogui, balla en els tolls.
Busca una cintura amiga, marca't un agarrat
i, si estàs sol, camina com un ànec.
Sent el teu propi ritme, que t'acompanyin
la vida i el seu deliri, no deixis que t'amarguin!
BALLA-LI!

Penes, pors, dols, paranys
BALLA-LI!
Presses, nervis, anys, cabells blancs
BALLA-LI!
Deutes, dubtes, preus, ànsies
BALLA-LI!
Herpes, grip, càncer, pàncrees

Autor: Iñaki Nazabal, escritor i compositor

Traducció: Esteve Pujol i Pons.

UN MÓN DUAL, AMARG I DOLÇ

2010-12-07T08:37:00.010+01:00

Penjo un film tendríssim que acabo de rebre del meu amic Esteve Pujol. Un motiu per pensar en les contradiccions i incoherències de viure en aquest món. El que pensa, sent i fa l'ésser humà. L’entorn on vivim amb tanta força i influenciable pot ser dur, fred i incoherent però l’ésser humà pot mirar més enllà, té la capacitat de fer una altra mirada des de l’amor i canviar-lo. Aquesta energia individual no ens la pot prendre ningú. Cap polític, cap organització podrà mai dirigir les nostres vides de forma completa ni tancar els nostres cors. El nostre espai intern, la nostra identitat, les nostres idees i teories, la nostra realitat, els nostres sentiments i l’obertura dels nostres cors i la mirada amorosa, només nosaltres el podem canviar. És la nostra decisió.

http://www.youtube.com/watch?v=hRMcPJrWm-g&feature=related

QUÈ PUC FER QUAN SENTO RÀBIA?

2010-12-03T10:54:00.011+01:00

L'aula de primer ha tingut avui la possibilitat de parlar sobre la ràbia. Què és, quin efectes té sobre el cos, diferències amb l'enfado, com regular-la, quines estratègies podem fer servir quan sentim ràbia, etc.

Adjunto la fitxa de treball:

BLOC TEMÀTIC: Regulació emocional

OBJECTIU DE LA SESSIÓ:
- Reconèixer i acceptar les emocions no agradables
- Aprendre estratègies de control d’emocions no agradables
- Compartir el sentiment de la ràbia
- Diferenciar l’enuig de la ràbia.

RECURSOS I MATERIALS: Conte Sóc un drac! Autor Philippe Goosens Editorial Baula

FONT: Tere Abellan

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

El tutor/a farà una representació amb dos titelles o ninots on la ràbia és la protagonista. A partir de la representació els infants poden aportar idees, situacions viscudes, definir el sentiment de la ràbia, què haurien fet ells en aquella mateixa situació,etc.

Es poden anar apuntar a la pissarra les conclusions i pensaments que tenen els alumnes i fer una conclusió final de la ràbia.

A partir d’aquí es llegirà el conte Sóc un drac i després de fer comentaris i possibles identificacions amb el personatge del conte podem fer un recull de conclusions i estratègies a les que arribem després de parlar de la ràbia.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Si tenim oportunitat es pot fer cares i postures de ràbia. Què passa en el nostre cos quan sentim ràbia? Ens posem vermell, la musculatura es tensa, etc.

És important reflexionar i dir que totes les emocions són legítimes i naturals i que la ràbia és una més de les emocions que podem sentir. Ara bé, el fet de legitimar les emocions no dóna el permís per a consentir qualsevol actuació. Una persona pot sentir ràbia, perquè hi és, però cal aprendre a regular-la per tal de respectar les altres persones o coses amb qui ens enrabiem.

A mida que els infants es van desenvolupant han d’anar entenent que tot el que una persona vol, el que ells volen en un moment determinat, no sempre és possible aconseguir-la. Hi ha coses que no poden ser i és bo que ho aprenguin. Una manera de treballar les frustracions.

Llegiu les reflexions que han fet els infants durant la sessió:

QUÈ LI PASSA AL COS QUAN SENTO RÀBIA?
- Tristesa
- Em poso nerviós.
- Sento el cor accelerat
- El cos es posa nerviós i em bellugo molt.
- El cor està enfadat.
- Descontrol.

QUÈ PUC FER QUAN SENTO RÀBIA?
- Deixar passar de tres a cinc dies.
- Tocar les boletes (Globus amb arròs)
- Dir STOP i respirar 3 vegades
- Seguir les consignes penjades a la classe; Stop, respiro, com em sento i quin problema tinc.
- Fer visualitzacions
- Escriure en un paper què ens passa i posar-lo dins la capsa de les emocions de la classe.
- Sortir a córrer.

Ha estat una sessió realment profitosa. Les mestres hem quedat impressionades dels comentaris i estratègies que aportaven durant la reflexió. És clar que a la pràctica, quan ells/es s'hi trobin en moments de conflicte, no rescataran tan fàcilment les estratègies teòriques, però si hi són en el pensament és la base per a poder portar-les a la pràctica.

Una bona sessió la d'avui!

Us adjunto aquestes paraule sprecioses i molt vàlides:

Respiro el dolor i entro en la soledat del que no es pot omplir, ni es pot forçar. Busco a dins on reposa el meu ser i abraço el que em dol, així sembla que el sentiment es va aposentant i començo acceptar que només puc estar bé en la meva companyia. Ara sembla que respiro més alleugerida i el nus es desfà.

ELOGIS

2010-11-27T10:02:00.007+01:00

Us adjunto la fotografia d'una activitat que van fer ahir els alumnes de 2n. Elogis per escrit que cada infant recollia i enganxava en un paper. Tan senzill i amb tants beneficis personals.

L'objectiu de l'activitat és el de reconèixer els punts forts que tenim totes les persones. Prendre consciència de com les persones que ens acompanyen en el camí de la vida diària valoren les nostres qualitats des del pensar i sentir.

Proposo que tornem a pensar en la idea de trencar hàbits socials relacionats amb les crítiques fàcils i destructives que no serveixen per a res i actuem dient i fent elogis a les persones amb qui ens relacionem. Sense vergonyes, amb decisió i fermesa si es que és això el que sentiu que voleu fer.

L'objectiu d'aquesta mateixa activitat ja l'hem presentat amb altres estratègies i materials: La pilota emocional, les carícies emocionals a través de papers, la teranyina,...

Us convido a inventar-ne d'altres i d'aquesta manera l'activitat tindrà més valor per a vosaltres.

Aprofitem qualsevol oportunitat per a dir qualitats, motius i situacions agradables. Les altres persones se sentiran agraïdes i nosaltres encara més.

COLORS I VISUALITZACIONS

2010-11-11T09:51:00.006+01:00

Ahir, els infants de primer curs van fer una activitat de plàstica molt especial. A través d'una relaxació i visualització inicial van sentir els colors en el seu propi cos. Visualitzaven i imaginaven com, una llum blanca, que entrava dins el seu cos, al mateix temps que la respiració, s'anava transformant en colors diferents i s'estenien per tot el cos. Els infants, guiats per l'educadora, havien d'anar sentint els colors amb els que realment es trovaben bé, aquells que els aportaven tranquil.litat, felicitat, repòs, els atreien,... Finalitzant la relaxació-visualització els feien tornar a la classe en sentir el so de la campaneta, que ja és familiar per a ells, i començaven a bellugar peus, mans, obrir els ulls, badallar si tenien ganes.
Més tard, amb el material preparat, van sortir al passadís i es van posar a pintar amb éls colors amb els que s'havien trobat bé i els feien sentir bé. Els colors que en aquell moment sentien. Posats davant el paper i amb pinzells gruixuts vam posar-se a pintar deixant-se portar. Un dels missatges era que no calia fer una figura concreta i real. Podia ser un dibuix abstracte. Simplement s'havien de deixar portar pel que sentien.

El resultat va ser fantàstic. Ells estaven creatius, amb ganes de compartir, de sentir, ...

Aquesta activitat contribueix a fomentar la consciència dels sentiments, l’autoconeixement i la creativitat.

Una activitat genial!!!

VISUALITZACIONS

2010-11-11T09:37:00.004+01:00

Aquest curs, a l'escola, i paral·lelament al treball socioemocional amb el que eduquem de forma integral, ens hem marcat introduir i fer sessions de relaxació i visualització amb tot l'alumnat. La finalitat és potenciar la capacitat dels infants d’aprendre a través de l’atenció, la concentració i la memorització dels aprenentatges; educar per prendre consciència del cos i dels sentits; potenciar la creativitat i la imaginació i augmentar la seva autoestima personal.

Estudis recents demostren com, per aprendre, ser creatiu i sentir benestar personal, és imprescindible estar relaxat i tranquil. Així, la visualització utilitza la ment calmada per contactar amb l’inconscient i amb els sentiments més profunds de cada persona a través de la imaginació. Les imatges i els missatges visuals que enviem a la ment passen a formar part conscient del nostre pensament i contribueixen a fer realitat els comportaments o actituds que ens costen de superar a la realitat. Joe Dispenza, qui va experimentar en sí mateix les possibilitats de la ment per influir sobre el físic, diu: Creamos la realidad con nuestros pensamientos.

Els infants són uns magnífics somniadors i processen el món que els envolta a través de les intuïcions, l’experimentació i la imaginació d’una forma natural. És per això que la tècnica de la visualització dóna tants bons resultats amb ells.

Quan proposem una visualització als infants cal, en primer lloc, estar molt tranquil/la i, des d’aquí, partir sempre d’una mateixa estructura:
- Una part inicial on es prepara el cos; l’esquena recolzada a la cadira o bé estirats sobre una estora al terra, les mans reposen sobre les cames o la panxa si estan estirats, tres respiracions conscients i profundes (abdominals en temps 4-2-4) i el so d’una campana que convida a tancar els ulls i a abandonar conscientment el lloc on som per emprendre un viatge imaginari a través de les sensacions, les emocions i la creativitat.
- Narració de la visualització.
- Una part final d’acomiadament del viatge per tornar de nou al lloc real.
- Es pot fer un dibuix final de la visualització.

Si es treballa l’atenció, la relaxació i les respiracions, contribuïm a fomentar la consciència dels sentiments, l’autoconeixement, la creativitat i la millora de les relacions, promovent una formació integral, profunda i potenciadora d’equilibri i benestar.

Llegiu el què i el com de les visualitzacions que fa realitat amb els seus fills l’Àngela, una mare de l’escola:
Si jo interpreto, per exemple, el mal de cap d’un fill meu, com una tristesa pel fet de no tenir prou espai amb mi a soles i, enlloc de donar-li una medicina, creo una visualització en que només ell i jo ens retrobem en un espai que li agrada i ens dibuixem un t’estimo a la sorra o bé creo un estel que li dóna escalfor al cor, perquè es relaxi i li flueixin paraules d’amor a qui estima, i el petit veu que això el calma i l’ajuda, potser en properes ocasions, enlloc d’estirades de braç o tenir moments queixosos, estarà més obert a demanar de manera clara aquests espais. Alhora aprendrà també a interpretar els seus dolors físics, a verbalitzar què sent, a demanar ajuda i consol, i fins a tot, a autoconsolar-se. Les visualitzacions potencien la seguretat emocional dels infants i els ajuden a canalitzar pors, dubtes i enveges, facilitant que en un futur s’acceptin i s’estimin i, per tant, siguin estimats també pel seu entorn. (Àngela Ramón Boixaderas)

TOTS TENIM POR!

2010-10-30T13:20:00.005+02:00

Aquests dies en parlem amb els infants de l'escola sobre les pors. Sempre parlem de legitimar totes les emocions, les agradables i les desagradables. És especialment important parlar amb els infants més petits de les seves pors per tal de compartir-les i adonar-nos-en que tots tenim pors diverses. Ells especialment a la nit i a la foscor de la nit, als monstres i fantasmes fruit de la seva imaginació i de les seves pròpies pors.

LES MEVES PORS!!!

BLOC TEMÀTIC: CONSCIÈNCIA EMOCIONAL

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:
Reconèixer i compartir l’emoció de la por
Prendre consciència de que totes les persones tenim por en algun moment.

RECURSOS I MATERIALS: Paper, cartolina, colors i retoladors

FONT: Tere Abellán

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: Reflexionareu i compartireu amb els companys/es i la mestra les vostres pors.

REFLEXIÓ INICIAL CONJUNTA:

Mira aquests ulls? (fotografia d'una pesona amb ulls de por)Què expressen?

RESPON I COMPARTEIX AQUESTES PREGUNTES:
- Tens pors?
- A què tens por?
- Recordes algun moment en que passéssiu molta por?
- Recordes què vas sentir en aquell moment?

Les persones poden experimentar por a la foscor de la nit, als monstres, ...
Altres els agrada experimentar la sensació de la por i van a veure pel•lícules de terror.

Proposta d’activitat:
Agafa un tros de cartolina doblada pel mig i dins enganxa al davant un tros de paper blanc. Dibuixa’t a tu mateix amb l’expressió de por . Si és necessari pots mirar-te en un mirall i veure la cara que fas de por.

Dins de la tarja pots escriure: Jo tinc por de.....
Després ensenya-li als teus pares i als teus germans i sense explicar res més fer-los endevinar quina emoció hi veuen al dibuix. Més tard, ells també poden escriure de què tenen por....

INFORMACIÓ
La por és un detector de possibles perills per a la nostra seguretat i és fonamental per a la nostra supervivència. Quan tenim por el cos experimenta una acceleració del pols, la musculatura es contrau i podem començar a suar i tremolar. Les sensacions que sorgeixen quan tenim por són desagradables. Totes les persones podem sentim por en algun moment determinat i també podem aprendre estratègies per a superar algunes pors.

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
Llegir algun conte sobre la por. Veure fotografies d’expressions, que es mirin en un mirall i facin expressions de por, etc.

És important que l'adult expliqui les seves pors actuals i les que tenia quan era petit. Explicar
com va arribar a superar-les i quines estratègies utilitzava.

Mireu a la Júlia dibuixant-se amb expressió de por. Amb els alumnes de 4 anys hem dibuixat la por en un paper i després l'hem cremat; una manera simbòlica de fer-la fora de nosaltres.

ESTIMACIÓ, CADA VEGADA MÉS UN FET!

2010-10-27T14:45:00.006+02:00

Ja fa molt de temps que cerquem el parlar de l'estimació, conscienciar la necessitat de parlar i educar des de l'amor. Cada vegada més, dins el meu món, hi ha llavors d'amor convertit en fets. Els infants parlen de l'amor i l'estimació sabent el que és.

Us adjunto unes mostres de fets:

- El Kensley i la Maria van decidir fer un mural després de parlar-ne durant una sessió.
La Gina em regala una pedra pintada amb un cor:

Aquest cap de setmana s'ha fet les Jornades d'Infantil organitzades per l'ICE amb el lema "Amor i educació" .

El meu somni ja no és només meu i, a més, s'està fent realitat. Educar està relacionat amb totes les competències i pretén formar els infants de forma integral sense oblidar que a l'escola també podem educar per a ser feliços.

RELAXACIONS ALS CENTRES EDUCATIUS

2010-10-17T12:53:00.004+02:00

En la tranquilidad reside la fuerza
J.W. Goethe

Com a professional de l’educació des de fa força temps, us convido a reflexionar i compartir algunes idees, pensaments i reflexions que fa un temps em preocupen. Em pregunto què està passant amb l'alumnat, dins els centres educatius, que no pot mantenir uns minuts de tranquil.litat i repòs. El silenci a les aules és quasi inexistent i quan s’intenta cercar una activitat per aconseguir relaxar el cos i la ment, realment es converteix en una tasca difícil i no sempre exitosa. L’alumnat en general, i independentment de l’hora del dia que sigui, es mostra ansiós, nerviós i neguitós i aquells alumnes de temperament més tranquils acaben sovint per manifestar el mateix estat que els seus companys/es.

Herois agressius i dolents

Analitzant, molt per sobre, els condicionants socials, fora de l’escola, podríem dir que vivim immersos en un ritme social sorollós, accelerat, ràpid, competitiu i no sempre coherent. Una societat que ens bombardeja amb imatges televisives agressives i on les persones es maten les unes amb les altres, fins que, al cap d’un temps, aquelles imatges i notícies carregades de negativisme deixen immunes i indiferents als ciutadans/nes perquè passen a formar part de la realitat habitual. Ens animen a reciclar i alhora a comprar contínuament. Una societat consumista que, molt lluny de la realitat humana i espiritual, pretén fer comprar la felicitat en forma de vestit, sabates, la millor celebració de casament o el cotxe més veloç que mai podrà provar les sensacions de córrer els 260 km/h que marca el comptaquilòmetres perquè hi ha límit de velocitat a les carreteres. Tot corre massa mentre el tant per cent d’ansietat i estrés de la població continua augmentant.

Centrant-me en els infants, penso en la seva realitat propera i en com posar remei a el tipus d’entreteniment que fan que els inciten a l’acceleració personal i física. Màquines que funcionen molt de pressa i marquen un ritme accelerat. Em refereixo a jocs d’ordinador, Plays Station i la televisió, entre altres. Sense treure’n alguns aspectes positius que poden tenir aquests tipus de jocs, són activitats sedentàries que no requereixen d’un esforç físic ni l’enginy per crear. Una competició en solitari amb la pròpia màquina o potser amb un mateix.

D’altra banda, penso en la gran quantitat d’activitats escolars i extraescolars que fan dins i fora de l’escola. A part de l’horari escolar carregat d’assignatures acadèmiques a vegades molt costoses per als infants, han de fer forces activitats relacionades amb la música, l’anglès, la natació, l’atletisme o les arts plàstiques, entre altres. Activitats no sempre vinculades a la coherència i en benefici de la formació integral dels infants sinó a les necessitats familiars i socials que comporten els horaris dels progenitors treballadors ambdós.

Els canvis són necessaris i inevitables, però no cal creure’ns-ho tot de cop i ràpidament. Potser ha arribat l’hora de passar pel sedàs alguns canvis. Plantejar-nos quina actitud volem educar en els infants. Educar una manera de fer, comprendre i sentir la vida de manera conscient. Potser no sabem, ni hem decidit encara, quin camí prendre per canviar alguns aspectes i ritmes de la nostra vida però sí tenim clar que no volem més herois agressius i dolents en un món competitiu que corre massa.

És l’hora de les fades i els mags bons

On queda el temps del lleure per descansar? Per què ens sentim quasi obligats, i fins i tot malament, si ens quedem a casa per reposar i no fer cap activitat? Alguns infants reivindiquen el dret a no fer res en moment determinats i crec que cal respectar-los sempre i quan mostrin la seva responsabilitat en les tasques no opcionals; estudiar i complir amb les responsabilitats assignades i pactades a casa i a l’escola, per exemple.

Estudis recents demostren com per aprendre és imprescindible sentir-se relaxat i tranquil. Per ser creatius cal experimentar, provar i equivocar-se posant a prova els sentits i descobrint les pròpies capacitats i potencialitats personals.

Aquest curs, al centre on treballo, i paral.lelament al treball socioemocional que s’està portant a terme per a educar de forma integral, ens hem marcat introduir i fer sessions de relaxació i visualització. Pretenem prevenir la manca d’atenció i l’ansietat comportamental que, cada vegada més, pateixen l’alumnat en general. Recordo que sense atenció no s’aconsegueix la concentració i sense aquesta és impossible incorporar coneixements. Els alumnes amb manca d’atenció no aprenen i si ho mal fan obliden fàcilment allò aprés perquè la memòria no ho enregistra. Sovint els explico als alumnes que si no estem tranquils no podem aprendre perquè el cervell necessita sentir-se relaxat.

Heu tingut alguna vegada algun accident de cotxe greu? La ment oblida en uns segons dades i aspectes importants que teníem automatitzats i que són impossible de recuperar en aquell moment de xoc. En cas de haver de tornar a posar en marxa el motor del cotxe, per exemple, podeu fins i tot haver de fer l’exercici de seguir conscientment el procés de posar les marxes del vostre cotxe seguint els mateixos passos que veu instaurar quan veu aprendre a conduir.

Cos, ment i esperit han d’estar sincronitzats i en harmonia per estar tranquils, serens , aprendre i sentir alegria interna des de la consciència. Alguns dirien, per sentir felicitat i contactar amb l’essència personal de cadascun/a.

Fa poc llegia: hem conquerit el món exterior, però no coneixem el nostre interior. Ha arribat el moment de relaxar el cos, la ment i canviar l’actitud i el comportament social i personal. Potser no cal fer tantes coses grans però sí més profundes.

Us convido a conèixer el món de la relaxació per aquells/es que encara no les coneixeu. Comencem a caminar junts tot inspeccionant, experimentant i sentint què hi ha dins nostre. Una mirada al nostre interior des de la relaxació i la respiració.

Però, què és la relaxació? Doncs, la relaxació és una tècnica que ens ajuda a contactar amb un espai interior des de la tranquil.litat i la serenor interna. Forma part d’un procés conscient i s’inicia tancant els ulls i fent tres respiracions profundes. Molt lentament es fa un repàs, ascendent o descendent, a través de les parts del cos per anar posicionant bé i anar relaxant des de la consciència les diferents parts del cos. El cap, el front, els ulls, i així successivament. El cos es relaxa i també la ment. La sessió finalitza amb tres respiracions profundes, obrint els ulls i començant a bellugar mans, peus i una estirada general del cos i badallant si ve de gust com si ens acabéssim de llevar. El grau màxim de la relaxació pot portar a la meditació.

Si es treballa l’atenció, la relaxació i les respiracions estem contribuint a fomentar la consciència dels sentiments i l’autoconeixement personal. Contribuïm a fer una formació integral, profunda , conscient i potenciadora de la felicitat dels infants.

Algunes alternatives i jocs per aconseguir que els infants es relaxin:

Massatges.
Fer relaxacions i visualitzacions.
Respirar profunda i conscientment al llarg del dia en estones curtes.
Fer esport.
Conte: La caixa del silenci (Un conte per a infants acompanyant d'una caixa on es guarda el silenci!)
Passar un diumenge de pijama a casa.
La caixa de la relaxació; caixa amb plomes per fer massatges, rodets de massatges, boles anti-estrés per pressionar amb les mans, música tranquil•la, etc.
Contactar amb la natura.
Escoltar música tranquil.la.
Sigues creatiu, pensa i inventa la teva pròpia activitat de relaxació.

La Marta , una nena de l’escola després de fer una visualització va comentar: M’ha agradat escoltar el silenci. Genial!!!

M. Teresa Abellán Pérez
Mestra d’educació especial i psicopedagoga
ESCOLA JOSEP GRAS

SEMBRANT IL.LUSIONS

2010-10-12T10:29:00.005+02:00

M'han enviat unes fotografies i una idea bonica que vull compartir amb vosaltres. Es tracta d'una escultura de bronze que hi ha a Kaunas, Lituània. L'anomenen El sembrador d'estrelles.
Durant el dia pot passar desapercebuda però la nit dóna una brillant explicació als detalls, incomprensibles a primer cop d'ull. A vegades no entenem el sentit de les coses que veiem cada dia. Aquesta escultura em fa pensar en el MIRAR MÉS ENLLÀ que sovint repeteixo. Us deixo amb el sembrador, per mi, d'il.lusions.

EL CAZO DE LORENZO

2010-10-10T11:04:00.002+02:00

Us adjunto un power que he rescatat d'una web. Fa temps que el coneixia i ara ha arribat el moment de compartir-lo amb molts de vosaltres. Amb ell podem transformar allò diferent i a vegades extrany en un joc possible normal i divertit. Amb creativitat, pensamnet positiu i molt d'amor, és possible.

El cazo de lorenzo

View more presentations from M. Teresa Abellan.

ASSESSORAMENT A PROFESSIONALS DE L'EDUCACIÓ

2010-10-03T18:37:00.002+02:00

Des que vaig crear els blocs rebo sovint al correu demandes per assessorar els diferents professionals. Mestres entusiasmats, amb energia i un sac ple d’il.lusions, amb ganes de portar a les aules el treball de les emocions i les competències socials. Professionals amb ganes de treballar i sentir que eduquen als infants i contribueixen a desenvolupar capacitats, habilitats i potencialitats. Professionals que formaran part del record , dels que ara són persones de curta edat, i que , més endavant, es convertiran en persones humanes amb un munt de sabers i coneixements que els permetrà afrontar els reptes personals i socials del futurs.
L’Alícia em demana assessorament per aconseguir materials per treballar les emocions i els sentiments. Entenc que demana llibres, contes, materials, etc que, segons ella,no n’hi ha gaire i té raó, tot i que cada vegada més, comença a haver-hi més materials.
L’e-mail de l’Alícia , m’ha fet pensar en el risc de convertir un espai preciós en una assignatura més. És i serà inevitable que surtin materials d’educació emocional amb el risc de convertir-lo en un espai sense vivències i experimentació i plantejament des dels sentiments.
Aprofito novament per recomanar i remarcar la conveniència de fer servir els materials disponibles al mercat, de programar i recollir per escrit els continguts que voldríem treballar i les activitats necessàries per aconseguir els objectius en concret, però sempre sense oblidar el treball vivencial i a partir de les necessitats concretes del grup, de l’aula, d’aquell alumne/a en concret que mostra ansietat, que no sap com sortir-se’n davant un conflicte, que ha de fer un dol, etc.
PD Alícia, en el primer bloc trobaràs pàgines amb bibliografia per a infants i adults. Respecte els materials et proposo que et plantegis què vols treballar i crear-los tu mateixa. Capses, pots, dianes, cartolines, cartes, missatges sorpresa, ... Creant descobriràs la satisfacció personal que t'aporta. La creativitat és un valor, un art, que també hem d’ensenyar als infants. La creativitat i els recursos que necessitaran per resoldre conflictes per sortir-se’n dels diferents reptes i problemes que la vida els posarà al davant perquè aprenguin a créixer.

CONCIÈNCIA AMB AMOR

2010-09-12T20:59:00.004+02:00

Adjunto unes diapositives força instructives. Llegiu-les amb tranquil.litat. Uns consells per millorar el viatge de la vida. BON CAMÍ!

EDUCANT L'ACTITUD

2010-09-05T12:10:00.001+02:00

Llegeixo al bloc de la Pilar Jericó: Todas las personas tenemos dos tipos de emociones. Las que nos paralizan y nos dañan, como el miedo, la ira, la tristeza. Y también tenemos las emociones de dar lo mejor de nosotros mismos, de atreverte, la seguridad. Esa parte es la que llamamos la parte heroica.

Aquest paràfrag rescatat del bloc de l’autora en fa escriure ara sobre la importància i en definitiva, l’objectiu màxim de l’educació emocional, l’actitud de les persones. Els professionals de l’educació volem educar l’actitud de l’alumnat. Un alumnat coneixedor de sí mateix, racional, emocional i espiritualment que es va desenvolupant i aprèn a estimar-se des del propi respecte i els respecte a les altres persones, amb responsabilitat i entomant el resultat de les seves pròpies decisions i actuacions. Un alumnat que aprèn a identificar, acceptar i regular les seves emocions i a percebre les de les altres persones amb qui conviu amb fluïdesa. Infants valents i futurs ciutadans amb empenta suficient per engrescar-se i solucionar de forma positiva els conflictes que la vida posa al davant i que ens ajuden a créixer com a persones creatives i capaces de trobar solucions a cada problema.

Els professionals de l’educació volem educar herois, com diu Jericó, que afronten el desert de les crisis personals, amb una actitud autònoma i segura.

Com sempre dic, no és fàcil, però possible. Els adults que eduquem infants; pares, mares, avis, àvies i mestres, hem de confiar en que és possible i ho serà. Des de la confiança, l’acompanyament i amb molt d’amor.

CERCANT LA FELICITAT

2010-08-28T10:19:00.003+02:00

Un vídeo divertit que recomana algunes estratègies per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos. No cal fer-les totes ni de cop, simplement adaptar-les al nostre ritme, a les nostres rutines o bé al que ens manca per aconseguir l'equilibri i el benestar personal i emocional. Que us sigui útil. Amb amor.

QUÈ ÉS EL REIKI

2010-08-27T23:31:00.002+02:00

Des de fa un temps practico i tinc el primer nivell de Reiki. M'agradaria poder continuar parlant i comentant aspectes del Reiki en aquest bloc i per això penjo un curtíssim vídeo on s'explica una part del què és.

L'essència del Reiki és l'amor. Aquest amor universal del que ja fa temps es parla en aquest espai. Una filosofia de vida per ser conscients del cos físic, mental-emocional i espiritual.

L'EDUCACIÓ EMOCIONAL ALS CENTRES PÚBLICS

2010-08-23T12:08:00.002+02:00

Com a professional de l’educació i especialitzada en temes d’educació emocional he cregut necessari redactar aquest article després de llegir i escoltar a alguns escriptors i personatges populars que fan referència a la necessitat d'incorporar l'educació emocional als centres educatius i anunciar la seva absència. Cal matisar alguns aspectes des de la meva visió i missió professional.
Els professionals de l’educació, més enllà de la preparació tècnica, essent conscients de la realitat canviant que hi ha a les aules i de les necessitats educatives i personals que es donen en el sí del canvi de paradigma en el que estem immersos, veuen i senten cada vegada més la necessitat d’estar format en educació emocional.
Fa temps que els centres educatius públics demanen formació per estar preparats i començar a treballar en educació emocional i més ara tenint en compte que les competències bàsiques, marcades pel Departament d’Educació, inclouen les competències personals com a part del currículum. Recordem que les competències són coneixements, capacitats, habilitats i actituds personals que formen part del procés d’ensenyament-aprenentatge i que pretèn el desenvolupament i la formació integral dels infants que els capacita per afrontar els reptes socials i personals del futur.
Els docents s’adonen del potenciar que l’educació emocional té en l’aprenentatge i volen treballar des de les emocions tot i que molts encara se senten insegurs i no es veuen preparats ni saben per on començar a treballar-les. I és lògic, perquè no van tenir en la seva formació inicial, ni actual, la oportunitat de poder donar cabuda a les emocions, de contactar, d’acceptar i d’experimentar amb les pròpies emocions. Actualment ja hi ha cursos de formació per treballar les emocions pròpies dels docents perquè és necessari sentir i ser conscients de les pròpies emocions per entendre les emocions dels altres. Només així, des de la pròpia acceptació i experimentació de les pròpies emocions, es pot ser empàtic i establir vincles afectius i efectius amb l’alumnat, les famílies, els equips pedagògics i tota la comunitat educativa.
L’Antonio Bolinches fa servir una metàfora que diu: “Si cada persona escombra el seu portal, tota la ciutat romandrà neta”. Alguns centres públics i alguns professionals ja fa temps que “escombren” perquè l’educació emocional formi part de la seva realitat escolar i cal que la societat ho sàpiga. Cal anunciar com l’alumnat aprèn a establir relacions interpersonals des del diàleg i el respecte, resolt conflictes i gestiona les emocions pròpies i les dels altres assertivament, fa relaxacions i visualitzacions , aprèn per ser competent socialment, ... aprèn a pensar, sentir i actuar per ser una persona autònoma i aconseguir el seu propi benestar emocional. L’alumnat aprèn una actitud davant la vida.
Les escoles públiques ja estan fent una feina de formiguetes, un granet petit que contribueix a fer grans canvis socials i personals.
S’està fent una gran feina a les escoles. Una tasca magnífica que cal donar a conèixer!
Sé que gràcies a tu ho aconseguirem. Gràcies, gràcies, gràcies.

L'ESSÈNCIA DEL CAMÍ

2010-08-07T10:12:00.011+02:00

De tornada a casa penso i repasso la quantitat d'experiències i tota la gent que ha passat per Arrés i he tingut l'oportunitat de conèixer, les energies i els records que cadascuna d'elles han deixat en mi. Puc acabant afirmant que l'experiència ha estat molt vàlida per mi.
Què té el camí, pregunten algunes persones. Penso que només se sap el que té el camí, si es fa. Fer-lo vol dir caminar molts dies seguits; entre 20, 30 ó 40 dies. L'esforç, la constància, la convinció, la seguretat de voler fer-lo i arribar a la meta són algunes de les variables imprescindibles. L'esforç que representa llevar-se d'hora, caminar encara fosc, passar calor durant el dia, tenir gana i no poder menjar perquè no hi ha cap botiga on comprar, caminar sol/a però acompanyat a l'hora, confiar en un camí que no sempre està ben senyalitzat, dormir en un llit diferent cada dia, veure sortir el sol i pondre's cada dia mentre camines, descansar alguns dies mentre la tendinitis marxa o et deixa caminar, no poder més amb el cos i continuar perquè la ment així ho vol, etc. Recordeu el conte de las ranitas en la nata de Jorge Bucay? El camí té molt de la granota positiva, aquella que no deixa de nadar i es salva de morir ofegada perquè fa el que la ment li dicta i el cos a través de l'esforç aconsegueix.
La primera setmana, el cos és el més important. Ampolles, agulletes, adequar el material al cos i el cos a caminar cada dia moltes hores. La segona setmana, s'estableix una relació entre el cos i la ment que modifiquen les sensacions personals. És més fàcil i hi ha més seguretat personal i confiança en el camí. La tercera setmana, es pot experimentar una etapa més espiritual que és la que fa sentir el camí d'una manera especial. És això que sovint no sabem descriure explícita i clarament. Un estat especial que fa fluir cos, ment i ànima.
El Miguel, un pelegrí que viu a França i que he conegut aquests dies, va explicar-me algunes idees que ell té sobre el camí. Dèia que un 20% de les persones fan el camí per creences religioses catòliques. Un altre 20% per altres creences religioses. Finalment, un 60% el fan per motius vinculats a problemes personals; separacions, dols de diferent arrel, prometences, etc. Entre aquest últim grup de persones ell va introduir un concepte metafòric a través d'un alambí (alambique) per a fer destil•lacions i obtenir una essència resultant. Dèia que el pelegrí/na mentre camina, va destil•lant allò que li preocupa, que busca, que necessita, que no entén, etc. Possiblement busca la llum que doni sentit a la seva vida. Com dèia el David, un altre pelegrí,: el camí i la vida són el mateix, et porten al teu propi límit, a esforçar-te, a aprendre, i, como no, a acceptar el que li toca viure a cadascun/na.

Aprofito aquest article per donar les gràcies, gràcies, gràcies, a tots i totes les pelegrines amb els/les que he tingut l'oportunitat de compartir i sentir aquests dies. Pretenia donar amor i n'he rebut molt més.

PD Dibuix d'un pelegrí que no tinc el gust de conèixer. Es pot visualitzar l'inici i el final d'un camí d'una persona amb el procés de destil.lació fet.

FENT D'HOSPITALERA AL CAMÍ DE SANTIAGO ARAGONÈS

2010-07-19T07:07:00.009+02:00

Des de fa uns dies faig d'hospitalera a Arrès, un poble de 31 habitants entre Pamplona i Osca. Fer d'hospitalera vol dir organitzar i netejar l'alberg i fer els àpats i acorar les necessitats dels pelegrins ja que no hi ha cap botiga ni comerç al poble. L'alberg dels pelegrins, la casa de las sonrisas, és qui dóna vida als 31 habitants del poble.

El símbol de l'hospitaler/a és un figura humana amb les mans obertes simbolitzant l'acolliment que es fa als pelegrins/es.

De bon matí , els ocells, les ovelles i algun gos són els motius de la meva distracció i de la Pilar, l'altra hospitalera granadina. Els pelegrins es lleven molt d'hora i comencen a caminar. Cada dia canvien d'alberg i nosaltres cada dia rebem altres caminants que arriben esgotats, assedegats i amb ganes de seure, dormir o estirar-se on sigui.

La rutina de l'alberg és llevar-se molt d'hora, fer la neteja, els llits i anar a comprar si falta quelcom per fer els àpats. En aquest cas cal anar amb el cotxe a Jaca. Després dinem nosaltres soles i cap a les 7 de la tarda els pelegrins preparen la taula i la pilar i jo fem el sopar. A continuació anem a veure una posta de sol des d'un paisatge magnífic i allà aprofitem per parlar de forma lliure. Normalment la Pilar ofereix pensaments i jo explico un conte que té a veure amb l'esforç, la voluntad, la relació entre l'emoció el pensament i l'acció, la idea de que el camí no és, només, arribar a Santiago sinó cada cosa, aspecte, motiu o accident que passa cada moment i cada dia del camí. La sortida i les postes de sol, les persones amb les que ens anem trobant, l'afecte que ens aporten, les plantes i flors que ens agraden, el pal que agafes per reposar una mica les cames, observar i escoltar els recursos, manies i/o estratègies que utilitza cada pelegrí.

Cada dia tinc la sorpresa i l'alegria de contactar amb persones desconegudes. M'agrada observar-los i ells m'ensenyen com som de diferents emocionalment les persones. Algunes de les coses que fan i diuen m'emocionen. Redacto algunes d'elles.

El Paco Herrera, un pelegrí de Huelva, li deia a la seva parella: Tú eres mi flecha amarilla. És sensacional!

Pierre, un senyor francès que va haver de renunciar a acabar el camí aragonès però encetat a Lescar a França, plorava en acceptar que ja no podia continuar més caminant. Els seus peus de 69 anys no li permetien continuar amb la il•lusió tot i que és un caminant habitual de caps de setmana.

La Dolores plorava després d'una sessió de reiki que li vaig fer tot explicant-me aspectes de la seva vida familiar.

La Rosa, una noia molt jove de Chicago que va caminant i fent espectacles al carrer quan se li acaben els diners ens va deleitar amb el seu somriure i simpatia.

Christian Zanon, un psicòleg que camina de Lourdes (França) a Fàtima (Portugal) i que amb el seu portàtil va redactant les seves experiències del camí en un bloc. Ell em va ajudar emocionalment en un moment trist que va coincidir amb la seva estada a l'alberg. Gràcies Christian!

L'Alzhara, una noia jove d'Alacant, m'explicava com la primera vegada que va fer el camí, que va ser quan es va morir el seu germà gran, aquest li va aportar tanta energia i motius per continuar vivint. Com pot aprendre de cadascuna de les persones que es troba al camí. Ahir, mentre explicava el conte de Las ranitas en la nata d'en Jorge Bucay, plorava recordant l'esforç i les gratificacions que el camí li han aportat. Ella diu que les persones canvien en el camí i que s'estableix un vincle afectiu especial difícil d'explicar.

Des d'aquí aprofito per donar les gràcies a tots i totes les persones que han passat per l'alberg i molt especialment a la meva companya hospitalera, la Pilar. Jo també porto un bon record de les petites peculiaritats que us defineixen i m'ensenyen. Un mil.lió de gràcies!!!

BON CAMÍ a la vida!

PD. Possiblement continuï explicant fets emocionants d'aquesta especial experiència.

L'ACTITUD DAVANT LA VIDA

2010-07-05T09:14:00.004+02:00

El grau de felicitat que podem sentir depén més de l'actitud que prenem davant els conflictes, les relacions, etc. que no pas del que passa.
Epicteto:

"No importa lo que te pase, importa cómo te tomas lo que te pasa"

MARIA, ETS UNA PERSONA ESPECIAL

2010-07-04T13:12:00.004+02:00

Fa pocs dies la Maria ens va deixar. Va volar no sé on. Tots /tes lamentàrem moltíssim la seva marxa en un moment que, molts pensarem, no li tocava. L'ordre, en aquest cas estava alterat. Així ho sento i així ho escric tot i saber que res es pot fer. La Maria tenia només 14 anys. Una noia excel.lent i exemplar. La filla que tots/es voldríem.
Quan dolor ha portat la seva pèrdua. El pare, la mare, els amics i els coneguts, tots/es trobarem a faltar la seva amabilitat i el seu somriure habitual. Aquell somriure que ella sempre restacatava d'on fos. Era un regal per a tots/es els qui teníem l'oportunitat de coneixer-la.
Desitjo que el temps ens ajudi a curar el dolor i a fer el dol.
Recordarem i mantindrem la teva energia com a llum que guiarà el nostre camí.
Els dies van assentant la seva pèrdua i arrivarem a sentir la seva ànima com a consol i companyia eterna.
Adéu Maria. Gràcies per tot el que ens vas regalar.

PD La fotografia està feta d'una marquesina d'autobusos de Sant LLorenç. Casualitats O NO de la vida van fer que en el moment d'assabentar-me de la mort de la Maria, les energies de la vida em van posar al davant el rètol

PER ACONSEGUIR EL QUÈ VOLEM

2010-06-18T06:53:00.004+02:00

La meva amiga Conxita m'ha fet arribar aquest escrit realment especial. Ell m'ha portat a pensar en com forçant les situacions i entossudint-nos en perseguir quelcom només ens reboten les pressions. Llegiu:

Saps el que has de fer per trobar-te amb una sirena?

Baixes al fons del mar, on l'aigua ja ni tan sols és blau, i el cel és només un record.
Flotes en el silenci, i et quedes allà. Decideixes que moriràs per elles.
Només llavors comencen a sortir. Vénen i et saluden, i mesuren l'amor que sents per elles.
Si és sincer, si és pur, es quedaran amb tu i et portaran amb elles per sempre. "

Darrera de cada frase hi ha una metàfora que podem aplicar perfectament a la nostra vida.

Baixar en silenci, diu el text, morint per allò que desitges, i jo afegeixo, sense protagonismes. Una manera de fer que m'agrada. Amb paciència, esperant, deixant-nos fluir i donant-lo tot. Morint per les sirenes, diu el text, que jo interpreto com l'entrega total , amb i des de l'amor. Només llavors es comença a rebre el que realment vols, busques o desitges.
Pot arribar a ser fàcil d'entendre l'escrit i el contingut del missatge, però costa tant a vegades trencar el nostre patró d'actuació, la impulsivitat i les ganes d'aconseguir el que volem de forma ràpida. Fàcil i ràpid, recordeu, ja he escrit altres vegades d'aquest tema en aquest bloc.

Gràcies Conxita, l'escrit de les sirenes ens pot ajudar a millorar les nostres actuacions.

2010-06-18T06:52:00.000+02:00

LA TENDRESA

2010-06-16T07:25:00.012+02:00

Lo débil y lo tierno vencen lo duro y lo fuerte.
Lao Tse

Mirant aquesta escultura de l'Albert Vall verifiquem que el títol de la peça ens inspira: tendresa a través del cos d'una dona esculturada. Una posició de recolliment interior, quasi fetal. Mirant-la ens porta al repòs, la tranquil.litat, al plaer del repòs o potser a una certa protecció relaxada i tancament.

Si parlo de tendresa em ve la imatge d'una mare amb el seu bebè. Aquella mirada i sentiment de tendre-sa que possiblement la majoria hem vist i sentir algun cop. La tendresa ens fa ser afectuosos, delicats i amables amb altres persones. Ens parla d'innocència i dolçors.
Mirant l'escultura penso en com el cos i les seves expressions ens parlen d'emocions, estats d'ànim, de temperament, de moments. No cal que ens les expliquin amb paraules. Col.lectivament, i des de petits/es, hem après a manifestar-les nosaltres mateixos/es i a traduir-les en les altres persones.
Heu pensat algun cop en com les persones manifestem de la mateixa manera les emocions i estats d'ànim. Us heu preguntat qui ens ha ensenyat? Copiem, ens contagiem, constantment i així aprenem i expressem des d’un mateix llenguatge d’expressions. Si estem contents saltem o enlairem els braços ben amunt, el cos s'aixeca. Si estem tristos el recollim i protegim com si no volguéssim saber res del món que ens envolta. La ràbia la amanyaguem amb els punys ben tancats i forts.

Deixo algunes preguntes en l'aire:
- Quantes vegades mostrem la nostra tendresa?
- En quin moment deixem de manifestar-la? Per què?
- Volem construir-nos amb la tendresa? Una decisió.

Us deixo un paràgraf de la cançó de Lluís Llac: Tendresa
......

El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop ... ve... la tendresa.

Ah, si no fos per la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.

Les quatre lleis de l'espiritualitat

2010-06-09T00:22:00.003+02:00

Tan poques paraules i tan difícil que resultat adonar-nos de com funcionen les energies i el món. Llegim.

http://www.slideshare.net/secret/oyqR6OUduW3wwX

2010-06-08T09:35:00.001+02:00

Héroes Cotidianos

View more webinars from Pilar Jerico.

NOVAMENT L'AMOR

2010-05-18T14:12:00.007+02:00

RECLAM D'AMOR. QUALSEVOL OPORTUNITAT ÉS BONÍSSIMA. AQUESTA IMATGE DE LA PLATJA N'ÉS UN EXEMPLE.

EL CAMINO DE SANTIAGO

2010-05-18T13:33:00.003+02:00

Un lector del bloc ha escrit:
hola,
soy un simple peregrino de la vida… desde hace poco se que estoy aqui de peregrinaje, no sólo por que en el 2006 tuve mi primera experiencia en el camino de santiago, el cual recorri, pasando por santiago, finisterre y años después de hospitalero, de peregrino otra vez, peregrinando por el camí de sant jaume, o este año el último que recorri de Jaca a Puente de la Reina o que volveré en junio con un grupo de mas de 80 años de sarria a santiago… soy peregrino de vida en definitiva como todos, estamos aqui de paso y de cada uno depende lo que quieras ser, crear y vivir… ya hace unos años que estoy desaprendiendo, deconstruyendo la persona que fui y poco a poco mi equipaje es más ligero… Agradezco tu blog, tu artículo sobre lo bueno del camino, a nivel crecimiento personal y demás que lleva como resultado el tener esa experiencia vivencial… Para mi el camino de santiago es el camino de la vida, el camino hacia la luz, la libertad, la alegría de vivir, el amor, la paz.. si lo recibes, sientes y entiendes asi ya has nunca dejas de peregrinar, da igual donde estes…
Paz y Bien herman@s peregrin@s
Buen Camino

La meva contestació:
Què decirte que no sepas Jay Sol Solar,
Los caminantes del camino aprendemos en él lo que es el camino de la vida, donde se aprende de uno mismo, de los demás y de lo poco que necesitamos en esta vida para ser felices. Me alegra compartir contigo este espacio virtual y siento que compatimos mucho más. Compartimos una misma esencia que algunos conocemos. El camino nos hace sentir algo diferente y nos une para siempre. Tus palabras ya son mías. Muchas gracias por compartir.
PD este año estaré de hospitalera del 15 al 30 de julio en Sto. Domingo de la Calzada. Si quieres, te espero para hacerte Reiki y un buen masaje en los pies.
Un abrazo llenísimo de energía para ti.

l'ESFORÇ I LA RESPONSABILITAT EDUCANT ELS FILLS/ES

2010-05-17T16:25:00.004+02:00

Us adjunto el resum que va fer l'Encarna, una mare de l'escola que va assistir a la reunió d ela última escola de pares i mares.

El passat dimarts 4 de maig a l’Escola de Pares i Mares de St. Llorenç Savall van parlar de com podem educar els nostres fills/es des de l’esforç i la responsabilitat, elements imprescindibles perquè els nostres fills/es esdevinguin en el futur persones autònomes i felices. La xerrada va estar conduïda per la Tere Abellán, mestra d’educació especial i psicopedagoga de la nostra escola Josep Gras.
Vam parlar de l’esforç gratificant, aquell que dedica una persona a fer quelcom que li agrada (el que ha de fer un esportista, un investigador…), i l’esforç no gratificant o obligat, (p.e. quan un nen/a ha de parar taula, etc). L’esforç és necessari per aconseguir objectius i ells/es han de saber-ho. Principi d’autonomia personal “no facis pels altres el que ells puguin fer per ells mateixos” (M. Montessori). De fet, els infants ja es van marcant objectius.
Un altre aspecte molt important del qual vam parlar va ser de l’esforç i les frustracions. No és poc freqüent que en la societat competitiva en què estem tendim a valorar només els resultats. Cal que els nostres fills/es aprenguin també a valorar el camí fet per aconseguir un objectiu, independentment del resultat. De fet, moltes vegades la felicitat no estarà en la meta, sinó en el camí. És important saber que de les frustracions també se n’aprèn. La frustració genera pensament i el pensament ens permetrà millorar en properes ocasions. La Tere ens va passar un curt de la pel.lícula El guerrero pacífico on es reflexa la idea abans esmentada, que el viatge és el que dóna la felicitat, no el destí.
Si volem aconseguir que els nostres fills/es siguin persones felices i amb una bona autoestima cal que treballem amb ells/ells la responsabilitat, l’esforç personal, l’autonomia i els límits. Sense límits podem afavorir conductes agressives i tendència a la violència. Aquests límits s’han de posar amb i des de l’estima, moltes vegades acompanyats per nosaltres.
Si sobreprotegim els nostres fills/es fomentem una personalitat feble i depenent i seran persones insegures i amb un nivell baix d’autoestima.

Algunes reflexions que ens poden ajudar a l’hora d’educar els nostres fills/es:

• Valorar sempre l’esforç dels infants per millorar.
• Ser constants i complir el que s’ha dit
• Ser coherents davant els enfrontaments. Les decisions dels adults, possiblement, faran enfadar els infants. Llavors només cal esperar la calma i el diàleg per potenciar actituds de consens. Per ser coherents cal predicar amb l’exemple. Cada vegada que l’adult és incoherent perd autoritat i credibilitat.
• Ser flexibles, tenir en compte el moment, la situació, l’edat de l’infant i el grau d’exigència.
• Utilitzar un to ferm i segur. Els infants ens han de veure segurs del que diem els adults. L’adult no ha de deixar influenciar-se pels seus sentiments i emocions.
• Evitar fer preguntes i dir afirmacions si la nostra intenció és que facin alguna cosa en concret. Canviar el Vols fer…? per Has de fer…
• Desaprovar la conducta, però mai l’infant perquè afectaria la seva autoestima.
• No exigir èxits ni canvis immediats. Tenir molta paciència i confiança en els canvis que pretenem fer.

Com podem treballar l’esforç i la responsabilitat amb els nostres fills/es?

A continuació es presenta un quadre que ens pot orientar en com educar els nostres fills/es des de l’esforç i la responsabilitat, segons l’etapa evolutiva en que es trobin.

INFANTS DE 2-3 ANYS. QUÈ PODEN FER:
* Llençar papers i envasos al cubell del reciclatge.
* Posar els joguets dins el seu cistell i els llibres a la prestatgeria.
* Dar les agulles per estendre la roba
*Després de menjar donar el plat brut per dur-lo a la pica

INFANTS DE 4-6 ANYS. QUÈ PODEN FER:
* Desar al calaix una part de la seva roba plegada : mitjons, calces, calçotets…
* Ocasionalment ajudar a la cuina: batre ous, triar mongetes…
* Ajudar a acabar de fer el llit: posar el coixí, desar el pijama…
* servir-se una part de l’esmorzar: cacau, melmelada…
* Posar la seva roba bruta al cubell de la roba per rentar.
* Endreçar les seves joguines, la motxilla, l’abric...
* Després de menjar, portar el plat a la pica.
* Endreçar el bany després de banyar-se.

INFANTS DE 7-12 ANYS. QUÈ PODEN FER:
* Endreçar l’habitació i fer el llit amb ajuda.
* Baixar les escombraries i/o anar a llençar les bosses de reciclatge. Anar a comprar coses concretes i ajudar a guardar la compra grossa.
* Col.laborar en petites reparacions: posar una bombeta, cosir un botó, enllustrar unes sabates…
* Preparar-se l’esmorzar: fer l’entrepà, servir-se la llet, parar o desparar taula…
* Ajudar a la cuina: batre ous, ratllar tomàquets, remenar, arrebossar…
* Participar en una de les tasques del cicle de la roba: posar a rentar, estendre, plegar, guardar…
* Deixar el bany net i endreçat després De fer-lo servir.
* Ajudar en alguna de les feines de neteja generals: treure la pols, passar l’escombra o l’aspirador, fer els vidres, fregar, regar les plantes…

Fins aviat a tots i totes.

CONTE D'AMOR: LA JOVE DE BELL ROSTRE

2010-05-12T07:40:00.000+02:00

Hi havia una vegada una jove d'origen humil, però increïblement bonica, famosa en tota la comarca per la seva bellesa. Ella, coneixent bé quant la volien els joves del regne, rebutjava tots els seus pretendents, esperant l'arribada d'algun príncep ben plantat. Aquest no va tardar a aparèixer, i tot just veure-la, es va enamorar perdudament d'ella i la va curullar d'afalacs i regals. El casament va ser grandiós, i tots comentaven que feien una parella perfecta.

Però quan la brillantor dels regals i les festes es van anar apagant, la jove princesa va descobrir que el seu maco marit no era tan meravellós com ella esperava: es comportava com un tirà amb el seu poble, presumia de la seva esposa com d'un trofeu de cacera i era egoista i mesquí. Quan va comprovar que tot en el seu marit era una falsa aparença, no va dubtar de dir-se'l a la cara, però ell li va respondre de forma similar, recordant-li que només l'havia elegit per la seva bellesa, i que ella mateixa podia haver elegit a molts d'altres abans que a ell, de no haver-s'hi deixat portar per la seva ambició i les seves ganes de viure en un palau.

La princesa va plorar durant dies, comprenent la veritat de les paraules del seu cruel marit. I recordava tants joves honrats i bondadosos a qui havia rebutjat només per convertir-se en una princesa. Disposada a esmenar el seu error, la princesa va tractar de fugir de palau, però el príncep no ho va consentir, doncs a tots parlava de l'extraordinària bellesa de la seva esposa, augmentant amb ells la seva fama d'home excepcional. Tants intents va fer la princesa per escapar, que va acabar tancada i custodiada per guàrdies constantment.

Un d'aquells guàrdies sentia llàstima per la princesa, i en els seus tancaments tractava d'animar-lo i donar-li conversa, de manera que amb el pas del temps es van anar fent bons amics. Tanta confiança van arribar a tenir, que un dia la princesa va demanar el seu guardià que la deixés escapar. Però el soldat, que devia lleialtat i obediència al seu rei, no va accedir a la petició de la princesa. Tanmateix, li va respondre dient:

- Si tant voleu fugir d'aquí, jo sé la forma de fer-ho, però requerirà d'un gran sacrifici per la vostra part.

Ella va estar d'acord, confirmant que estava disposada a qualsevol cosa, i el soldat va prosseguir:

- El príncep només us estima per la vostra bellesa. Si us desfigureu el rostre, us enviarà lluny de palau, perquè ningú no pugui veure-us, i esborrarà qualsevol rastre de la vostra presència. Ell és així de roí i miserable.

La princesa va respondre dient:

- Desfigurar-me? I on aniré? Que serà de mi, si la meva bellesa és l'únic que tinc? Qui voldrà saber res d'una dona horriblement lletja i inútil com jo?
- Jo ho faré - va respondre segur el soldat, que del seu tracte diari amb la princesa havia acabat enamorant-se d'ella - Per a mi sou encara més belles per dins que per fora.

I llavors la princesa va comprendre que també estimava aquell soldat senzill i honrat. Amb llàgrimes als ulls, va prendre la mà del seu guardià, i empunyant junts una daga, van traçar sobre el seu rostre dos llargs i profunds talls.

Quan el príncep va contemplar el rostre de la seva esposa, tot va succeir com el guardià havia previst. La va fer enviar tan lluny com va poder, i es va inventar una tràgica història sobre la mort de la princesa que el va fer encara més popular entre la gent.

I així, desfigurada i lliure, la jove del bell rostre va poder per fi ser feliç al costat d'aquell senzill i lleial soldat, l'únic que en veure-la no apartava la mirada, ja que a través del seu rostre trobava sempre el camí cap al seu cor.

Autor: Pedro Pablo Sacristan

FRASE DEL DIA

2010-05-11T18:55:00.004+02:00

La vida és quelcom meravellós que balla, salta, vola, riu i passa.

(Frase estreta de l'exposició al Caixa Fòrum del fotògraf Jacques Henri Lartigue)
Em va agradar. Trobo que és una frase coherent i adient tenint en compte l'èxtasi d'experiències viscudes pel fotògraf al llarg de la seva vida.

VIVIM-LA DONCS DE LA MILLOR MANERA!

2010-05-10T06:54:00.003+02:00

Fa temps que insisteixo en la importància d'educar els fills/es des de l'autoritat com a pares i mares. És aquesta autoritat, que no autoritarisme, la que dóna seguretat i equilibri personal als infants. La que els fa tenir confiança en uns pares i mares que compleixen el seu rol i que alhora sabran resoldre tots els conflictes que els seus fills/es puguin tenir des de l'amor incondicional. Els pares i mares podem ser amics/gues dels nostres fills/es, però primer som pares i mares.
Us adjunto un power que m'han fet arribar on es recullen idees que us recomano llegir i valorar.
Una abraçada d'energia.

Hijospre

View more presentations from M. Teresa Abellan.

L'ESFORÇ I LA RESPONSABILITAT

2010-05-04T10:26:00.011+02:00

Avui a l'escola de pares i mares de Sant LLorenç parlarem sobre la necessitat d'educar des de l'esforç i la responsabilitat personal.
Us escric un acudit simbòlic que ajudarà a reflexionar en algunes actuacions com a apres i mares.

Un matrimoni va tenir un fill que no va pronunciar mai ni una sola paraula. Era mut, i per més que van consultar especialistes diferents i il·lustratives cap no va encertar amb la solució del problema. Fins que un dia, quan el fill en qüestió havia complert els trenta anys, va ocórrer l’inesperat:
- Mare, no hi ha sucre –va dir amb veu alta i clara, per a sorpresa de la seva mare.
- Però fill, si pots parlar! Quina alegria! Com és que fins ara no havies parlat mai?
- És que fins ara tot havia estat perfecte.

Els fills/es han de passar de la dependència a l'autonomia personal a través de les pròpies decisions i de les actuacions a través de l'esforç, la voluntat i fent-se responsables de les seves actuacions i decisions. L'educació amb esforç és bàscic per educar persones amb autoestima i felices. Educar-los per perseverar i marcar-se objectius a la vida. Perseverar i acceptar que les frustacions són una realitat que cal experimentar i treballar per afrontar-les des de les aportacions i aprenentatges que ens aporten. Els pares i mares estarem al seu costat per acompanyar-los en aquest procés amb amor.

Mireu que guapes que estaven avui les mares! Faltaven algunes que estaven malaltes, Llàstima perquè les hem trobat a faltar.

L'Encarna farà un resum i ja us el penjaré.

AMOR, ESTIMACIÓ I AFECTE INTRA I INTERPERSONAL

2010-05-03T00:20:00.011+02:00

Sempre em sorprèn la sincronia dels temes i en el moment en que m’arriben. Fa dies que hi penso, en parlo i m'arriben informacions sobre l’amor. Parlo amb els amics, el plantejo als cursos que faig de formació, parla la Mercè Traveset i en Carles Hué en xerrades on vaig assistir per escoltar-los. M'acaba d'arribar la revista Mente Sana, dirigida pel Jorge Bucay, i també escriu sobre l'amor. Potser és l’energia universal i la meva escolta selectiva que insisteixen en posar sobre la taula el tema de l’amor. Doncs, vinga: Què és l’amor? I l’afecte? I l’estima?

Social i majoritàriament s’identifica l’amor amb l’amor romàntic, patrimoni de les parelles, però podem parlar també de l’amor als amics, de l’amor religiós, amor a una afició, amor als animals, amor als amics, amor a les coses, amor a un mateix (autoestima), amor a les altres persones (interpersonal), amor platònic, amor sexual, amor universal, amor fraternal, etc. Alguns opinen que Déu és amor i diuen amaràs a tu pròjimo como a ti mismo. Altres diuen fer l’amor referint-se a les relacions sexuals.

Se n’ha parlat molt de l’amor referint-nos únicament a l'amor dins la parella i potser hem perdut alguna de les seves possibles pràctiques per sentir-nos persones humanes, sobretot ara que el model de parella està canviant.

El constructe amor té molts significats. Possiblement no tants com a persones però sí bastants concepcions. Personalment crec que l’amor és un sentiment, l’essència de l’ànima personal que traspassa l’àmbit humà. El sentiment més pur que resta dins cada persona i que la fa actuar en una o altra direcció pel que fa a les relacions interpersonals. Permet a les persones mirar i escoltar més enllà dels ulls i les orelles i establir un vincle personal, des de l’empatia a nivell profund. Té altres termes afins: estimació, compassió, tendresa, caritat i afecte entre altres.

L’Enric, un amic virtual, em preguntava sobre la definició de l’afecte. Aquesta és la resposta que li vaig enviar: Quan sento afecte hi ha quelcom que es mou en el cos, a la panxa i molt sovint a la gola però que té a veure amb els altres. L’afecte tocant algú que estimes, l’afecte ajudant algú. L’afecte creant alguna cosa pels altres que els agradarà... Es pot donar afecte a persones que coneixes i també a persones que no coneixes. L’afecte és un sentiment que actúa en un procés interactiu amb les altres persones i també és possible tenir afecte a alguna cosa.

Avui, tot passejant amb el Julià per Barcelona escalonàvem per intensitat, de més a menys, l’amor, l’estimació i l’afecte seguint aquest ordre. Tres sentiments, que segons Antonio Damasio i altres autors, estan vinculats amb la ment i són processos interactius que involucra a dues o més persones.

Ara bé, el més important és dir a les persones estimades que les estimem. No dir-ho, pensant i deduint que ja ho saben, és un risc massa alt.

Apuntar, finalment, la gran importància de cadascun dels constructes referenciats en aquest article tot relacionant-los amb les relacions interpersonals i la necessitat actual de compartir, des de l’amor, amb les persones que tenim al voltant. Una manera de trobar sentit a la vida compartint allò bo i no tant bo que ens uneix als éesers. No esperem trobar sempre cares i ànims agradables i simpàtiques perquè vivim dins la diversitat i hi ha persones i actituds per a tots els gustos. Quan ens trobem a persones que no ens agraden o inclús que ens fereixen, cal calibrar la possibilitat de passar o no a l'actuació perquè és fácil criticar el què no ens agrada però el més constructiu és plantejar-nos què fem nosaltres per millorar el que no ens agrada. Si decidim actuar, cal preguntar-nos si podem fer quelcom per millorar l'ambient. Les persones amb temperament trist, enfadat i/o desagradable de forma regular i natural, possiblement, no es plantegen que han de canviar. Algunes, fins i tot diran que és el seu dret a ser com son.

Viure amb amor, estima i afecte, una actitud per millorar les relacions i trobar sentit a la vida. El món és ple d'energia i d'amor i nosaltres tenim la possibilitat d'humanitzar-lo.

A molts dels que llegireu aquest article us dic: US ESTIMO!!!

LA CULTURA DE L'ESFORÇ

2010-04-29T08:21:00.005+02:00

Us adjunto un article que vaig escriure sobre la importància de treballar i educar l'esforç en els infants i que ha publicat l'AMPA de l'escola Pere IV en la seva web.
Si voleu llegir tot el butlletí en format pdf cliqueu el següent link:
http://www.jmmarch.net/ampa/14-BUTLLETI.pdf

APRENENT A SER PARES I MARES

2010-04-28T09:00:00.001+02:00

http://creationsnet.blip.tv/file/2127072/

I TU, SOMIES?

2010-04-24T08:35:00.010+02:00

Acabo de llegir un article publicat en el bloc de Redes per a la ciència sobre intel-ligència emocional. En ell es dóna a conèixer una revista nova que es diu: Anoche tuve un sueño. L’encapçalament diu així: Hay mucha gente buena por el mundo. Hay muchas personas de carne y hueso poniendo ilusión y amor en sus pequeñas o grandes tareas cotidianas, y transformando con ello la realidad. Aunque lo oscuro parezca más intelectual, la esperanza es más fuerte.

Aquest és el comentari que he fet i ara comparteixo amb vosaltres:

Gracias Paloma por la iniciativa que espero tenga éxito. Mi corta experiencia en el campo de la educación emocional con niños, personas adultas y discapacitados me enseña cada día las ganas i/o necesidad de soñar, de liberar y liberarnos de lo más profundo que hasta ahora estaba encerrado en nuestro tesoro corazón. Vuestra revista, nuestro pequeñísimo granito diario a través de sueños y hechos, nuestra sonrisa y ganas de cambiar el mundo puede ser possible. No se trata de buscar la perfección pero sí de dar cabida a necesidades de muchas personas que quieren y ponen su granito diario. Antonio Bolinches dijo un dia: Si cada persona barre su portal, toda la ciudad estará limpia. Si cada persona pone su granito algo cambiara sin pretender perfeccionismos.
En los colegios ya se está enseñando educación emocional. Este era mi sueño y ahora és una realidad.

Què haríamos sin sueños? Què faríem sense il.lusions?

Una dita: "El futur és d'aquells qui creuen en la bellesa dels seus somnis." Eleanor Roosevelt

Pors, és clar que en tenim. Totsen tenim de pors però cal treballar-les.

La por

View more presentations from mabella4.

Obrim les portes! Potser amb una certa por, però decidint, actuant i afrontant el camí que volem seguir. Essent valentes/es. La única manera de continuar amb coherència, satisfaccions i plenitud.

ESCOLA DE PARES I MARES DE SANT LLORENÇ

2010-04-15T13:45:00.009+02:00

Dimarts passat unes mares de l'escola van assisitir a la trobada d'escola de pares i mares per parlar sobre el tema del límits als més xics de la família.

Ens varem trobar 6 mares parlant del tema en un format molt familiar. Primerament van fer una activitat per facilitar i augmentar el coneìxe'ns una mica més. Aquí es va fer un exercici per ser conscient dels valors que volem transmetre als fills/es. Els valors prioritaris del grup de mares assistents a la sessió van ser: la felicitat, l'estimació, la honestedat, ser conseqüents i el respecte vers un mateix, vers les altres persones i vers el món.

Després van començar a dir, reflexionar, fer aportacions de les pròpies experiències i conclusions a les que hem arribat fent de mares.

Finalment el vídeo de l'Emilio Calatayud ens va fer riure una mica sense deixar de pensar en la importància del sentit comú que a vegades perdem com a pares i mares; sentit d'humor i sentit comú importants i bàsics!

Va ser realment una estona molt agradable. Gràcies a totes per voler crèixer col.lectivament!

Us deixo penjada una fotografia on sentireu l'energia que es va respirar a la sessió.

POSANT COLOR A LES EMOCIONS

2010-04-11T11:41:00.003+02:00

Adjunto una nova activitat per primària.

BLOC TEMÀTIC: Autoestima i autoconeixement personal
OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:
- Conèixer quines sensacions produeix en els altres l’expressió de les emocions pròpies
- Aprendre a definir el que ens produeixen les emocions dels altres.
- Verificar com les emocions les podem manifestar i comprendre a través dels colors i la plàstica.
AGRUPAMENT: Individual i gran grup
RECURSOS I MATERIALS: Retoladors, ceres i papers.
FONT: Adaptació de Tere Abellàn a partir del material Educación Emocional. Programa de actividades para Educación Secundària (pp.32-33)
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
En forma de cercle i asseguts a les seves taules se’ls explica en què consisteix i com es realitzarà l’activitat. És important remarcar l’objectiu a través d’exemples que puguin entendre perquè l’activitat no és tan simple com sembla.
Es reparteix un foli a cada alumne i se’ls demana que amb un o dos colors facin un dibuix o forma que reculli l’estat d’ànim, un record, una emoció viscuda, una il.lusió que li belluga una emoció, un pensament, etc. Quan han acabat escriuen un curt escrit que defineix el seu dibuix.
El mestre els fa aixecar amb un llapis, el seu dibuix i els convida a seure en un altre lloc amb la condició que no segui al costat dels companys/es que tenien en el moment de fer el dibuix.
Asseguts de nou han de començar a passar el seu dibuix al company/a que té a la dreta, per exemple. Darrera del full que acaben de passar el company/a mirarà el dibuix i escriurà una paraula o frase molt curta de les impressions emocionals que li aporta el dibuix.
El mestra/a dóna el senyal de canvi i tornen a passar el dibuix al company/a que tenen a la dreta. Així fins que cada alumne/a torna a recuperar el seu dibuix.
Es llegeixen les aportacions que han fet els companys/es i comenten individualment i a tot el grup les impressions.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
- Preferentment per als cicles mitjà i superior.
- El passar el dibuix ha de ser breu perquè sinó es perd el ritme i no és possible recollir les impressions.
- És important que no posin el nom a cap lloc per evitar fer comentaris “de l’amiguet/a”

ELS COLORS ENS INSPIREN

2010-04-10T11:18:00.006+02:00

Us presento una activitat nova que van fer els alumnes de 6è.

Al llarg del passadís de l'escola vaig penjar cartolines de diferents colors. Es tractava de passejar i passar de manera autònoma pel davant de cada cartolina i apuntar el què sentíem, ens inspirava, quins records ens feia recuperar el color,etc. Havien de decidir si feien dibuix, escrivien, si retoladors, ceres i quin color triaven.

L'avaluació va ser positiva. La majoria van manifestar la gratificació d'escriure i dibuixar sentint-se lliures. També van opinar que mai havien refelxionat sobre què els aportava un color determinat.

Us recomano l'activitat.

,

LEGITIMANT EMOCIONS

2010-04-10T11:12:00.002+02:00

Fer de mestra d’educació especial té algunes avantatges i beneficis per als alumnes pel que fa a l’agrupació reduïda d’alumnes. Sempre explico que l’aula especial és el lloc on els alumnes tenen la possibilitat de tirar totes les escombraries emocionals. Són moments d’ oportunitat que aprofito sempre que és possible. Aquesta vegada m’ha permès treballar per legitimar les emocions de manera gratificant i aconseguir el benestar personal i emocional d’un alumne.

Us explicaré una experiència/situació que em va passar aquesta setmana a l'escola amb un alumne.

Entra a la meva classe l'alumne i no cal que em digui res perquè observo com el seu cos i les seves expressions facials em parlen d'emocions gens agradables per a ell. Morrut, caminant de forma ràpida, amb els punys tancats i finalment creuant els braços de manera enèrgica, es situa davant meu perquè el vegi. Ell no és ni conscient de que està cercant el meu temps i la meva persona per explicar-me què li ha passat.

- Veig que estàs molt enfadat avui –li dic. Vine i explica’m que t’ha passat – continuo dient tot agafant-lo i posant-lo al meu costat i mantenint el contacte físic.

A partir d’aquí comença a explicar i gesticular de manera enèrgica el seu problema.

A l’hora del pati ha tingut problemes amb els seus companys/es jugant a fútbol i després, a classe i parlant amb la seva tutora i els seus companys/es de classe, han decidit que part de la responsabilitat és seva perquè sovint es manifesta de forma brusca jugant i solucionant els moments de conflictes. Ell troba que no tenen raó i li costa acceptar que ell pugui tenir una part de responsabilitat.

Començo a plantejar preguntes del conflicte i a poc a poc ell es va tranquil.litzant. Com t’has sentit? Com s’han sentit els altres? Per què creus que Fulanito “t’ha fet falta”. Has fet tu alguna falta? Estàs d’acord amb el que han decidit a classe amb la tutora? Per què?

El faig conscient que ara ja està més tranquil i li proposo de fer un escrit per poder treure la ràbia que porta dins. No limito la seva opinió, simplement ell la escriu i no entrem en judicis. Llegim el text conjuntament. Vull –diu el text.

- Vols dir que no hauríem de posar M’agradaria que .....
- D’acord – diu ell tot esborrant i rectificant l’escrit i amb to sorna.

A continuació es dibuixa ell molt enfadat. Se’l veu tirant petards. Una manera molt gràfica de desprendre’s de la ràbia.

Més tard escriu darrera del full el què ha aprés d’aquesta situació. Li costa acceptar la seva part de responsabilitat dins el conflicte. Encara no està preparat per a fer-ho.

Encara continuem visualitzant què farà la propera vegada que jugui a fútbol amb els seus companys/es.

He tingut l’oportunitat de treballar amb l’alumne respectant la seva emoció, donant sortida a la ràbia que portava dins. Un treball d’autoconeixement emocional des de la consciència que desitjo l’ajudi a preveure i anticipar posteriors situacions conflictives i a ser més hàbil resolent conflictes.

Legitimant les emocions les persones se senten bé. L’alumne sent benestar personal, el professional satisfacció.

CONTE D'ADULT: L'ALTRE JO

2010-04-10T09:22:00.006+02:00

"Es tractava d'un noi corrent: en els pantalons se li formaven genolleres, llegia historietes, feia soroll quan menjava, es ficava els dits al nas, roncava a la migdiada, es deia Armand Corrent en tot menys en una cosa: tenia Altre Jo .

L'Altre Jo feia servir certa poesia en la mirada, s'enamorava de les actrius, mentia cautelosament, s'emocionava als capvespres. Al noi li preocupava molt el seu Altre Jo i el feia sentir-se incòmode davant dels seus amics. D'altra banda l'Altre Jo era malenconiós, i causa d'això, Armando no podia ser tan vulgar com era el seu desig.

Una tarda Armando va arribar cansat del treball, es va treure les sabates, va moure lentament els dits dels peus i va encendre la ràdio. A la ràdio estava Mozart, però el noi es va adormir. Quan va despertar l'Altre Jo plorava amb desconsol. En el primer moment, el noi no va saber que fer, però després es va refer i va insultar a consciència l'Altre Jo. Aquest no va dir res, però l’endemà s'havia suïcidat.

Al principi la mort de l'Altre Jo va ser un cop dur per al pobre Armand, però de seguida va pensar que ara sí podria ser enterament vulgar. Aquest pensament el va reconfortar.

Només portava cinc dies de dol, quan va sortir al carrer amb el propòsit de lluir la seva nova i completa vulgaritat. Des de lluny va veure que s'acostaven els seus amics. Això el va omplir de felicitat i immediatament va esclatar en riallades.

No obstant això, quan van passar pel seu costat, ells no van notar la seva presència. I encara pitjor, el noi va arribar a sentir que comentaven: «Pobre Armand. I pensar que semblava tan fort i saludable ».

El noi no va tenir més remei que deixar de riure i, al mateix temps, va sentir a l'altura del estèrnum un ofec que s'assemblava força a la nostàlgia. Però no va poder sentir autèntica malenconia, perquè tota la malenconia se l'havia emportat l'Altre Jo".

El conte em fa pensar novament que no som perfectes i com els prejudicis ens limiten i condicionen. Som un conjunt de valors, qualitats, principis, creences,etc. Persones amb punts forts que possiblement al llarg del temps hem anat construint-nos, i punts febles que ens proposem millorar. El més important, l'acceptació, el respecte i l'estima cap a nosaltres mateixos perquè aquest conjunt ens fa ser únics/ques i, segurament, és el nostre encant.

Gràcies Mario Benedetti per oferir-nos un nou aprenentatge.

CONTE: EL PETIT CANGUR

2010-04-02T10:15:00.003+02:00

Un dia, el Petit Cangur va treure el cap pel forat de la bossa i va dir: “Oh! Que n’és de gran el món. Mare, que puc anar a veure com és?”

“Ja te l’ensenyaré jo, no cal que surtis de la bossa. Et podries fer mal, o trobar males companyies i exposar-te a perills innecessaris”- va dir la mare mentre acariciava dolçament el seu pèl suau -, “jo sóc una mare responsable i decent”. El Petit Cangur va sospirar, va callar i es va quedar quietó a dins la bossa.

Però Petit Cangur creixia, es feia gran, i quan gairebé ja no cabia dins la bossa la mare li va ordenar: “Et prohibeixo que creixis!”I el Petit Cangur, que era molt obedient, va parar de créixer en aquell mateix instant.

El Petit Cangur , des de la bossa veia coses i feia preguntes a la mare. Era un noi intel·ligent i tot ho trobava interessant. Però la Mare Cangur estava molt molesta perquè no trobava resposta a moltes de es preguntes que el seu fill li feia. Al final li va dir: “Et prohibeixo que facis més preguntes!” I el Petit Cangur no va preguntar mai més res.

Un dia les coses van estar a punt d’arreglar-se. El Petit Cangur, des del seu lloc d’observació, va veure una cangureta preciosa. “Mare! –va dir-, em vull casar amb aquella cangureta”.

“Ai! –va respondre la mare-, “em vols abandonar per anar-te’n amb una qualsevol? Et prohibeixo que et casis!” I el Petit Cangur no es va casar.

Quan la Mare Cangur es va morir van venir a treure el Petit Cangur de la bossa de la difunta. Era un animal estrany. El seu cos era petit, però en canvi feia cara de vell.

Quan el van deixar a terra tot el seu cos es va amarar d’una suor freda. “Tinc por” –va dir. “Si us plau, em voleu posar en el sot d’aquell arbre?”

I el Petit Cangur va passar la resta dels seus dies mirant el món des de l’arbre. De tant en tant comentava: “Realment, que n’és de gran el món!”

Deixem que els infants creixin i es facin grans. La sobreprotecció no els ajuda a fer-se persones responsables i no se'ls permet tenir satisfaccions personals d'aconseguir repte amb el seu propi esforç.

LA LAIA ÉS FELIÇ

2010-03-31T10:47:00.007+02:00

Els que hem coneixeu fa temps sabeu de la meva relació i treball amb les persones discpaacitades. Acabo de rebre un vídeo de la Laia, ara, una amiga. No cal més explicacions perquè la filmació us posarà al corrent del que ha aconseguit a través del temps, la constància i l'empenta d'una mare extraordinària. Ella també ha aconseguit fer realitat els seus somnis. Ella sempre manifesta que vol ser feliç i que és feliç. Gràcies Laia per ensenyar-nos coses del teu món tan meravellós.
Estàs guapíssima a totes les fotografies. Ets un Crac!
T'estimem.
http://www.youtube.com/watch?v=NUgBCEf1AdE

CERCANT UNA VIDA AMB SENTIT

2010-03-21T11:46:00.000+01:00

http://www.youtube.com/watch?v=iZzmqHJ0gPU

L'AMOR I LES RELACIONS INTERPERSONALS

2010-03-20T08:14:00.009+01:00

Ahir, a les VI Jornades d'Educació Emocional que organitza la UB a les Llars Mundet.
Em quedo amb moltes activitats que vam compartir des del sentit d'humor que tanta falta fa en aquests moments a la societat i també amb dues idees que cal continuar treballant.

D'una banda, el sentiment de l'amor del que sempre parlo a les xerrades de formació i intento viure amb les persones que conec. A vegades tinc la sensació de no poder compartir el sentit del constructe amor. Un sentiment tan important com és el d'estimar a les persones, les coses que faig, el paisatge que veig, una actuació que m'agrada, etc. perquè quan parles d'amor es pensa amb el romanticisme. Ahir, mentre estava amb el grup de discapacitats, amb qui comparteixo estones, el Nil em comentava que jo no podia estimar un arbre, que els arbres no es poden estimar perquè no és una persona. Penseu igual que el Nil? Només podem estimar a les persones?
El Carlos Hué, durant la seva conferència pràctica a les VI Jornades Emocionals va parlar sobre l'amor, l'afecte i l'estimació i llavors em vaig adonar que no estic sola en quan al significat i la importància del què representar viure amb i des de l'amor.

Un dia abans,el dijous al vespre, vaig fer una comunicació davant un grup de persones interessades en les "Pinzellades d'Educació Emocional" que vaig exposar per explicar la feina que faig com a formadora. Al final de la comunicació vaig anunciar un missatge que per a mi és molt important i bàsic; un somni com tants altres que s'han acabat fent realitat. Com podem millorar la humanitat i el món a través de l'Educació Emocional?

L'Antoni Bolinches diu: Si cadascun/a escombrés el seu portal, tota la ciutat, tot el poble, estaria net. Així, si cadascun/a de nosaltres posa el seu granet, obre la ment i el cor, i ens deixem fluir per a ser simplement nosaltres aquest món pot millorar amb amor.

D'altra banda, també s'ha parlar a les Jornades de la importància de les relacions interpersonals per contrarestar l’estrès present i en augment a la nostra societat actual. Per trobar sentit a la vida en aquests moments de recerques. Algunes de les conclusions d'aquests estudis verifiquen la importància de parlar i de compartir amb les persones que tenim al voltant, amb els company/es de feina, amb els amics/gues, amb la família i de com tranquil.litza i relaxa el compartir situacions positives o negatives amb elles.

PD: El cor que veieu a la fotografia està fet de massa de pa i l'han fet la Bet i la Gina. Una gran amiga i la seva filla. Gràcies!!!

HÉROES COTIDIANOS

2010-03-12T07:27:00.003+01:00

Fa poc temps vaig descobrir a la Pilar Jericó. Una dona senzilla i plena de sabiduria. M'agrada el què diu i com ho diu. Val la pena llegir-la per a prendre a ser NOSALTRES MATEIXOS des de la nostra riquesa!!!

Sé el protagonista de tu propia vida y conviértete en tu héroe personal.
Este es el gran secreto: No eres consciente del potencial que posees hasta que no te enfrentas a determinadas situaciones (despidos, cambios de vida, pérdidas afectivas, nuevos retos, fracasos…) Este libro es una invitación a la épica y al liderazgo personal.
No hace falta ser el héroe tradicional que nos pintan los comics y el cine o que aparecen puntualmente a lo largo de la historia, para superar todas las dificultades. Hay personas corrientes que se convierten en ejemplo de entereza y asumen el protagonismo de su vida en situaciones complicadas comprometiéndose con algo más que con ellos mismos. Son aquellos que siguen adelante a pesar de las dificultades en vez de habitar en la queja o el lamento, personas que aprovechan las situaciones límite como lanzadera para una transformación y ejercen una influencia positiva en su entorno. Ellos son los auténticos héroes cotidianos, anónimos para la historia, pero inspiradores para quienes tienen el privilegio de estar a su alrededor. A lo largo de sus páginas se explica cómo afrontar la llamada, superar la negación y el miedo, atravesar los desiertos y aprender a crear una nueva realidad de ti mismo, como ya hicieron los héroes de los mitos y de los cuentos tradicionales. En definitiva en él encontrarás las claves para superar tus dificultades personales y profesionales y aprovecharlas para transformarte positivamente.
Héroes Cotidianos nace a raíz de una investigación y experiencia de cinco años de duración sobre nuestras capacidades y basado en casos reales.
“La vida nos enfrenta a dificultades que tienen nuestra talla, aunque a veces puedan parecer más poderosas”.
“Tu reto está en convertirte en el mejor proyecto de ti mismo”

EL PEIX IRISAT

2010-03-09T09:22:00.006+01:00

Un conte per sensenyar com a través del compartir i donar als altres podem ser feliços.
Mireu els alumnes de P-3 i el mural penjat a la pissarra que hem construit conjuntament amb pares i mares i l'escola. Ara el mural se l'emportaran a l'escola bressol del poble per explicar-lo als més xics. Una manera més de compartir materials, il.lusions i aprenentatges.

EL COR I LA MENT. EMOCIONS I PENSAMENT

2010-03-02T07:51:00.004+01:00

Un vídeo realment interessant i instructiu. Relació de les emocions amb el cervell, el pensament, i el llenguatge. Com s'activa el cervell amb les emocions?
La importància de l'educació en el procés de desenvolupament dels infants i de les persones.
Com entrenar la ment.
Com podem canviar-nos i reinventar-nos cada dia.
La importància d'una actitud positiva davant la vida.
Com viure la tristesa.
MOLT INTERESSANT!

LA POR

2010-03-01T07:39:00.007+01:00

Adjnto el link d'un vídeo molt interessant sobre la por de Pilar Jericó. Val la pena. Tots tenim por. Com sorgeix l'emoció de la por? Relació de la por amb l'amor i l'apego, etc.
http://www.pilarjerico.com/entrevista-sobre-heroes-cotidianos-en-tv

CREAR CONSCIÈNCIA

2010-02-27T11:13:00.003+01:00

Hola de nou lectors/es.
Als cursos que faig sempre insisteixo en la importànica bàsica de crear i interioritzar una nova consciència i el canvi d'actitud que implica si volem aconseguir canvis i enriquiment personals i socials.
Us adjunto un power point que recull profundament què implica el canvi de consciència. Gens fàcil, però possible. A treballar-nos!
Llegiu-lo tranquil.la i profundament com es mereix aquest material.

Nueva Conciencia

View more presentations from mabella4.

MÉS LLIBRES PER INFANTS I NOIS I NOIES

2010-02-26T11:44:00.003+01:00

LA DANSA DE LA VIDA

2010-02-13T08:59:00.003+01:00

Bon dia amics, amigues i lectors/es d'aquest bloc. Avui he rebut un missatge d'una persona especial, en Carlos González. M'ha enviat per e-mail el llibre que ha editat i un escrit on m'explica la seva trajectoria professional com a professor de secundària i els somnis que el van portar a deixar la docència.

Una persona generosa que fa difusió del que ja s'ha convertit en una necessitat. Una necessitat que alguns sentim com una realitat perquè ja fa un temps que estem treballant en aquesta línia.

Fa temps també que les persones cerquem una alternativa, un nou paradigma professional, persona i de relació. Des de la meva concepció del què i com ha de ser la vida ha d'estar carregat d'amor cap a nosaltres mateixos i cap els altres. Un món on el compartir, aprendre i avançar de manera conjunta i cooperativa dóna sentit a la vida. La dansa de la vida, que diu en Carlos González, una dansa plena d'amor que pot contribuir a canviar el sentit de la vida i a millorar el món.
Cada dia tenim oportunitats de sentir com junts podem anar treballant per millorar aquest món i això m'emociona.
Sempre repeteixo, no és fàcil, però possible.
Us deixo un vídeo per emocionar-nos junts. La dansa que tots i totes podem ballar.

Per si voleu visitar la seva web no té desperdici. M'han agradat molts articles i crec que estem en una mateixa línia de forma complementària.
http://www.ladanzadelavida12.blogspot.com/

LA CULTURA DE L'ESFORÇ

2010-02-07T11:20:00.007+01:00

Últimament se’n parla força de la cultura de l’esforç. Un tema de preocupació que cal anar afrontant.

Dins les famílies, hi ha una tendència, actualment força estesa, a sobreprotegir els fills/es. Els pares i mares tendeixen a anticipar i resoldre els problemes i dificultats que el dia a dia, de forma natural, posa davant la vida dels infants. Algunes vegades, condicionats per la situació social actual en quan a ritme de treball, poc espai de temps per compartir amb els fills/es, etc o bé per no saber com afrontar les negatives i actituds dels infants, altres vegades, estem educant persones amb poca capacitat d’esforç. Sense voler-ho i sense ser conscients els adults educadors condicionen i limiten les possibilitats dels infants de sentir-se satisfets i responsables de sí mateixos.

L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se'n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.

La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.

Recordem el Principi de la prevenció de dependències que proposa
la M. Mercè Conangla: No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita)

Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo..., a buscarte tu propia felicidad”

PLÀSTICA I EMOCIONS

2010-01-31T09:22:00.005+01:00

Una lectora del bloc em demanava li enviés alguna programació sobre la plàstica i les emocions per treballar-ho amb els seus alumnes de primària. Li he enviat una unitat de programació que teníem feta al cicle inicial del nostre centre, però també li he adjuntat algunes reflexions que aprofito per deixar al bloc.

"Et recomano que primer et plantegis què vols treballar amb el teu grup, quins són els objectius del treball? Què coneixen els alumnes de les emocions? N'heu parlat alguna vegada a l'aula? Com contacten amb elles? Com les expressen? Quina cara fan les emocions?

Totes aquestes preguntes per dir-te que pots fer un treball de plàstica relacionat amb les emocions, com a mitjà per a expressar les emocions, però paral.lelament, o abans millor, caldria també parlar-ne de què són, com les manifestatem? com les veiem en les actuacions dels altres, etc. Si es fa un treball previ, els resultats també seran diferents perquè hi ha una comprensió, una aproximació i possible interiorització que permetrà manifestar millor el què es vol comunicar artísticament. Podran dir quin color li associen a una emoció concreta, com manyegar el fang amb ràbia o amb dolçor tot pensant en una emoció o sentiment, etc.

La plàstica dóna per molt i pots aconseguir, podeu aconseguir conjuntament amb l'alumnat, com comunicar sensacions i emocions concretes amb un ventall gran de possibilitats.

Penso que qualsevol activitat d'educació emocional que es vol fer amb un grup en concret cal plantejar-la des dels objectius que es volen aconseguir, què vull treballar o què necessita treballar aquest grup en concret?

Gràcies per il.lusionar-te amb el bloc"

ENUIG, RÀBIA, IRA I ODI, EMOCIONS GRADUADES

2010-01-30T08:15:00.004+01:00

Els grup de 2n ja fa molt de temps que treballa les emocions a l'aula. Mireu la capacitat de poder diferenciar algunes emocions. Fins i tot van ser capaços d'imaginar quan pot durar en dies cadascuna de les emocions; enuig des del primer moment, un dia, la ràbia i la ira uns 4 dies i l'odi, tota una vida.

És sensacional. No calen paraules. Felicitats nois i noies.

L'ALUMNAT DE 6È PUBLICA UN ARTICLE

2010-01-30T07:57:00.007+01:00

Els nois i noies de 6è van fer un article que ha sortit publicat a la revista Protagonistes. En ell, cadascun/a dels i les alumnes expliquen un espai del treball que fem a educació emocional, des dels orígens del projecte a la capsa de les emocions, la flor del com em sento, com resoldre conflictes, el racó emocional de la classe, què és la mediació i per què és necessària, etc.

Gràcies a la Paloma, encarregada de les publicacions de la revista, els alumnes de 6è han assaborit un deliciós pastís dolç, sortir en una revista com a protagonistes.

Gràcies Paloma.

JUGANT AMB BOMBOLLES, UNA ESTONA DE FELICITAT!

2010-01-28T19:38:00.007+01:00

Avui, la classe de P-3 era plena d'il.lusions, riures, alegries, curiosistat i experimentacions amb les bombolles de sabó que els pares de l'Andreu han creat a l'aula. A les 10 del matí, carregats amb una bossa plena plena d'artilugis la Judith i el Francesc, amants de les bombolles, ens han deleitat amb una estona molt agradable on reinava la curiositat, la sorpresa i finalment l'experimentació de fer bombolles petites i grans, molt grans!!!
Només mirant les cares dels infants era una gratificació increïble. Eren feliços!!!
Gràcies Judith, Francesc i Andreu, els protagonistes d'avui que ens han fet passar una estona molt agradable i feliç.

EL BANC DE LA TORTUGA

2010-01-26T14:36:00.003+01:00

Seguint fidels a la història de la tortuga que introdueix l'estratègia d'autocontrol als infants, hem pintat a l'escola un banc del pati amb ella.
Dissabte passat, unes mares, algun infant i jo mateixa vam pintar el banc. Va ser una estona agradable on la creativitat ens va reunir per riure i fer broma. Un disssabte al matí agradable.
Gràcies a totes per pintar i als pares per estar amb els fills mentre les mares pintaven.

L'ESFORÇ NECESSARI

2010-01-18T08:24:00.003+01:00

FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS

Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d'aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.

Tot estava en calma, com si allà s'hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l'únic habitant d'aquell lloc, un ancià homenet d'ulls tristos.

- Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments - va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar|comptar la seva història.

L'ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l'atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l'agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l'edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.

Els viatgers no podien creure el que veien.
- Seriosament sents enveja de la resta?
- És clar!- va respondre Puk- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més... això no és vida!

Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d'ells, i amb l'excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.

Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure'ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s'havien perdut.

I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d'haver estat l'únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.

EL COLLARET DE TURQUESES

2010-01-13T20:36:00.002+01:00

Una història bonica

El Collar de Turquesas

View more presentations from Carmen María Pérez.

SENTINT I EXPRESSANT EMOCIONS A TRAVÉS DE LA MÚSICA

2010-01-11T07:50:00.007+01:00

Divendres passat els mestres de l'escola vam programar una activitat especial i lúdica per iniciar el nou trimestre. Després del pati es van formar tallers diversos amb la participació d'alumnes de tots els cursos (des de 6è fins a P-3) Tallers d'experimentació, expressió corporal i teatre, matemàtica manipulativa, etc.

Us explico el taller que vaig fer: Sentint i expressant emocions a través e la música.

Amb 12 alumnes de totes les edats i en un espai espaiós iniciem el taller, després de la breu explicació del funcionament del taller, maquillant-nos la cara i representant dues emocions lliures. Després amb un munt de robes de tots colors els alumnes en van vestir respectant les emocions pintades a la cara.

Una vegada preparats es comencen a escoltar múques diferents; africana, de relaxació, clàssica, pasdobles, etc. l'activitat consistia en bellugar-nos per l'espai seguint el ritme de les diferents músiques i verbalitzant en un moment determinat què sentíem i què ens transmitia la música. En finalitzar la peça musical ens concentràvem al centre de la sala i feiem una postura escultural conjunta. També es va fer una representació gràfica del que més havia agradat del taller; un dibuix en paper gran i material divers per pintar.

Vam gaudir d'una hora i mitja que a tots ens va semblar molt curta.

Les avaluacions finals per part de cada infant van ser molt positives. Tots estaven interessats i preguntaven quan tornaríem a fer una altra sessió semblant. Va haver una avaluació que em va agradar especialment, la de l'Alejandro. Manifestava la necessitat d'expressar les emocions d'una o altra manera; fent referència a la sessió, perquè sinó poden sortir de mala manera. Continuava explicant, si tenim l'oportunitat de manifestar les emocions ens sentim tranquils per dins i llavors quan tenim un problema la ràbia surt més tranquil.la.Molt bé Alejandro! Sempre ens deleita amb les seves excel.lents explicacions emocionals.

La meva avaluació va ser també molt positiva. Vaig sortir de la sessió sentint que la relació que vam tenir entre tots/es era enriquidora. Quelcom diferent que ens va fer sentir units i feliços. Vam passar de la timidesa inicial al deixar-nos fluir per l'espai i fent volar les robes i el nostre esperit.

Gràcies nens i nenes per fer-me passar una estona tan agradable.

CITA DEL DIA

2010-01-11T07:48:00.000+01:00

Aquello que no eres capaz de aceptar es la única causa de tu sufrimiento

Gerardo Schmedling

"EL TEMPS TOT HO CURA"

2010-01-01T11:28:00.005+01:00

A la cuina de casa meva tinc una pissarra de mida mitjana on apunto coses que em passen pel cap, propòsits que em vaig fent, missatges per als meus dos fills, etc.

Fa pocs dies vaig fer un curs amb la M. Mercè Conangla sobre el significat de dites i refranys populars. Recordo un d'ells: El temps tot ho cura . D'entrada vaig dir que no, però sempre em dono la possibilitat de continuar reflexionant i meditant la meva resposta sobre la dita.

Un dels dies que va venir el Manolo a casa va afegir un escrit al costat de la dita: Puede que no se trate de curar, sinó de colocar todo en su lugar de forma que tenga la importància y el silencio necesario para que oiga el latir del corazón. Gràcies Manolo.

Interpreto que proposar una reflexió, donar un temps per pensar, tranquil.litzar-nos, madurar el problema o la situació i estic totalment d'acord. El temps d'espera és necessari perquè a vegades l'impulsuvitat inicial ens fa comunicar de forma poc adequada i deixant-nos portar per l'enuig, la ràbia o l'ira i no solucionem bé els problemes. Ara bé, una vegada tranquils, hi ha situacions, problemes realment importants, que cal aclarir-los perquè sinó a la llarga ens pot fer més mal que bé. Les ferides creades amb el problema es podrien mal cicatritzar o quedar obertes i en qualsevol moment saltar amb l'ira no canalitzada i, a part de fer-nos mal, cada vegada seria més difícil i complicat recuperar la situació per aclarir-la.

Penso que cal aclarir de forma assertiva les situacions conflictives. Si l'altra part no té el moment, no pot o no sap com tramitar-ho és una dificultat afegida, però llavors tindrem la satisfacció personal d'haver fet tot el que estava a les nostres mans.

Desitjo que tingueu tots un bon inici del nou any que ens acompanyarà i ajudarà a envellir.

ESTIMEM-NOS

2009-12-31T07:55:00.006+01:00

Penjo un power point que m'ha enviat la meva amiga Encarna. Tot ell està ple de missatges que ens ajudaran a créixer.
Que aquesta nit de pas a l'any nou sigui plena d'amor i preparació de somnis i il.lusions.
Una abraçada i un granet de raïm.

Me Doy Permiso[1]...

View more presentations from mabella4.

CITA DEL DIA

2009-12-26T08:53:00.003+01:00

Treballant i remenant entre els papers m'ha sortit una frase que deuria haver recollit algun dia, ves a saber de on. Una cita idònia per als mestres.

Una reflexió per al dia de Sant Esteve."Ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol altra matèria perquè segons aquesta disposició bàsica, res no pot ser transmès"

Redes 50: MEDITACIÓN Y APRENDIZAJE

2009-12-21T22:30:00.003+01:00

Redes 50: Meditación y aprendizaje

SE ACABARON LAS LÁGRIMAS

2009-12-19T11:58:00.005+01:00

No als maltractaments!!! Prou!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=OdXim--6pVI

NADAL 2009

2009-12-19T11:10:00.007+01:00

Una felicitació de Nadal que desitjo, de tot cor, es faci realitat. Desitg de trobar l'energia i la força suficient que ens faciliti obrir els ulls, el cor i la ment per ajudar-nos a millorar com a éssers humans, a millorar les nostres relacions i el món en definitiva.
Una abraçada d'amor de part meva i dels meus dos fills, el Martí i l'Andrea.

NINGÚ POT POSSEIR NINGÚ

2009-12-19T10:42:00.005+01:00

La M. Mercè Conangla, la meva, cada vegada, més amiga, m'ha enviat un relat curt preciós que vull compartir amb tots vosaltres. Diu així:

Un dia un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. De cop la va mirar amb insistència i li digué:
- Mare, què puc fer per con`servar un amic que he tingut molta sort de trobar?
La mare va pensar un moments, es va ajupir i recollí sorra amb les seves dues mans. Amb els dos palmells oberts cap amunt, va prémer una d'elles amb força. La sorra es va escapar entre els dirs. I com més premia el puny, més sorra s'escapava.
L'altre mà, en canvi, restava oberta i la sorra intacta tal i com havia estat recollida.
El noi va observar meravellat l'exemple de la mare i va entendre que només amb obertura i llibertat es pot mantenir una amistat i que intentar retenir-la o tancar-la suposava perdre-la.

"Tu mateix! Relats d'ecologia emocional"

Jaume Soler i Maria Mercè Conangla.

La Mercè proposa construir relacions basades en la generositat, la llibertat responsable i el bon amor.

Jo afegiria la importància de deixem-nos fluir. Acceptar amb naturalitat com, a través dels temps o dels anys, les relacions poden venir, marxar , algunes vegades retornar o no. Actuant des de la sinceritat, humilitat, confiança i comprensió i estimació sentirem que hem fet tot allò que està a les nostres mans. Ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.

Gràcies Mercè, amb tu continuo aprenent.

EDUCACIÓ PER A FORMAR CIUTADANS

2009-12-15T20:13:00.005+01:00

Un programa més de REDES.
Quin és el paper del docent? Donar a conèixer a les famílies la importància del treball de les emocions i la millora en els aprenentatges acadèmics educant les emocions, models de racons dins les classes com a estratègies d'autocontrol, etc.

http://www.redesparalaciencia.com/1784/redes/2009/redes-49-educar-para-fabricar-ciudadanos

EDUCAR ELS CORS DELS INFANTS

M'agrada i em sento molt satisfeta de comprobar com al nostre centre, al meu centre, treballem les emocions de la mateixa manera.

DONDE HABITA EL CORAZÓN

2009-11-28T10:25:00.002+01:00

Donde habita el corazón: Todos somos niños... niños distintos
Autora: BINIÉS LANCETA, Puri.
Editorial: Madrid: CCS, 2003.

Un llibre escrit en primera persona que ens proposa mirar l'individu, en aquest cas un nen, més enllà de la seva condició de discapacitat i ens explica alguns exemples d'acompanyament positius.

EDUCACIÓ EMOCIONAL DINS L'ÚTER MATERN

2009-11-28T09:27:00.005+01:00

Quantes vegades els/les mestres ens preguntem el per què de tants infants amb manca d'atenció i hiperactivitat. Científicament s'està estudiant encara ara algunes de les possibles causes.
Adjunto el link d'un vídeo del programa REDES, el magnífic programa de l'Eduard Punset, on la científica Vivette Glover explica com l'estrés i les emocions de la mare influencia al fetus, dins l'úter primer, i després al bebé o a l'infant fora de l'úter.

http://www.blip.tv/file/2683226

LA INOCÈNCIA RADICAL DE LOS PRIMEROS AÑOS DE VIDA

2009-11-27T07:30:00.003+01:00

L'Eduard Punset, bon aprenentatge llegir-lo i escoltar-lo. Us convido a llegir un article seu.

La inocencia radical de los primeros años de vida

LA FOTOGRAFIA DEL DIA

2009-11-25T11:12:00.000+01:00

EL NOSTRE ESPERIT!

EL PODER D'UNA ABRAÇADA.AMMA

2009-11-24T10:32:00.002+01:00

Fa uns dies el Manolo i la Lluïsa, uns amics especials, em parlaven de l'AMMA, una dona índia que va pel món repartint abraçades. El que més m'agrada a mi, les abraçades. M'apunto per a l'any vinent. Entreu en aquest link
http://www.youtube.com/watch?v=SvgXHCvmiFE

LA CRISIS DEL FONDO ESTÀ EN LA EDUCACIÓN

2009-11-23T07:40:00.004+01:00

Us deixo amb l'Eduard Punset

La crisis de fondo está en la educación