22/1/12

UNA FILOSOFIA DE VIDA

Cercant una fotografia he trobat aquest vídeo i he decidit penjar-lo perquè forma part de la filosofia d'aquest bloc; una filosofia de vida. 
video
Amb format animat però amb contingut profund. 

21/1/12

BALLA-LI A LA VIDA! DANSEM AMB ELS PROBLEMES

Adjunto un escrit que vaig fer fa un temps per a nois i noies adolescents. Poques paraules per descriure una gran persona, la Maria, una mestra d'alegries  que teniu l'oportunitat de conèixer, si es que encara no la coneixeu. Sense l'ajuda i indicacions de la Maite, mare de la Maria no hagués estat possible escriure'l. Us recomano una lectura lenta i amb plena atenció, des de i amb el cor perquè podeu aprendre moltíssim de com viure la vida. Podem aprendre de les  fortaleses i capacitats d'algunes persones valentes que són un model a seguir. La Maria és un model a seguir. 

La Maria era una noia més gran que tu. Una persona sensible, generosa, afectuosa, intel·ligent, simpàtica i ballaruga; li encantava ballar i sempre se la veia feliç. Allà on anés il·luminava amb el seu somriure i la seva mirada perquè sabia viure la vida. Era «mestra d’alegries» perquè sabia escoltar i canviar l’estat d’ànim amb una rapidesa increïble.
Cal que sàpigues que, de ben joveneta, la Maria va haver d’acceptar i aprendre a conviure amb una malaltia greu. La vida la va posar a prova i ella havia après a dansar tant als bons moments com als problemes. Durant aquest temps, quan rebia una mala notícia, s'espantava i s'entristia, però de seguida es deia que se'n sortiria. Al cap d'un parell d'hores ja estava rient amb les amigues o amb el promès.
Tot i els problemes de salut, la Maria sempre deia unes paraules que ara ja formen part d'una cançó. Ella ens ha ensenyat com viure la vida sense deixar que s'escapi cap moment bo. Ens ha ensenyat quina és la capacitat de superació que tenim les persones.
La Maria ja no és entre nosaltres. Va morir quan tenia vint anys i encara ara tothom l’estima i la recorda, perquè era una persona extraordinària; un model a seguir. Va viure una vida curta però intensa, plena d’amor. Va créixer entre vincles d’estimació, especialment del pare i la mare. Era estimada i estimava... SENTIA LA VIDA

Gràcies Maria!

ESTRATÈGIES PER CALMAR-NOS I RESOLDRE CONFLICTES

Els pares del Pau han marxat a visitar uns familiars i ell s’ha volgut quedar a casa tot sol. Obre un llibre, però no aconsegueix seguir el fil, perquè té el cap en un altre lloc. Intenta dibuixar, però no se sent inspirat ni creatiu. Finalment pensa que la música l’ajudarà a trobar-se millor i es posa una cançó que els va deixar la mestra per fer una visualització.
Amb els primers compassos s’adona que la música el fa sentir... el fa sentir.... no troba la paraula que defineix el seu estat. Només sap que es troba bé, que res no el preocupa i que no hi ha, ara mateix, cap lloc en el món millor que el lloc on és: dins seu.

No és la primera vegada que escric en aquest bloc sobre les estratègies  d'autocontrol aplicables en moments difícils o conflictius. Tal i com li passa al Pau, hi ha altres persones que troben en la música una activitat per pujar l'estat d'ànim; a mi, per exemple. 
Aprofito per aclarir que les estratègies d’autocontrol no són única i exclusivament aquelles que tranquil·litzen. Aquestes són bàsiques i necessàries per començar a reconduir qualsevol conflicte o tasca a fer, però no són suficients. Una vegada aconseguida la calma cal actuar per trobar solucions responsables als problemes que ens preocupen.
A l’escola i amb els infants, des de P-3 i fins a 6è, apliquem unes consignes màgiques inicials per aconseguir la calma interior emocional que permet pensar equilibradament i des de la raó.
Les consignes són:

  •       STOP; un espai per deixar passar l’estona i no actuar de manera impulsiva que normalment ens porta a equivocar-nos i ferir les altres persones.
  •        RESPIRO, agafant aire pel nas i deixant-lo anar per la boca. Aquest respirar oxigena el cervell i és la manera de controlar les emocions del moment.
  •       COM EM SENTO? Cal tenir consciència de què i com ens sentim i plantejar-nos
  •       QUIN PROBLEMA TINC? Per què em sento d'aquella manera? Quina ha estat la causa del problema?
  •        COM EL PUC SOLUCIONAR? Trobar les alternatives per solucionar els problemes i anticipar les conseqüències de cada alternativa per decidir:
  •       QUINA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ? Triar-ne la que creiem adequada  més efectiva i respectuosa amb les altres persones.
  •       COM HO HEM FET? Avaluació final igual d’important que la resta de les consignes perquè ens servirà per decidir si aquesta solució la volem aplicar altres vegades o no, depenent de la seva efectivitat.
Les consignes descrites les vam copiar d’un material elaborat pel Manuel Segura i que es fonamenten en teories d’altres pensadors i experts: la teoria dels cinc pensaments per a resoldre conflictes.

AVUI TOT EM SURT MALAMENT!

Llegiu el següent relat:

 -   Avui tot em surt malament. Sóc un desastre! Quin dia més horrible! –diu la Joana, força esverada. 
 Aquest matí s’ha llevat tard, perquè el despertador no ha sonat... o potser no l’ha sentit.
 S’ha rentat de pressa, però l’aigua era freda, per un problema amb l’escalfador.
 Quan ha arribat corrents a la parada de l’autobús, se li ha escapat sense poder atrapar-lo.
 A la tarda ha quedat amb la colla, però se li han passat les ganes de sortir. Total, pensa, seré                  una mala companyia...
 Realment, la Joana creu que el dia d’avui no hi ha qui l’arregli!
     M. Teresa Abellán Pérez

 Tots sabem que els conflictes, els problemes, controvèrsies,... són una realitat diària. La paraula  conflicte prové del llatí conflictus que significa "xocar" i va associada cognitivament al concepte  enfrontaments.
 Els conflictes formen part de la vida i, a més, ens ajuden a créixer com a persones; paradoxa de  la vida! Alguns poden dir madurar com a persones. La vida sense conflictes no és possible. Ells hi són i les persones aprenem a resoldre’ls de la millor manera, és a dir, de forma assertiva.
 Què s'entén per conflicte? Doncs és la discrepància entre dos o més interessos simultanis que algunes vegades condueixen a un estat de tensió emocional. Conflicte i emocions són inseparables i aquestes últimes són les  responsables d'estats d'ansietat i de comportaments compulsius que ens poden trair en segons quins moments.
 Hi ha dies, com a la protagonista de l’escrit inicial, que les coses surten malament, segons el nostre criteri, però no per això som un desastre ni les pitjors persones del món. Simplement ens podem equivocar i llavors hem d’estar saber actuar per, segons el cas, demanar perdó, prendre una decisió o altres sortides que ens permetin continuar vivint en harmonia i equilibri.
 No som un desastre perquè alguna cosa surti malament. Cal diferenciar entre allò que surt malament i el nostre valor com a persona imperfecta que s'equivoca o que el seu talent és un altre.